L’Ajuntament obre fins al 14 de setembre la fase de participació i propositiva del procés d’elaboració del Pla Local de l’Habitatge de Reus 2022-2027, el document que ha de definir la política local d’habitatge dels propers anys. El procés participatiu tindrà una durada de 3 mesos. Finalitzarà el 14 de setembre, i té com a objectiu escoltar l’opinió i les propostes de la ciutadania i d’agents i grups d’interès.

D'acord amb el Reglament Municipal de Participació i el Reglament del Consell Municipal d'Habitatge, s’han elaborat i aprovat les bases que regulen el procés, la composició del Grup Impulsor i la constitució de la Comissió Tècnica de Seguiment. S’obre un espai a la web Reus Participa, per facilitar la participació de tota la ciutadania; i es convocaran 4 taules de debat: una amb el teixit veïnal, i 3 de les amb els grups de treball del Consell Municipal d’Habitatge: “Com accedim a l'habitatge?”, “On cal habitatge?” i “Qui necessita habitatge?”

Partint de l’anàlisi de la situació de l’habitatge a la ciutat, el document definirà objectius i estratègies, i concretarà les actuacions a desenvolupar des del govern municipal a curt i mitjà termini, per afavorir el dret de la ciutadania a un habitatge digne i assequible.

Diagnosi
El punt de partida del procés participatiu és el document elaborat durant la fase de d’anàlisi i diagnosi.

Situació estratègica i rol de Reus en l’àmbit del Camp de Tarragona
Aquest apartat de la diagnosi aporta dades en l’àmbit demogràfic:

• Reus té 107.000 habitants a gener de 2022, amb un pes del 20% de la població del Camp de Tarragona. El creixement ha passat d’un 2,1% anual, mentre que els darrers 5 anys l’increment no ha arribat a l’1%, això és 775 persones/any.

• La migració explica el creixement demogràfic i les modificacions en l’estructura d’edats. La població estrangera representa el 17% del conjunt de la ciutadania.

• Les llars predominants són les formades per parelles amb fills (37,2%), tot i que en relació al 2001 han perdut pes relatiu a favor de les llars unipersonals i monoparentals.

• D’acord amb l’escenari mitjà de projeccions demogràfiques hi hauria unes 2.174 noves llars (362 llars/any) fins el 2027, i la població arribaria als 112.000 habitants.

Desequilibri entre l’oferta i la demanda
Es detecta un desequilibri entre l’oferta i la demanda d’habitatge a la ciutat, però amb u preu de lloguer per sota la mitjana:

• Un 5% de lloguer i un 95% de venda, principalment de segona mà.

• El mercat de compra venda de Reus manté una dinàmica estable al llarg dels darrers anys al voltant de les 1.200 unitats de compra venda anuals.

• L’obra nova és residual i el plurifamiliar té un preu mitjà de 1.900€/m2.

• El preu mitjà de venda del municipi d’un plurifamiliar de segona mà és de 1.200€/m² amb un preu de venda mitjà de 108.000€.

• El nombre de contractes anuals de lloguer a Reus el darrer any 2021 va ser del voltant de 2.500, una xifra que s’ha mantingut constant els darrers deu anys.

• El preu mitjà mensual del lloguer a Reus l’any 2021 era de d’entre 477 i 630 euros segons les fiances de l’Incasòl i de ofertes dels portals immobiliaris. No existeix oferta del mercat lliure per sota els 450€.

• El lloguer es troba per sota dels principals municipis de l’entorn i del conjunt de Catalunya (724€), el Camp de Tarragona (508€) i del Baix Camp (493€).

• Els darrers 5 anys (2017-2021) l’increment del preu del lloguer ha estat del 16%.

Vulnerabilitat residencial
La realitat de Reus no s’escapa a la de Catalunya. Algunes conclusions de la diagnosi:

• Un 39% de les llars que busquen habitatge no poden accedir al lloguer lliure (518€) sense destinar més d’un 30% dels seus ingressos.

• El 22% que no podria accedir al règim de lloguer protegit especial i per tant s'haurà de resoldre mitjançant altres tipologies d'habitatges més assequible.

• El darrer any es van tramitar 1.760 sol·licituds favorables vinculats a ajuts al lloguer.

• Hi ha 364 persones inscrites al Registre de Sol·licitants d’HPO, principalment llars adultes de 35 a 49 (42% del conjunt), seguit del les persones entre 50 i 64 anys (25,8%) que cerquen un lloguer  amb una composició familiar de 3 o més membres. Un 55% declara tenir uns ingressos per sota els 10.000€ anuals.

• Augment de la demanda de prestacions dels serveis socials que fa activar nous mecanismes d’alerta.

• El 2021 es van fer 555 informes de vulnerabilitat energètica per evitar tall de subministrament i 410 informes de vulnerabilitat residencial vinculats a procés judicial.

• Elevat nombre de llars que es troben en situació o risc de pèrdua de l’habitatge i que es troben en un procés judicial per desnonament.

• Presència de persones que viuen en habitatges ocupats de forma irregular i que per tant aquest no és adequat ni segur.

Parc d’habitatge
La diagnosi detecta un parc d’habitatge envellit i amb necessitat d’intervenció:

• La mitjana d’edat del parc és de 48 anys: un 43% del parc (21.000 habitatges) hauria de fer la inspecció tècnica per tal de determinar l’estat de l’edifici.

• Segones el cens un 2,2% del parc es troba en estat regular (1.088 habitatges); i un 0,2% tenen un estat dolent (79 habitatges).

• La superfície mitjana del parc d’habitatges és de 98,57m². Es detecten 1.003 habitatges de menys de 40m².

• En relació a l'accessibilitat, al voltant d'uns 800 edificis de PB+3 no disposen d'ascensor, això és 7.180 habitatges.

• S’han realitzat 16.998 certificats energètics (34% del parc). Més de la meitat tenen la lletra E, i un 30% la F o G. Només un 0,4% (67 habitatges) disposen de la lletra A.

• El parc vacant representa l’1,8% del total. Actualment hi ha 454 habitatges buits i/o ocupats sense títol habilitant de grans tenidors, dels quals només 15% disposen de cèdula d’habitabilitat. A més, hi hauria uns 437 habitatges vacants de particulars.

• S’estima actualment una ocupació irregular de 110 habitatges.

Recursos existents i iniciatives
La diagnosi conclou que hi ha potencial suficient de nous habitatges segons el planejament per satisfer la demanda:

• La revisió del Pla General d’Ordenació Urbana preveu 22 Plans de Millora urbana  i 80 Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà (PAU), i 39 Plans parcials urbanístics en sòl urbanitzable (PP) amb desenvolupament residencial.

• En tots aquests àmbits, es contemplen un total de 18.640 habitatges. Com a habitatge sense executar queda un total de 12.576 habitatges nous, dels quals 3.223 seran d’HPO.