La Biblioteca Xavier Amoròs ha acollit avui, 30 de setembre al matí, la inauguració de l’exposició “Reus 1970-2020: Cronologia d’una transformació”, que es podrà visitar a la biblioteca des d'avui fins al 30 de novembre.

La iniciativa, impulsada per la Fundació Privada Reddis, compta amb l’historiador Joan Navais, en la direcció dels continguts; amb l’estudi Ovni en el disseny i producció de l’exposició i amb el suport de la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus, el Centre de la Imatge Mas Iglesias, el Centre de Lectura i Canal Reus.

L’exposició, en un format d’arquitectura efímera, fa un resum dels fets més rellevants dels darrers 50 anys seguint ordre cronològic i amb èmfasi especial en els temes gràfics i audiovisuals. Ubicada en els espais centrals de pas de la biblioteca Xavier Amorós –el pati i la sala central– la instal·lació s’apropa a la ciutadania per mostrar la iconografia d’aquest període històric, alhora que ajuda a divulgar la història de la ciutat a les noves generacions.

Emmarcada en el projecte Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat és un exercici multidisciplinari de memòria històrica, que pretén acostar a la ciutadania l’evolució i els canvis més importants que ha experimentat la ciutat en el darrer terç del segle XX i inici de l'actual. Un període en el qual Reus va viure una de les transformacions més importants de la seva història contemporània.

El projecte multidisciplinari, impulsat per la Fundació Privada Reddis, està liderat per l’historiador Joan Navais com a director de continguts. Consta d’un cicle de conferències, que van tenir lloc els mesos de febrer i març; una sèrie audiovisual produïda i retransmesa per Canal Reus, dirigida per Guillem Latorre; l’exposició que ens ocupa Reus 1970-2022: Cronologia d’una transformació, dissenyada i produïda per Estudi Ovni; i, finalment, es tancarà amb l’edició d’un llibre editat pel Centre de Lectura, que constarà de diversos capítols temàtics: urbanisme, cultura, moviments socials, demografia, economia i política institucional.

L’exposició vol plasmar el coneixement existent sobre els fets rellevants d’aquest període comptant amb el pes i la força de les imatges, i amb una posada en escena que, d’una forma molt visual, vol emular una ciutat en continu procés de canvi.

D’altra banda, l’exposició compta amb la cessió de les imatges de diferents fons fotogràfiques: Laia Solanellas; col·lecció Ariel Santamaria; col·lecció Joan Navais; col·lecció Xavi Guix; col·lecció Joan Sabater; Arxiu Municipal del Baix Camp; Arxiu Ateneu Llibertari de Reus; Confederació General del Treball del Baix Camp-Priorat; arxiu de Carrutxa; arxiu dels Xiquets de Reus; Biblioteca del Centre de Lectura; Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR); Ajuntament de Reus; Jaume Soler Martín; Arxiu Històric de l’Agrupació Fotogràfica de Reus; Vicenç Martí Borràs; Tate Cabré Francisco; Javier Cabrero Palomares; Josep Aragonés Martorell; Claudi Arnavat Vilar; Estanis Pedrola Marimon; NIEPCE; Tjerk Van Der Meulen; Federació Catalana de Fotografia (FCF); Joaquin Cabezas Rectoret; arxiu del Diari de Tarragona; Pere Ferré; José Carlos León; Pere Toda; Alfredo González i Alba Mariné.