Notes de premsa
L’Arxiu Municipal de Reus ingressa el fons patrimonial Bofarull-Vilar, de gran valor històric per la ciutat de Reus
Avui dimarts 5 de març, a l’Arxiu Municipal de Reus, la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores Juanpere i Jordi Bofarull-Vilar Pedrola, han signat el contracte de cessió del fons Bofarull-Vilar.
El fons documental, fins al moment, es trobava a la casa Vilar (coneguda també com a ca l’Espuny), amb façana principal al c. de l’Abadia, si bé l’immoble limita amb el c. Rosselló i c. de la Racona. La casa, la propietat actual de la qual és de la família Bofarull-Vilar, havia estat propietat de la família Torroja Espuny fins a meitat del segle XIX, moment en que aquesta la va vendre.
L’any 1875, és adquirida per Mariano Vilar Durán i la seva esposa Maria Sardà Montseny (besavis del l’actual propietari). La seva filla, Maria de la Concepció contraurà matrimoni amb Antonio Bofarull Molner. S’uneixen així dues famílies benestants de la ciutat, unint també el seu patrimoni documental.
D’entre els membres més destacats – els quals han deixat també llur llegat documental- podem esmentar Pau Vilar Vendrell i Pau Vilar Verdacer (notaris de la Seu d’Urgell entre 1720 i 1805, aproximadament i que després es traslladaren a Reus), Mariano Duran Massó, diplomàtic i tiet avi de l’il·lustre Agustí Duran i Sanpere i Roman Sardà Montseny, vinculat amb la indústria del «xampany» a Reus.
La branca de la família Bofarull – procedent de la branca no ennoblida de la nissaga reusenca dels Bofarull-, emparentada amb Prósper de Bofarull – arxiver insigne i director de l’Arxiu Reial de Barcelona – ACA-), aporta també personatges destacats, com són Joan Bofarull Molner, advocat i diputat a Corts, Antoni Bofarull Molner, industrial i director de Yglesias & Suque, ambdós, néts per via materna de l’arquitecte Antoni Molner Vallès (1822-1877), qui, a tall d’exemple, projectà i construí la plaça tancada de les Peixateries Velles, entre d’altres.
Cal destacar així mateix familiars polítics de gran renom a la ciutat de Reus, com són Celdoni Vilà Torroja, argenter i arxiver de Reus (1759-1823) i administrador de l’ermita de la Mare de Déu de Misericòrdia i l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats, la filla del qual es casà amb Joan Bofarull Molner.
Una part de la documentació de Celdoni Vilà també es troba integrada en el fons documental de la família Bofarull-Vilar i suposa una aportació molt important per al coneixement de la història de la ciutat.
L’ingrés de la documentació a l’Arxiu Municipal de Reus
L’abril de 2022 l’Arxiu Municipal, després d’uns primers contactes amb l’actual propietari, el Sr. Jordi Bofarull-Vilar, comença els treballs de valoració i d’inventari previ de la documentació. El febrer de 2024, després d’un acord amb el propietari, la documentació ingressa a l’equipament municipal.
El volum del fons és de 30 metres lineals. Està format per documents en diversos suports – bàsicament en paper – però també en pergamí, plàstic, metall i vidre, que han estat generats o rebuts com a resultat de la formació i administració del patrimoni familiar i que s’ha transmès de generació en generació.
Cronològicament abraça del segle XVI fins al segle XXI, si bé, s’està pendent del possible ingrés de documentació més antiga (fruit de diverses adquisicions per part de la família) i que comprendria documentació dels segle XIV i XV.
El fons esdevé un reflex de la situació familiar en cada moment històric. Com generalment succeeix en la majoria de fons patrimonials, la documentació que ara ha arribat a l'Arxiu, ha estat conservada per la família, en primer lloc pel valor jurídic d’uns determinats drets, i amb els pas dels anys, aquesta documentació ha anat adquirint un valor històric importantíssim per al coneixement del passat de la ciutat de Reus.
En relació a la documentació que composa el fons, es pot destacar:
- Documents destinats a legitimar el patrimoni i la seva transmissió: establiments, compres, capbreus, testaments, capítols matrimonials...
- Documentació fruit de la gestió i administració del patrimoni: llevadors de censals, llibretes de rebuts, llibres de comptes...
- Documentació de tipus judicial: requeriments, processos, sentències, concòrdies...
- Documents de tipus personal, referent a l’activitat professional d’algun membre de la família o bé d’un interès familiar. En aquest apartat convé destacar l’existència d’un part de documentació fotogràfica important així com l’existència de diversa documentació que ens permet un coneixement de la vida quotidiana d’aquesta família i també de la mentalitat de l’època: quaderns escolars, receptaris, correspondència familiar, etc.
- Documentació aliena a la família, fruit de l’exercici dels càrrecs ostentats per membres de la família i que s’han anat incorporant al seu arxiu.
A més del gran volum de documentació textual, destaquem també una part molt important de documentació fotogràfica, amb la qual es pot veure l’evolució de la tècnica fotogràfica i dels procediments, des de la primera fotografia (daguerreotips, ambrotips o ferrotips) fins a les albúmines i l’adveniment de la fotografia més moderna, passant per les plaques de vidre o les llanternes màgiques.
Referent a la documentació audiovisual en el fons també hi ha una petita part de pel·lícules de cinema de mitjans del segle XX, d’ús domèstic.
Finalment cal fer esment de l’ingrés de biblioteca auxiliar, en la qual destaquen publicacions de caràcter local de finals del segle XIX inicis del XX.
Estat de conservació i futures actuacions
En referència a l’estat de conservació val a dir que la documentació presenta – en general – un bon estat de conservació, tret de casos puntuals en els quals s’hi haurà de preveure una actuació de restauració conservació.
Una vegada tractat arxivísticament el fons i digitalitzats alguns dels documents més singulars, es posarà a l’abast de la ciutadania, per a que pugui ser consultat i estudiat convenientment.
Es tracta doncs de la incorporació d’un fons privat a un arxiu públic, una incorporació de gran importància, tant en volum (el més voluminós del que s’han ingressat fins al moment – d’arxius privats-), com per la naturalesa del seu contingut, un fons d’una rellevància històrica i informativa singular per la ciutat de Reus.