ntament de Reus ha instal·lat aquest dijous 21 de juny una rèplica de l’escultura de fusta coneguda com a «Jueu del Raval” a la façana de l’edifici que fa cantonada entre el raval de Santa Anna i el carrer de Vilar. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha descobert una placa commemorativa, que s’ha instal·lat al número 9 del carrer de Vilar, en què s’explica la particular història d’aquesta talla de fusta, l’original de la qual es conserva als fons de l’Institut Municipal de Museus de Reus. La rèplica, de resina sintètica, s’ha decorat amb els colors originals que es van detectar durant els darrers treballs de conservació i estudi realitzats en la talla primigènia.

La construcció de la rèplica i la restauració de la façana on s’ha reinstal·lat ha estat possible gràcies a la coordinació de les regidories de Cultura, d’Arquitectura i Urbanisme, de Via Pública, i del Patronat Municipal de Turisme i Comerç.

La peça
Des de l’any 1940, el Museu Municipal de Reus conserva l’escultura de fusta, antropomorfa, semblant a una mena de Cupido adult, somrient i de trets satírics moderns, amb restes de policromia i de mida gairebé natural (157 cm d’altura màxima), que és coneguda popularment com el “Jueu del Raval”, nom que també figura a la fitxa museogràfica corresponent. És d’autor desconegut, ha estat datada a mitjan segle XVIII.

La talla en qüestió havia estat instal·lada, fins a l’any 1925, a la part superior de la cantonada de la façana dels actuals números 13 bis del raval de Santa Anna i 9 del carrer d’en Vilar (antigament dit del Bou). Més o menys al mateix punt, es pot veure –també encastat a l’angle de l’edifici– una mena de petit emblema de pedra, amb una senzilla decoració esculpida, de tipus vegetal, i en la qual hi ha –també en relleu– la xifra 1763, que aparentment correspondria a l’any de construcció o d’acabament de la part més antiga de la casa. Val a dir que no és la mateixa pedra, de forma i decoració diferents, en què recolzava el peu esquerre de la talla i que es pot veure en algunes fotografies i postals del començament del segle XX. No necessàriament, doncs, s’ha de relacionar la data de 1763 amb la de fabricació o col·locació de l’escultura.

L’any 1925 la peça va ser retirada del seu lloc, tot coincidint amb la construcció d’un pis o dos més a l’edifici (ampliació confirmada per la cèdula de finca urbana corresponent i per l’esgrafiat amb la data 1926 que es pot veure a l’angle superior de la façana), a càrrec del senyor Francesc Gay. Aquest propietari cedí la talla al Centre de Lectura i tot seguit passà a fer part del museu d’aquest ateneu reusenc. D’allí fou retirada el maig de 1940, juntament amb altres materials, i ingressà a l’aleshores anomenat Museu Municipal “Prim Rull”, instal·lat a cal Rull, al número 27 del carrer de Sant Joan.

Possible origen de la talla
(Extracte de l’article «Sobre l’anomenat Jueu del raval», de Jaume Massó Carballido)
Atesa l’època tan reculada atribuïda al “Jueu del Raval”, és molt difícil d’esbrinar per quina causa fou col·locada a la cantonada d’aquella casa del carrer d’en Vilar. Es coneixen, però, almenys tres hipòtesis que intenten explicar-ho, dues de les quals són força semblants. Ramon Amigó, en el llibre ja esmentat, ens aporta la versió que sembla tenir més versemblança: «El propietari de la casa del carrer del Bou que fa cantó amb el raval de Santa Anna la va fer construir i penjar sota la barbacana arran d’haver perdut un plet amb el veí cap a la casa del qual apuntava el dit de la imatge». Els autors de la citada Història gràfica recullen dues altres versions, que –amb tota la raó– consideren contradictòries entre si: «Segons uns era el reclam posat per a cridar l’atenció pel botiguer establert a la casa del davant; segons els altres era l’acusació formulada del propietari de la casa, contra el seu veí, de mal comerciant i de trampós, de jueu».

Per la posició del braç, a les fotografies, sembla que la figura assenyali les cases amb els actuals números 6 o 4 del raval de Santa Anna, però resultaria molt complicat de conèixer els propietaris o botiguers del segle XVIII hipotèticament relacionats amb la qüestió. Potser una investigació arxivística exhaustiva –i afortunada– podria arribar a aclarir-ho.

La figura ha inspirat alguns poemes i proses populars, de to més o menys satíric, i fins i tot va servir com a referència al sainet «Lo Jueu de l’arrabal de Reus», estrenat al Teatre Fortuny el 5 de maig de 1889, amb text de Domènec Font i música de Miquel Planàs (autors reusencs).