ntament de Reus signarà un conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat per compartir la responsabilitat sobre el disseny global i la gestió del sistema educatiu a la ciutat. La corresponsabilització de la política educativa de la Generalitat és una de les prioritats en matèria d’Educació municipal que el govern de la ciutat ja va anunciar en la sessió constitutiva del Consell Escolar Municipal del passat mes de març.

L’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez ha assistit aquest divendres 23 de maig a l’acte de presentació a la conselleria d’Educació del programa de corresponsabilització en matèria educativa i que es concretarà amb la signatura del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i 8 ajuntaments. A més de Reus, participen en aquest programa els ajuntament de Ripoll, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Lleida, Vilanova i la Geltrú, Mataró i El Prat de Llobregat.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, serà a Reus el pròxim 6 de juny, per formalitzar juntament amb l’alcalde, Lluís M. Pérez, el conveni entre les dues administracions per compartir la responsabilitat educativa a la ciutat.

Aquesta responsabilitat compartida inclou planificar quins ensenyaments s’hi han d’impartir en els següents anys, quins centres s’han de crear, quines obres cal fer, quina ha de ser la distribució de matrícula o quins programes d’innovació cal implantar, entre altres qüestions.

Tres grans blocs de competències
El convenis que signaran el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Reus contempla diferents aspectes que es poden estructurar en tres grans blocs: el dels convenis que actualment ja són objecte de col·laboració entre Generalitat i municipis, els referents a les necessitats i la gestió de l’escolarització i el que es refereix als centres educatius i programes d’innovació.

En el primer bloc, el dels aspectes que actualment ja són objecte de conveni s’inclouen la planificació, creació i funcionament de les llars d’infants, de les escoles de música i dansa, i dels centres de formació d’adults.

En el segon bloc es contemplen tots els aspectes que tenen a veure amb l’escolarització dels alumnes d’educació infantil de segon cicle, educació primària, educació secundària obligatòria (ESO) i estudis postobligatoris. Això és, des de la planificació dels ensenyaments que s’oferiran a cada municipi (entre ells quines famílies de Formació Professional), fins a la planificació de les noves construccions, les obres d’ampliació i millora dels edificis existents, o la gestió de les dades de preinscripció (taules de matriculació i oficines de matriculació, entre altres qüestions).

Finalment, el tercer bloc inclou els plans relacionats directament amb els diferents centres educatius. En aquest apartat trobem els plans d’entorn, les activitats extraescolars, l’acollida matinal, l’obertura dels centres a finals de juny i començament de setembre, els plans de transició escola-treball, els plans de formació del professorat o els plans d’innovació com poden ser els d’educació especial, els de lectura, els d’escoles de pares o els de promoció de l’excel·lència.

Novetats que aporten els convenis
Fins ara, Generalitat i ajuntaments arribaven a acords puntuals per a col·laborar en determinades qüestions. A partir d’ara, el Departament signarà amb els vuit municipis un únic conveni en el que es contempla no la col·laboració, sinó la responsabilitat conjunta, la coresponsabilització de les dues administracions en bona part de les decisions i la gestió que es faci de l’educació a cada municipi. D’aquesta manera, el sistema educatiu de cada localitat estarà en consonància amb el projecte de ciutat que té cada municipi.

El conveni també comportarà que es crearà una taula única amb la participació del Departament d’Educació representat pel director dels Serveis Territorials de la zona, i pel representant de l’ajuntament. Els vuit convenis inicials que es signen aquests mesos de maig, juny i juliol inclouen també un pla biannual on es defineix el model de sistema educatiu del municipi i on es prioritzen les actuacions que cal dur a terme entre el 2008 i 2010. A partir d’aquesta data, els plans seran quadriannuals.

Posteriorment, la taula única Departament-Ajuntament confeccionarà plans anuals on es fixaran les accions concretes a dur a terme cada any, el calendari per fer-les, el finançament que requeriran, i el responsable que es realitzin.

Així, el pla anual serà el full de ruta que les dues administracions hauran de seguir per dissenyar l’educació de cada municipi. Es plasma així el que és un dels principis fonamentals de l’avantprojecte de Llei d’educació de Catalunya, que constituïa ja un dels cinc grans eixos del Pacte Nacional per l’Educació: l’increment de competències educatives dels ajuntaments i la coresponsabilització de l’administració local en el disseny i gestió del sistema educatiu de Catalunya.