El gener de 2017 l’Ajuntament de Reus va adjudicar a una empresa externa la redacció del Pla Específic de la Bicicleta, l’eina que ha de permetre el desenvolupament de la bicicleta a la ciutat. Aquesta va ser una demanda de la Comissió especial per a la redacció del Pla específic de la bicicleta, constituïda el gener de 2016 i integrada per representants de tots els grups municipals, tècnics de les regidories implicades i entitats vinculades a la mobilitat en bicicleta com Bicicamp.

L’empresa adjudicatària, la consultora de mobilitat a INTRA, Ingenieria de Tráfico SL ha treballat amb la Comissió i la redacció definitiva del Pla s’ha enllestit a principis d’aquest 2018.

El full de ruta per a una mobilitat sostenible   

El treball elaborat esdevé un full de ruta de la mobilitat ciclista a la ciutat, que integra tots aquells aspectes que poden incidir d’alguna manera en l’ús de la bicicleta, amb el propòsit final d’incrementar-ne l’ús i convertir-la en una de les principals alternatives a l’ús del vehicle privat, en coherència amb el Pla de Mobilitat Urbana de Reus.

Per aconseguir-ho cal treballar aspectes com l’educació, la cultura, les polítiques de mobilitat i gestió de l’aparcament, la connectivitat i accessibilitat de la xarxa ciclista, la seguretat viària, la contaminació atmosfèrica, o el dret a l’espai públic.

El Pla Específic de la bicicleta té com a punt de partida el Pla de Mobilitat Urbana de Reus que estableix cinc línies de treball que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar les accions a executar: disminució de la congestió del trànsit al centre històric i millora de la mobilitat dels altres mitjans de transport; augmentar la superfície i la qualitat de la xarxa viària dedicada als vianants i als ciclistes; promoure l’ús del transport públic, oferint un sistema de transport col·lectiu de qualitat i competitiu respecte als desplaçaments en transport privat; compatibilitzar l’oferta d’aparcaments amb la demanda de rotació i de residents i aconseguir una distribució urbana de mercaderies i productes àgil i ordenada; disminuir la contaminació acústica i atmosfèrica causada pel trànsit.

Amb aquesta base, el Pla específic de la bicicleta de Reus marca 10 eixos estratègics:

• apostar per un model de mobilitat més sostenible i conscienciar la ciutadania en el marc d’una nova cultura de la mobilitat,
• apostar per una política integral de la bicicleta al consistori,
• millorar la gestió de la mobilitat i de l’espai públic,
• redactar una normativa específica per a la bicicleta per nomalitzar-ne l’ús,
• connectar la xarxa d’infraestructures de carrils bici o vies pedalables i homogeneïtzar els criteris de disseny, prioritzant la seguretat viària,
• promoure l’ús de la bicicleta en els desplaçaments quotidians i facilitar la intermodalitat,
• lluitar contra el furt de bicicletes,
• estudiar la instal·lació d’un servei de bicicletes públiques,
• incrementar el turisme responsable i sostenible i incentivar l’economia verda i circular,
• elaborar estratègies de comunicació, finançament i seguiment del Pla.

Un pla en 3 fases per executar a partir d’aquest 2018

El Pla dibuixa diverses propostes emmarcades en tres fases: una primera fase d’actuacions més immediates, una segona fase amb actuacions a desenvolupar d’aquí a mitjà termini i una tercera fase per executar a llarg termini, més enllà del 2020. En total, les diverses actuacions preveuen la creació de 35 nous quilòmetres de carrils bicicleta, amb una inversió global de 2,14 milions d’euros.

Si s’executen les tres fases previstes, Reus disposarà d’una xarxa ciclable complerta.

El regidor d’Urbanisme, Marc Arza, ha afirmat durant la presentació del Pla: «Ho tenim tot de cara perquè Reus sigui una ciutat amb més bicicletes d’aquí a 5 anys. Amb les inversions que hem fet i les que farem els pròxims anys, l’augment de l’ús de la bicicleta és només qüestió de temps. Comencem connectant els trams de carril bici amb les estacions de tren i autobús, relligant vies inconnexes i reforçant la senyalització allà on les bicicletes ja tenen prioritat. I si a tot això hi afegim l’orografia de Reus, l’alt percentatge de carrers de plataforma única que tenim i la tendència a fer servir cada cop més la bicileta, d’aquí a pocs anys Reus esdevindrà una ciutat agadable per a les bicicletes i, per tant, amb una mobilitat més amable i sostenible.»

La primera fase té com a objectiu millorar les connexions del centre amb les grans infraestructures de mobilitat com són l’estació de trens i la d’autobusos, a més, es realitzaran actuacions coordinades per no deixar itineraris discontinus i per pacificar les vies del centre.

