ntament de Reus, a través de l’Àrea de Via Pública i d’acord amb l’Àrea de Cultura en el marc del Pla d’escultures, ampliarà el patrimoni escultòric a la via pública durant el 2010 amb cinc noves aportacions.

Ernest Altés i Enric Pladevall posaran el segell artístic a dues de les cruïlles de l’avinguda de Pere el Cerimoniós, ara en fase de remodelació. Dos artistes locals, Ramon Ferran i Mercè Bassó instal·laran les seves creacions a l’avinguda de Sant Bernat Calbó i a la Plaça Lluís Domenech i Montaner, respectivament. Paral·lelament, l’Àrea de Cultura i l’Àrea de Via Pública també estudien recuperar la figura del conegut popularment com el “Jueu del Raval”.
El conjunt d’adquisicions suma prop 218.000 euros.
L’estiu del 2009, l’Ajuntament ja va encarregar a Joan Olivares i Rafael Amorós una escultura —i al mateix temps rellotge solar— per a la rotonda situada en la confluència entre l’avinguda de Bellisens i els carrers de Carles Riba i del Treball, a prop del tanatori. Aquesta instal·lació es materialitzarà durant el 2010.

Constel·lació
Autor: Enric Pladevall
Ubicació: Rotonda av. Pere el Cerimoniós amb Av. La Salle

L’autor descriu la seva obra
«En aquesta rotonda, confluència entre el carrer de Pere el Cerimoniós i l’Avinguda de la Salle, he buscat un element escultòric que fos identificador i en personalitzés l’espai.
Una fita a la ciutat, una gran columna, o tal vegada un gran arbre, un tronc d’un boabab metàl·lic amb les seves arrels al cel, una constel·lació de inconeguts, inquietants i indesxifrables codis, a voltes les paraules, les més reals: la terra, l’aigua, l’aire i el foc... elements essencials per a la vida. Un món orgànic de geometries críptiques, talls subtils diferenciadors, finestres, geografies urbanes, teixit humà, individualitats socials, comunicació, coneixement.... a tot això remet la Constel·lació Vinyoli, el meu petit homenatge al nostre gran poeta.
El fusos de la part superior, objectes molt presents en el meu vocabulari artístic, ens recorden tant les llançadores tèxtils, com uns ulls, aquí arrels, la fertilitat i la vida. Però són moltes altres les lectures que podem fer a partir d’aquest objecte: la dicotomia entre naturalesa i tecnologia, entre textures rugoses i llises, entre ple i buit, etcètera.
Crec que quan més capacitat de captivar-nos te una obra, quan més capacitat de preguntar-nos sobre ella, quan més misteris ens genera, més acompleix el seu objectiu».

L’autor
Enric Pladevall neix a Vic, el 1951. La seva carrera escultòrica és prolífica i està reconeguda amb importants beques i premis. La trajectòria artística de Pladevall s’ha consolidat en els àmbits nacional i internacional.
Ha exposat a Barcelona: a la Fundació Juan Miró, a la Galeria Maeght... I també ha mostrat els seus treballs a Itàlia, França, Sud-Africa, Singapore, Austràlia, USA o Japó.
Té obra pública a Corea, Barcelona, Vic, Manresa o Girona. Escultures públiques destacables són “Androgyne Planet” al Centennial Olympic Park d’Atlanta (USA) i “L’arbre de la Vida” a Cosmocaixa de Barcelona.
Les escultures de Pladevall es troben a importants museus i col.leccions: Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Museu d’Art Contemporani de Madrid, Museu d’Art Contemporani de Cuenca, Fundació Juan March, Lehigh Art Galleries Museum a Pensylvania, Atlanta History Center o Urban Redevelopment Authority Collection a Singapore, entre altres.

Crònica (Pere III el Cerimoniós)
Autor: Ernest Altés
Ubicació: Cruïlla de l’Avinguda de Pere III el Cerimoniós i el carrer R.J.Sender de Reus.

L’autor descriu la seva obra
«Quan se’m va proposar de fer un projecte per a aquest espai de la ciutat, en l’interès habitual que tinc per vincular les meves propostes d’obra pública a algun aspecte del lloc que les acull, vaig optar per homenatjar al rei Pere III, aprofitant el nom de l’avinguda i, sobretot, per la seva gran importància en l’història de Catalunya.
El simbolisme de la meva proposta és doble, per un costat hi ha un gran bloc de granit al.legòric a una torre de defensa per la seva activitat guerrera, amb quatre merlets com a símbol de la bandera catalana i de l’altre, tota una superfície coberta de planxes de ferro que fan referència a la gran activitat d’aquest monarca pel que fa a les lletres: disposicions legals,cròniques i, fins i tot, poesia, fan de Pere III un cas gairebe únic en uns temps en que els monarques no destacaven precisament per això.
En una vorera propera al monument hi haurà un text explicatiu del personatge i l’obra, per tal de que els vianants estiguin informats .
El perfil de la rotonda ha estat fet conjuntament amb els serveis tècnics de l’Ajuntament, per garantir la perfecte circulació del trànsit en totes direccions.
Els materials i la realització han sigut pensats per tal de que resisteixin a l’intempèrie , millorin amb el temps i tinguin un manteniment pràcticament nul.

