Amb motiu de la commemoració del 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), la Fundació que porta el seu nom organitza el 3 d'octubre, conjuntament amb Reus Capital de la Cultura Catalana 2017, una jornada de debat sobre 40 anys de l’arquitectura catalana a través de la visió de 4 generacions d’arquitectes i de participants a l’àmbit d’arquitectura del Congrés. La jornada inclou dues visites comentades als teatres Fortuny i Bartrina i una sessió de debat al Centre de Lectura de Reus.

El Congrés va tenir 25 àmbits diferenciats, un dels quals va ser el d’Arquitectura, que va tenir la cloenda i la presentació dels resultats finals el dia 8 de maig de 1977 a la ciutat de Reus, ara fa 40 anys. Els delegats d’aquest àmbit van ser: Antoni González i el reusenc Anton Pàmies pel Principat, Gaspar Jaén Urban pel País Valencià i Miquel Fullana com a representant de les Illes.

L’aspecte més rellevant que va promoure l’àmbit d’arquitectura va ser la revifalla del SERPPAC (Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català) que amb les seves accions va aconseguir inserir-se en la lluita cívica del Principat. També, cal esmentar la ponència sobre Defensa del Patrimoni Arquitectònic com una de les més ben desenvolupades d’aquest àmbit.

Les conclusions més importants que van quedar unànimement establertes per aquest àmbit van ser: una, l’afirmació de l’existència d’una arquitectura catalana i la definició d’aquesta en termes de cultura catalana; i dos, la problemàtica del paper dels professionals i els problemes de l’ensenyament degut a la inexistència d’unes estructures nacionals institucionalitzades.

Participants
La jornada començarà amb una visita guiada al Teatre Fortuny i al Teatre Bartrina amb Josep Huget i Anton Pàmies, els arquitectes que els han renovat (17:00 h).

A les 19:00 h, Montserrat Caelles, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Reus, donarà inici a l’acte al Centre de Lectura de Reus (carrer Major, 15).

A la primera taula rodona Miquel Strubell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Gaspar Jaén, coordinador al Congrés dels àmbits d’Arquitectura i d’Ordenació del territori al País Valencià, Manuel Lopez, investigador del Congrés i Anton Pàmies, coordinador de l’àmbit d’arquitectura del Congrés donaran el seu testimoni del Congrés.

En una segona taula rodona es parlarà de l’arquitectura catalana, del Congrés a l’actualitat, amb 4 generació d’arquitectes: Pau Solà-Morales, Roser Amador, Carme Fiol, Clara Solà-Morales i Maria Cartanyà. Per inscriure's a les visites guiades cal fer-ho a través del correu [email protected].

L’aspecte més rellevant que va promoure l’àmbit d’arquitectura va ser la revifalla del SERPPAC (Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català) que amb les seves accions va aconseguir inserir-se en la lluita cívica del Principat. També, cal esmentar la ponència sobre Defensa del Patrimoni Arquitectònic com una de les més ben desenvolupades d’aquest àmbit.

Les conclusions més importants que van quedar unànimement establertes per aquest àmbit van ser: una, l’afirmació de l’existència d’una arquitectura catalana i la definició d’aquesta en termes de cultura catalana; i dos, la problemàtica del paper dels professionals i els problemes de l’ensenyament degut a la inexistència d’unes estructures nacionals institucionalitzades.