Aquest matí s’ha llegit al Ple de l'Ajuntament de Reus la proposta de declaració, aprovada per unanimitat de tots els grups municipals, «Ciutats per la vida». Una iniciativa d'Amnistia Internacional que exigeix als governs d'arreu del món que manifestin públicament la seva oposició a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència de la naturalesa i de les circumstàncies del delicte, de la culpabilitat, innocència o altres característiques de la persona i del mètode emprat per l'Estat per a dur a terme l'execució. L’objectiu és aconseguir la suspensió total de les execucions i l'abolició universal de la pena de mort. 

• Iniciar les gestions necessàries per a formar part de la llista de Ciutats per la Vida i contra la Pena de Mort i a participar de la jornada que aquestes ciutats celebren el 30 de novembre.

• A treballar en tots els àmbits de la seva competència per afavorir espais d'informació i sensibilització adequats sobre els motius del rebuig d'aquesta pràctica i per promoure l'avanç de la campanya abolicionista a tot el món.

D’acord amb aquest compromís, des de l'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials s'ha encarregat a Amnistia Internacional les dues sessions de «Contes solidaris» del mes de novembre: el dia 13, a la Biblioteca Central Xavier Amorós i el dia 14, a la Biblioteca Pere Anguera. A causa de les restriccions per risc d'inundacions, aquesta darrera ha estat l'única sessió que s'ha pogut fer. A més, del 2 al 20 de desembre s'instal·larà una exposició de cartells d'Amnistia Internacional amb el títol «L'art que defensa els drets humans» a l'Institut Josep Tapiró.

La declaració explica que l’any 2002 la Comunitat de Sant Egidi va organitzar la primera Jornada Internacional de Cities for Life, Ciutats per la Vida - Ciutats contra la Pena de Mort. Es va triar la data del 30 de novembre perquè recorda la primera abolició de la pena capital, que va tenir lloc en el Gran Ducat de Toscana el 1786. Des de llavors, 2.371 ciutats de tot el món s'han adherit a aquesta iniciativa, amb diverses propostes: de caràcter educatiu, de sensibilització a la ciutadania, d’il·luminació de monuments representatius, de difusió a través dels mitjans de comunicació, etc.

També informa que l'any 2023 es van documentar 1.153 execucions judicials, la xifra més alta des de 2015, un 30% més que el 2022. Aquestes execucions van tenir lloc en 16 països, sense tenir en compte les xifres de la Xina, Corea del Nord i Vietnam, on és molt difícil aconseguir informació al respecte. A més, 27.000 persones esperen a ser executades a tot el món, el que significa un augment d'un 20% del nombre de persones que es troben en el corredor de la mort.

Un augment que es deu sobretot a la repressió implacable i a la nova «guerra contra les drogues» duta a terme per l'Iran, país que va executar 853 persones, la qual cosa equival a gairebé el 75% del total d’execucions mundials, augmentant en un 48% i afectant de manera desproporcionada i discriminatòria a la minoria ètnica balutxi que, malgrat constituir només un 5% de la població, van suposar el 20% de les execucions registrades. A més, l'Aràbia Saudita ha augmentat en un 15% les execucions i els Estats Units, de 18 a 24 i es va condemnar a mort persones amb discapacitat mental o intel·lectual, un fet contrari al Dret Internacional dels Drets Humans.

De manera positiva, cal destacar que des de 1977, any en què Amnistia Internacional va començar a fer campanya contra la pena de mort a tot el món, el nombre de països que l’han abolit en la llei s'ha triplicat, passant de 16 a 112, tot i que alguns països van en contra d'aquesta tendència.

En aquest sentit, en diversos països africans hi ha projectes de llei abolicionistes en tràmit, com els existents a Kenya, Libèria i Zimbàbue. I a Àsia, el Pakistan va abolir la pena de mort per a delictes de drogues, Malàisia va eliminar la pena de mort preceptiva i a Sri Lanka el president va admetre que no tenia intenció de signar ordres d'execució. Aquests exemples constitueixen avanços significatius que demostren l’impacte de la pressió nacional i internacional.

La proposta de declaració aprovada acaba manifestant que encara queda molt camí per recórrer fins a aconseguir un món lliure de la pena de mort, un càstig innecessari que suposa una violació de tres drets humans fonamentals: el dret a la vida, el dret a la salut física i mental i el dret de tota persona a no ser sotmesa a penes cruels, inhumanes o degradants. Precisament, ara que el món està sofrint l'impacte de la guerra en diferents contextos, és necessari continuar apostant per una societat desarmada i no violenta, que defensi els drets humans bàsics i la vida de tota persona, sense renunciar per això a la justícia.