El regidor de Cultura i Joventut, Joaquim Sorio, ha presentat aquest dimarts els projectes de renovació del Museu de Reus a curt i llarg termini. El Consell General de l’Institut Municipal de Museus de Reus ha aprovat aquest dilluns aquesta planificació d’accions i també la denominació de Museu de Reus Salvador Vilaseca.

El Consell General de l’IMMR també ha aprovat adherir-se com a membre de ple dret a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya i passar a ser museu col·laborador de la Xarxa de Jaciments i Museus d’Arqueologia de Catalunya-ArqueoXarxa. En aquest sentit, es pretén tenir un museu més identitari que, en la línia dels èxits de les exposicions de Fortuny i Tapiró, pugui aprofundir la identificació de la ciutadania amb el vessant artístic del museu. El Consell de l’IMMR també va aprovar adherir-se com a col·laborador a les altres xarxes de museus de Catalunya: la Xarxa del Museu d’Històri i la Xarxa del Museu d’Etnografia i del Museu de la Ciència i la Tècnica quan la bòbila Sugranyes esdevingui un centre d’interpretació de la ceràmica.

El Museu de Reus és una institució que d’ençà la seva creació l’any 1934, treballa per la conservació del patrimoni material, el coneixement i la difusió de la història de la ciutat de Reus i el seu entorn territorial.

El Museu de Reus té la seva seu a l’històric edifici de l’antic Banc d’Espanya al raval santa Anna, 59 i disposa d’altres equipaments com l’espai de la plaça Llibertat, el Centre de la Imatge al Mas Iglésies o la bòbila de Sugranyes que complementen aquesta tasca museística.
L’objectiu del projecte aprovat és actualitzar i modernitzar el Museu de manera que disposi d’instal·lacions dignes amb discursos museogràfics actuals, atractius, dinàmics i didàctics. La voluntat del Museu de Reus és aconseguir ser un referent patrimonial del territori. Amb aquest objectiu s’han marcat diverses fases de reforma.

Fases de reforma de la seu principal (raval de Santa Anna)

• Reforma de les sales d’exposicions temporals (Obra finalitzada l’abril del 2013)
• Reforma de l’exposició permanent de prehistòria i món antic
• Espai d’homenatge a Salvador Vilaseca
• Reforma l’exposició permanent de la història de Reus segles XII-XVIII
• Reforma de l’exposició permanent de la història de Reus segle XIX-XXI
• Ampliació dels espais d’exposició temporal
• Reforma de la caixa forta de l’antic Banc d’Espanya 
• Ampliació de la seu central amb els edificis adjacents

Col·leccions de Prehistòria i Món Antic i espai d’homenatge a Salvador Vilaseca

Per portar a terme els discurs museogràfic de prehistòria s’està treballant la col·laboració de l l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que dirigeix el professor Eudald Carbonell.

Reus deu el seu museu a Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975). Metge i prehistoriador, va aconseguir reunir al llarg de la seva vida una importantíssima col·lecció de materials arqueològics, etnogràfics i emblemàtics de la història de la ciutat de Reus. El Museu de Reus no existiria sense la figura del doctor Salvador Vilaseca, per aquesta raó cal retre-li un homenatge i es proposa que el museu disposi d’un espai permanent que doni a conèixer la seva obra, a manera de donar la benvinguda als visitants.

Exposició permanent de la història de la ciutat des del segle XII fins al segle XXI

El museu vol ser un espai de descoberta i coneixement de Reus, des dels seus orígens fins al present, amb un discurs rigorós en els continguts i atractiu en l’exposició que permeti als visitants una comprensió general de la trajectòria històrica de la que fou vila, avui ciutat, de Reus. S’ explicarà la formació de la vila, el orígens del mercat i el comerç, la vila dins la muralla, la senyoria i l’escut de Reus, l’expansió gremial, l’aiguardent i el Reus, París i Londres. Un espai de transició ens explicarà Reus i les seves relacions amb Salou i el seu port.

Exposició permanent de la història de la ciutat dels segles XIX i XX: la ciutat en progrés

Es comença explicant de la industria tèxtil i l’exportació de vins i licors. El vermut de Reus. Després el temps de conflictes, l’arribada del ferrocarril, el setembre de 1868 i el matrimoni civil, el catalanisme i la cultura, Reus i la Guerra Civil. Es parlarà d’avellanes i gallines, del creixement urbà i l’immigració per acabar amb les lluites antifranquistes, l’arribada de la democràcia o la recuperació dels signes d’identitat.

Ampliació d’espais d’exposició temporal

Es tracta d’aconseguir guanyar diversos espais d’exposició al segon pis de l’edifici, que avui no es fan servir, per tal que es puguin tenir diverses exposicions temporals al mateix temps.

El Banc d’Espanya, el banc de Reus

L’edifici de l’antic Banc d’Espanya seria el marc ideal per endinsar al públic en certs aspectes del comerç. La caixa forta és un escenari real privilegiat que ens permet transportar-nos en el temps i viure la història com una experiència autèntica en un espai singular.

Ampliació de la seu central amb els edificis adjacents

Amb aquest objectiu, es proposa l’ampliació dels espais de la seu central del Museu de Reus, tot aprofitant l’immoble adjacent que dona al carrer Vallroquetes, propietat des de fa anys de l’Ajuntament de Reus.

Els serveis d’arquitectura de l’Ajuntament de Reus van elaborar un projecte bàsic d’ampliació que dotaria al Museu de Reus d’espais suficients per convertir-se en un centre cultural de referència on les activitats i el dinamisme fos constant.

• Espai polivalent d’activitats a l’entrada
• Sala exposició de curta durada (petit format)
• Sala exposicions de llarga durada (gran format)
• Sala d’exposicions permanent 
• Sala d’actes
• Taller d’ús didàctic polivalent
• Terrassa o espai d’exposició a l’aire lliure
• Bar /restaurant
• Botiga

Altres equipaments

Espai pl. Llibertat. Es tracta d’un espai de suport a la seu principal. Es realitzen visites guiades a les seves exposicions sota demanada, sobretot a l’exposició «Ara Toca Festa» que s’arrenjat amb la incorporació d’elements de pirotècnia. A partir del setembre s’obrirà permanentment amb una exposició sobre el Reus de 1714.

Mas Iglesias: S’està buscant finançament per al seu rellançament per convertir Reus en la capitalitat de la memòria gràfica del les terres del Sud de Catalunya i un arxiu refent dels fotoperiodismes a nivell de Catalunya. A més de seguir amb la feina d’internacionalització que ha portat fent fins ara.

Bòbila de Sugranyes: A partir de la primavera s’arreglaran els accessos i s’instal·larà una exposició permanent de ceràmica que s’obrirà sota demanda.

El Museu de Reus buscarà la complicitat de la iniciativa ciutadana a l’hora de finançar alguns dels seus projectes. Per aquest motiu s’ha elaborat un programa de patrocini destinat a totes aquelles entitats, públiques i privades, empreses i associacions que comparteixen d’una manera o altra els valors i beneficis del projecte de reforma del Museu de Reus. A mesura que es trobin patrocinadors s’anirà desenvolupant el programa.