L’històric cantant Paco Ibáñez (València, 1934) torna a la ciutat de Reus per oferir el concert inaugural de la desena edició del Festival Accents, aquest dissabte 14 d’octubre a partir de les 20.30 h al Teatre Fortuny. Les darreres entrades per aquesta actuació es poden comprar a www.teatrefortuny.cat. Al concert reusenc, Ibáñez, que té 88 anys, actuarà acompanyat de tres músics: Pep Pasqual, Joxan Goicoetxea i Mario Mas.

Vestit de negre, guitarra a la mà i envoltat d'excel·lents músics, sobre un escenari de sòbria escenografia, Paco Ibáñez ens regalarà cançons d'amor, de pur existencialisme, de lluita i resistència... que embolicades en els ritmes dels instruments i la força de la poesia evocaran la cruesa i la tristesa, però també la il·lusió, l'amor i l’esperança…

Paco Ibáñez va iniciar la seva trajectòria artística amb: Paco Ibáñez canta Lorca y Góngora. El disc es va publicar el 1964 i va ser una obra artística total, doncs va reunir música, poesia i arts plàstiques. Salvador Dalí, entusiasmat, es va oferirà  il·lustrar l'àlbum que es va presentar a París a La Foire du Trône on l'artista, a més, va fer una performance. Aquest va ser l’inici d’una carrera que continua activa. Ara, als 88 anys, Ibáñez continua en plena forma recorrent el món amb la seva poesia i el seu compromís.

De fet, Paco Ibáñez és un corredor de fons pels terrenys de la sensibilitat i del compromís que ens anima amb la seva insubornable rebel·lia a mantenir la consciència desperta, sempre resistent. La seva conducta ha estat i continua sent un combat vehement i radical en la reivindicació de la veritat i la llibertat.

Fill de republicà i exiliat, es converteix a partir dels anys 60 en l'ambaixador antifranquista a París. Casa seva és un lloc de pas i acollida dels molts artistes, polítics i intel·lectuals espanyols que arriben a la capital francesa. El seu compromís en contra de tots els poders dictatorials ha estat i és present en tota la seva trajectòria. La seva veu i les seves cançons més reivindicatives, convertides en himnes, estan sempre al servei de la conscienciació i de la lluita i sonen cada cop que sorgeix un clam per la llibertat i la dignitat.

 A galopar, Nos queda la palabra, La poesía es una arma cargada de futuro, Como tu, Palabras para Julia, Andaluces de Jaén sonen en els innombrables concerts solidaris que ha realitzat o en els que ha col·laborat a tot el món: Per la lluita antifranquista, contra els cops d'estat de Pinochet a Xile i de Videla a Argentina (Paraules per a Julia es converteix en un himne que les dones empresonades canten per resistir), a suport a Bòsnia durant la guerra de Sèrbia i Bòsnia, contra la dictadura del Sha de l'Iran, en suport a múltiples vagues de treballadors, contra l'assassinat de Yoyes al País Basc, contra la guerra a l’Iraq.

Paco Ibáñez no només no busca els premis, sinó que mai no els accepta. Manté així la seva independència davant de qualsevol tipus de poder.  El 1983, Jack Lang, ministre de Cultura de François Mitterrand, li ofereix la Medalla de les Arts i les Lletres per la seva contribució al suport de les arts i la llibertat dels pobles. Paco Ibáñez la rebutja, com també ho farà quatre anys més tard quan el 1987 Jack Lang l'oferirà de nou. Des de llavors, l'artista ha declinat tots els premis i honoris causa nacionals i internacionals que li han ofert.

De gira constant
Ibáñez tot just va actuar fa uns mesos a Egipte i ara mateix continua tocant sovint a França té a la vista concerts a Viladecans, Sevilla, Málaga i Soria, a més de la seva actuació al Fortuny, després del concert que ofereix demà a Las Palmas de Gran Canaria.