Notes de premsa
La Tronada, protagonista a l’exposició «Pirotècnia de festa», que avui s’obre al públic a Barcelona
Aquest dijous, 20 de juny, s'obre a la Casa dels Entremesos de Barcelona l'exposició «Pirotècnia de festa», una producció dels ajuntaments de Reus i de Barcelona, amb la participació del Museu Etnològic de Barcelona i la col·laboració d'empreses pirotècniques i entitats. La Tronada de Reus té una important presència a l’exposició, com a mostra de preparació pirotècnica artesana que ha perviscut des de fa segles. D’altra banda, la festa major de Reus també està present en una exposició que comença el 23 de juny a la localitat belga d’Ath.
«Pirotècnia i festa», instal·lada a la Casa dels Entremesos de Barcelona (plaça de les Beates, 2) ens apropa a la història de la pirotècnia festiva, a la feina dels homes i les dones que elaboren els artificis amb pólvora i al seu ús en el transcurs de les festes, a les tronades i a l’ús de les armes de foc en les celebracions. L’exposició també ressegueix les seculars representacions del bé contra el mal i el bestiari fantàstic que, de les professons del Corpus fins a les festes majors actuals, han estat presents a la festa.
El discurs expositiu també inclou les manifestacions específiques de la pirotècnia valenciana, el fet de jugar amb el foc com a component de la transgressió festiva, els correfocs i l’expansió de l’associacionisme generat per l’ús de la pirotècnia.
Entre les manifestacions destacades de la pirotècnia festiva que s’esmenten en aquesta mostra hi ha la Tronada reusenca, com a exemple de preparació pirotècnica artesana que ha conservat la seva forma durant segles.
Pensada per ser itinerant, l'exposició «Pirotècnia de festa» consta de 20 plafons desplegables que es poden complementar amb altres materials, com peces de castell de focs sense càrrega, cartells o figures del bestiari de foc, per exemple.
Pel que fa a Reus, l'exposició es podrà veure de mitjan setembre a començaments de novembre d'enguany al Museu (Pl de la Llibertat) i mostrarà específicament algunes peces recuperades de l'antiga fàbrica de pirotècnia Espinós. A més, es dedicarà un espai a la història d'aquesta empresa reusenca centenària que fou una de les indústries pirotècniques més importants de l'estat.
La Festa Major de Reus es dóna a conèixer a Bèlgica
D’altra banda, del 23 de juny al 3 de novembre es pot visitar a la Maison des Géants a Ath (Bélgica) l’exposició «Figures de paper. Géants de Catalogne», en la qual hi ha una representació d’imatges i elements de la festa reusenca.
«Figures de paper» vol apropar els visitants, a partir del treball artesà del taller Iakaré, de Vilanova i la Geltrú, a tres festes majors catalanes: Reus, Solsona i Vilafranca del Penedès. A més de les figures, hom pot observar fotografies i objectes relacionats amb les festes. En el cas de Reus, per exemple, un vestit antic del Ball de Diables o un mascle de la Tronada, les característiques espardenyes dels geganters amb la rosa de Reus o elements d’indumentària d’altres balls, a més de cartells, llibres i material audiovisual sobre la Festa Major.
L’exposició compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, els ajuntaments de Reus, Solsona i Vilafranca, i l´Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya.
Bègica és un país amb una considerable presència de gegants. Tal i com passa en altres regions d’Europa on s’ha mantingut aquesta tradició des de fa quatre o cinc segles –el Nordoest, la Mediterrània occidental i algunes regions de l’Europa central– la vitalitat de món geganter és força gran, amb més d’un miler de figures a Valònia, a Brussel·les, a Flandes i al Nord de França. Els gegants i els dracs són grans figures de fins a nou metres d’alçada i poden pesar fins a 350 quilos.
La Casa dels Gegants és un museu que proposa als visitants descobrir els grans personatges d'Ath i també els que es troben en altres països d'Europa, amb una exposició permanent que presenta la història dels gegants, les tècniques de fabricació i les maneres de portar-los, així com l’organització d’exposicions temporals.