L’autor
L’escultor Ernest Altés neix el 1956 a Vic. Comença a fer formes i volums a l’edat de deu anys.La seva formació acadèmica s’inicia a l’Escola Massana, a Llotja on estudia talla de fusta i a Belles arts d’Olot on aprèn gravat. Paral·lelament on es forma veritablement és amb forjadors,calderers i a diverses pedreres on l’artista enten la manera de treballar els materials amb els quals treballarà. La natura i la seva energia és el fil conductor de la seva obra.Ha exposat a diversos països del món, ha publicat diversos llibres i articles. Ha participat com a ponent a Simpòsiums d’escultura i arquitectura. Té 25 escultures a l’espai públic a Catalunya ,Andorra,França i Alemanya.

Al·legoria al llapis
Autor: Ramon Ferran
Ubicació: Av. Pere el Cerimoniós amb av. Sant Bernat Calbó.

Obra
Aquesta és una obra ideada per l’escultor reusenc Ramon Ferran i cedida a l’Ajuntament: un conjunt de llapissos, el més alt dels quals fa 11 metres d’alçada. Eina a través de la qual s’expressa el pensament en forma d’escriptura. Aquesta estructura es formada per més de 12 llapis de colors en diferents posicions, amb una gama de colors que enriqueix la seva visió a llarga distància. Els difernts colors representen l’alegria en l’ensenyament que reben els infants i que fan possible la il·lusió de futur.

Apunts biogràfics
Neix a Reus l’any 1927. Estudia a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Forma part de l’equip de medallistes de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre de Madrid. Es dedica a la investigació de sistemes, tècniques i conceptes de gravat. Participa en nombroses biennals: Alexandria, Sao Paulo, Florència, Tokyo, Lubjana, etc. Realitza exposicions individuals a Madrid, París, Stuttgart, Vancouver, etc. Participa en nombroses exposicions a Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica.
Està en possessió entre altres nombrosos premis de: la 1º Medalla a l’Exposició Nacional de Bellas Artes a Madrid, Medalla d’Or i Premio Castro Gil del Salón Nacional de Grabado, Iª i IIª Medalles al Salón Internacional del Deporte de Bellas Artes, etc.
Ha estat professor de gravat i Director de l’Escola d’Art i Oficis de Tarragona. Així mateix fou fundador i director de l’Escola d’Art de Reus. Ha organitzar sessions de gravat al Carrer en diferents ciutats del país i a Cuba. És acadèmic corresponent per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.

Anna
Autora: Mercè Bessó
Ubicació: Pl. Lluis Domenech i Montaner
L’escultura “Anna” és una bona mostra de l’art de Mercè Bessó, escultora especialitzada en l’escultura del retrat i del cos humà. “Anna” està en concordança amb l’espai, equilibrat i proporcionat. Estarà realçada sobre una discreta base de granet negre propera a l’espectador. És una noia jove actual, bella, serena i harmoniosa. “Anna” està tranquil·la i en pau amb si mateixa tal i com podem percebre quan la contemplem. La seva presència vol traspassar a l’espectador una existència viva i serena amb l’objectiu d’esdevenir propera i invitar a qui la contempli a participar de la seva bellesa i alegria interna. El propòsit és clar, com la seva forma, les proporcions, la seva mirada segura i la seva actitud: fer partícip a tothom de la seva existència per apropar a l’espectador l’art de la vida. La dóna com a símbol bell de la vida que en te prou amb el fet d’existir i ser molt viva.

L’autora
Mercè Bessó és una escultora nascuda a Reus el 1968. Es llicencia en Belles Arts i en espei obté matrícula d’honor d’escultura i d’història de l’art. Amplia els seus estudis de talla en marbre i pedra amb l’escultor Mariano Andrés Vilella a Barcelona. Durant aquests anys ha assistit a diversos cursos de formació de la seva especialitat.
Guanyadora de diverses beques, destaca la d’escultura de la fundació Güell. Realitza la primera exposició individual a Reus el 1987 i la primera col·lectiva a Barcelona el 1989. Des d’aleshores no ha parat d’exposar destacant les exposicions realitzades a Grenoble, Barcelona, Madrid, Andorra, Salamanca, etc.
Compta també amb diversa obra religiosa entre la qual destaca un pas de Setmana Santa a Tarragona i una obra a Torreciudad. Actualment és presidenta de la secció d’art del Centre de Lectura de Reus.

