Maria del Mar Bonet presenta aquest divendres, 31 de gener, al Teatre Bartrina (21:00 h) el treball «Fira encesa», un homenatge al poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913-El Brull, 1938), de qui l’any passat s’ha commemorat el centenari del naixement.

Precisament, en l’any del centenari del naixement del poeta, Maria del Mar Bonet ha enregistrat un disc en homenatge a aquest poeta mallorquí, que ara es podrà escoltar a Reus en directe. Fira encesa recull tots els poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel que la cantant mallorquina ha musicat i enregistrat des del 1971 i també inclou tres poemes nous que ha musicat recentment.

El concert d’aquest divendres també inclourà algunes de les peces més representatives i populars del repertori de la cantant, qui estarà acompanyada al piano i a l’acordió pel músic Dani Espasa.

Els poemes musicats que inclou el treball «Fira encesa» són els següents:

«A Mallorca, durant la guerra civil»
«En la meva mort»
«Història del soldat»
«Inici de campana»
«Ronda amb fantasmes»
«Sóller»
«Sonet»
«Pluja en el jardí de L’Ateneu»
«Poques paraules surten...»
«Quan arribarà aquell moment»

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

De família modesta, va estudiar el batxillerat a l’Institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar i Villalonga. Va publicar nombrosos articles de caràcter cultural a la seva joventut.

Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona. Fou deixeble de Carles Riba i de Joan Coromines i condeixeble de Salvador Espriu, a qui va dedicar Imitació del foc i amb qui va mantenir una estreta relació. Vivia a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí les edicions de poesia. El 1930 publicava l’Antología de poetas mallorquines. Va mantenir una breu però intensa relació amb el poeta Joan Llacuna.

Es traslladà a Madrid per enllestir el Doctorat, i exercí a l’Escola Plurilingüe. A Madrid aprengué l’ofici de tipògraf i entrà en relació amb el grup de la revista Cruz y Raya, amb el qual féu plans per publicar-hi una secció sobre lletres catalanes. Però el va sorprendre la Guerra Civil, quan feia oposicions a càtedra d’Institut, i retornà a Barcelona. S’allistà a l’exèrcit republicà, però la seva delicada salut el va mantenir allunyat dels combats.

Malalt de tuberculosi, va ingressar al sanatori del Brull, a Osona, on va morir el 1938, quan només tenia 24 anys. Aquesta mort prematura el convertí en símbol d’una generació perduda, i en els primers anys de la postguerra el seu nom va ser venerat i la seva obra gairebé mitificada.

L’obra de Rosselló-Pòrcel és breu, però densa. Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934) són les primeres provatures poètiques i s’hi poden veure les influències de l’Escola Mallorquina i de Gabriel Alomar.

El tercer volum, ja pòstum, significa la culminació de la seva poètica i li valgué la justa fama i la consideració d’haver trencat amb el malefici paisatgístic i tradicionalista de l’Escola Mallorquina. De fet, Imitació del foc (1938) el converteix en el primer poeta mallorquí que pertany de ple al segle XX.

El mes de juny de 2012 es publica una antologia de les seves tres obres anteriors on s’apleguen els moviments literaris que ha reflectit en els seus poemes. Aquesta antologia, titulada Tempestat de flama, és una clara representació dels poemes de l’autor en els seus anys de vida fins a l’any 1938 en què va morir de tuberculosi.

Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet neix a Palma de Mallorca. L’any 1966 es trasllada a Barcelona i combina estudis de ceràmica amb la música. Comença a enregistrar els seus primers discos. Forma part de la Nova Cançó i del grup Els Setze Jutges.

A partir de l’any 1970 les seves actuacions són cada vegada més nombroses. Actua a moltes ciutats del continent europeu i també realitza gires i actuacions pel nord d’Àfrica, Estats Units, Japó... També actua en diversos festivals a Atenes, Istanbul i Edimburg, on se la defineix com una de les millors veus d’Europa.

Entre les seves actuacions emblemàtiques destaquen la del Teatre Olympia de París, la celebració al Palau Sant Jordi de Barcelona dels seus trenta anys de dedicació a la música i els seus concerts a la plaça del Rei de Barcelona, que es converteixen en una trobada ineludible amb el public barceloní.

La Mediterrània ha estat sempre el punt de referència de la seva vida, personal i artística. La considera la seva font d’inspiració. Treballant de molt a prop la música i el folklore de les Illes Balears i, a partir d’aquí, creant les seves pròpies cançons i cercant tot el que uneix en el camp de les arrels populars els diferents pobles de la ribera mediterrània, el nord d’Àfrica, Itàlia, Grècia, Turquia... Per això ha col·laborat amb músics i cantants com Zülfu Livanelli, l’Orquestra de Joventuts Musicals de Tunísia, Cham Ensemble de Damasc, Hossam Ramzy i Mohammed Munir, d’Egipte, i Maria Farantouri, amb qui darrerament ha fet un programa de televisió molt extens a Grècia i una gira per l’Estat espanyol.

També ha col·laborat amb artistes de la talla internacional de Jackson Browne, Milton Nascimento i el ballarí, coreògraf i director de la Compañía Nacional de Danza, Nacho Duato, que ha creat tres coreografies amb les seves cançons, cosa que l’ha portada a treballar molt estretament i a fer gires amb la Compañía Nacional de Danza i amb l’IT Dansa a Catalunya amb Catherine Allard.

Maria del Mar Bonet ha enregistrat més de trenta discos. N’hi ha de dedicats a la música popular de les Balears, Catalunya i el País Valencià, i d’altres, a molts poetes catalans que ella ha musicat. També en té de temes mediterranis d’Itàlia, Grècia, Turquia i el nord d’Àfrica; i de cançons pròpies. També ha publicat diversos llibres de poesia. Ha col·laborat amb músics i cantants d’altres cultures i llengües de l’Estat espanyol, com Amancio Prada, Kepa Junkera i Miguel Poveda.

Ha cantat amb l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i amb el cor Ars Nova de Budapest; amb l’Orquestra de les Illes Balears i la Coral Universitària, dirigida per Luís Remartínez, en l’espectacle «Mallorca es presenta». Maria del Mar Bonet ha cantat íntegrament el seu repertori simfònic amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Xavier Puig, al Palau de la Música de Barcelona; amb la Grant Park Orchestra de Chicago, dirigida per Carlos Kalmar, al Millennium Park de Chicago; i amb l’Orquestra Simfònica de Balears Ciutat de Palma, dirigida per Philipe Bender, al castell de Bellver de Palma de Mallorca, dirigida per Salvador Brotons per a l’enregistrament del disc «Bellver».

Distincions i premis

Al llarg dels seus quaranta anys de trajectòria artística, ha rebut nombrosos premis, com el Disc d’Or pel senzill «L’àguila negra» i «No voldria res més ara», l’any 1971; el Siurell de Plata l’any 1974; la creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 1984; el Premi l’Académie Charles Cros, el mateix any; la Medalla de la Ciutat de l’Ajuntament de Palma, el 1997; el Premi SGAE de la Música al millor disc de folk-tradicional i al millor àlbum català, per «Raixa», l’any 2002; el premi Tenco a Sanremo, l’any 2003; la Medalla d’Or de Mallorca, l’any 2004; el Premi de Música Ciutat de Barcelona, l’any 2005; la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, l’any 2006; la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya als Setze Jutges, l’any 2007; doctora honoris causa per la Universitat de Lleida, l’any 2009; Medalla d’or de la Universitat de València l’any 2013 i doctora honoris causa per la Universitat de les Illes Balears l’any 2013.