L’escultura anomenada ell «Jueu del Raval»
Les àrees de Cultura i de Via Pública de l’Ajuntament de Reus estan estudiant la possibilitat de retornar a la seva ubicació original una de les escultures més famoses que va tenir la ciutat: la figura anomenada popularment “el Jueu del Raval”. Atès que el delicat estat de conservació d’aquesta talla de fusta no permet exposar-la a la intempèrie, s’empraria una rèplica idèntica obtinguda mitjançant tecnologia digital i recuperant la policromia original de la figura gràcies a les restes de colors que conserva la peça.
“El jueu del Raval” és una escultura de fusta, antropomorfa, semblant a una mena de Cupido adult, somrient i de trets satírics, de 157 cm d’altura. És d’autor desconegut i ha estat datada al segle XVIII, concretament pels volts de 1763.
Segons les dades recollides per Jaume Massó, director del Museu Salvador Vilaseca, la talla en qüestió havia estat instal·lada, fins a l’any 1925, a la part superior de la façana de l’actual número 9 del carrer d’en Vilar (antigament dit del Bou), que fa cantonada amb el raval de Santa Anna. Més o menys en el mateix punt encara es conserva, encastat a l’angle de l’edifici, una mena de petit emblema de pedra, amb una senzilla decoració esculpida, de tipus vegetal, i en la qual hi ha –també en relleu– la xifra 1763, que aparentment correspondria a l’any de construcció o d’acabament de la part més antiga de la casa. Val a dir que no és la mateixa pedra, de forma i decoració diferents, en què recolzava el peu esquerre de la talla i que es pot veure en algunes fotografies i postals del començament del segle XX. No necessàriament, doncs, la data de 1763 és la de fabricació o col·locació de l’escultura.
El fet inqüestionable és que des de la seva col·locació va esdevenir una de les escultures més cèlebres de la ciutat i la llegenda popular sobre el seu significat una de les més típiques i conegudes de l’anecdotari reusenc. Tant és així, que el Raval també era conegut popularment com “el Raval del Jueu”.
L’any 1925 la peça fou retirada del seu lloc, tot coincidint amb la construcció d’un pis més a l’edifici (ampliació confirmada per la cèdula de finca urbana corresponent i per l’esgrafiat amb la data 1926 que es pot veure a l’angle superior de la façana), a càrrec del senyor Francesc Gay. Aquest propietari cedí la talla al Centre de Lectura i tot seguit passà a fer part del museu de l’entitat, fins que el 1940 ingressà, juntament amb altres materials, a l’aleshores anomenat Museu Municipal Prim Rull.
Atesa l’antiguitat atribuïda al “Jueu del Raval”, és molt difícil d’esbrinar històricament per quina causa fou col·locada a la cantonada d’aquella casa del carrer d’en Vilar. Es coneixen, però, almenys tres versions que intenten explicar-ho, dues de les quals són força semblants. Ramon Amigó, en el llibre ja esmentat, ens aporta la versió que sembla tenir més versemblança: “El propietari de la casa del carrer del Bou que fa cantó amb el raval de Santa Anna la va fer construir i penjar sota la barbacana arran d’haver perdut un plet amb el veí cap a la casa del qual apuntava el dit de la imatge”. Altres autors recullen dues altres versions, contradictòries entre si: “Segons uns era el reclam posat per a cridar l’atenció pel botiguer establert a la casa del davant; segons els altres era l’acusació formulada del propietari de la casa, contra el seu veí, de mal comerciant i de trampós”.
Amigó encara recull, a partir d’una notícia de Joaquim Santasusagna, una altra referència d’interès. Diu que la figura en qüestió “va donar lloc al sainet Lo Jueu de l’arrabal de Reus, de Domènec Font, amb música de Miquel Planàs, representada l’any 1889, al teatre Principal”. Consultada la premsa diària de l’època, trobem que l’estrena es va fer al Teatre Fortuny i no al Principal i que no se’n van fer més representacions que la de l’estrena, perquè la companyia –dirigida per Francesc Puig– fou acomiadada per l’empresari el dia següent. Malauradament, la trama d’aquest sainet líric Lo Jueu de l’arrabal, escrit per Domènec Font i Morgades (Reus, 1837 – Barcelona, 1902), ens és desconeguda perquè fins l’actualitat no s’ha localitzat cap exemplar imprès o manuscrit.