Algunes de les mesures preveuen millorar la seguretat de les zones 30 –on hi ha prioritat per a bicicletes– amb un reforç de la senyalització, la creació de zona d’avançament per a bicicletes –senyalització a la calçada, en aquesta primera fase, als passejos Prim i Sunyer– o l’autorització de circulació de bicicletes en tots dos sentits en vies en què la resta de vehicles només pot circular en un.

La segona fase té com a objectiu millorar les connexions nord-sud de la ciutat creant eixos de connexió amb l’Hospital i la zona universitària de Bellissens. Aquesta fase contempla actuar en més de 5.600 metres de via, amb projectes als carrers: avinguda de Prat de la Riba, carrer del Dr Robert, carrer de Sant Joan, passeig de Misericòrdia, avinguda de la Salle, avinguda de St Bernat Calbó, carrer de Closa de Mestres, Camí de Tarragona, avinguda del President Macià, carrer de Mercè Marçal, carrer de Carles Riba, avinguda de Josep Pla, avinguda de Bellissens, carrer de l’Argentina, carrer de Jaume Vidal i Alcover i carrer de Bernat Desclot.

La tercera i última fase té com a objectiu pacificar les zones residencials de la perifèria de Reus, així com continuar el carril bici del polígon Agro-Reus. La fase està condicionada a la millora de la permeabilitat dels itineraris no motoritzats amb les grans infraestructures viàries i ferroviàries que envolten la zona de més densitat urbana de la ciutat. Aquesta fase és a llarg termini i preveu actuar en més de 10 quilòmetres.

Les vies incloses en la tercera fase són les següents: camí del Roquís, passeig dels Plàtans, avinguda de Riudoms, avinguda dels Països Catalans, carrer de Vilafortuny, carrer de Milans del Bosch, passeig de Misericòrdia, avinguda de St Bernat Calbó, carrer de Navarra, carrer d’Astorga, carrer de Flix, avinguda del Dr Vilaseca, Camí de l’Aleixar, avinguda de l’Onze de Setembre, avinguda de Castellvell, avinguda de St Jordi, avinguda de Marià Fortuny, carrer del Roser, Camí de Valls, avinguda de Falset, avinguda de Castellvell, carretera de Montblanc i avinguda de Tarragona.

Projectes immediats que veuran la llum en els propers mesos

La primera fase del pla preveu tres projectes que ja compten amb dotació pressupostària i que s’executaran aquest 2018. El pressupost de licitació conjunt dels 3 projectes és de 54.309, 50 euros. A continuació, l’explicació detallada de cadascun:

1. Connexió dels passejos amb l’estació de tren:

Connectar l’estació de tren amb la xarxa ciclable de la ciutat per millorar la intermodalitat. El projecte preveu la connexió del carril bici des del tram final del passeig Sunyer fins a l’estació de tren i, a la plaça de Joan Rebull, s’adequarà un carril exterior de la rotonda per fer-lo compartit amb la bicicleta. També es reforçarà l’itinerari en calçada amb senyalització horitzontal i vertical, i a totes les sortides de la rotonda. Al carrer del Bisbe Borràs es projecta un carril bici entre la vorera i la línea d’aparcament.

També es preveu millorar els itineraris a peu i afegir nous aparcaments per a bicicletes en aquesta zona.

2. Connexió de l’estació d’autobusos amb el carril bici del parc Mas Iglesias:

El carril bici que hi ha a la vorera de l’avinguda del President Macià no presenta una connexió adient amb l’estació d’autobusos. La rotonda de la plaça del Canal no permet encabir un carril bici sense eliminar un carril de circulació, per això es proposa un nou pas de vianants a l’avinguda del President Macià amb una connexió directa al carril bici actual del Parc de Mas Iglesias. També es proposa ampliar la dotació d’aparcament de bicicletes a l’entorn.

3. Reforç de la senyalizació a les zones 30

Millores en la senyalització horitzontal del Passeig Sunyer, del Passeig Prim i del Tomb de Ravals. El projecte preveu millorar la senyalització d’aquests itineraris ciclables de zona 30, on la bicicleta té prioritat a partir de reforçar la senyalització horitzontal dels espais compartits amb el trànsit motoritzat.

A les interseccions semafòriques s’implementarà una zona d’avançada de bicicletes, és a dir, una zona de detenció diferenciada per a cotxes i per a bicicletes per quan el semàfor es posa vermell; d’aquesta manera, es dona prioritat i visibilitat a les bicicletes en el moment de l’arrencada, quan el semàfor es posa verd. Les ubicacions d’aquestes actuacions són les cruïlles: passeig Sunyer amb el Camí de Aleixar, passeig Prim amb el  Camí de Ruidoms, i passeig Prim amb el carrer de Mare Molas.

Una visió general de la mobilitat

El Pla aporta una visió general de la mobilitat a la ciutat, no només sobre la bicicleta perquè per al correcte desenvolupament d’una xarxa ciclable cal una configuració adient de totes les infraestructures i incorporar uns principis bàsics de seguretat viària que afecten al disseny de l’espai.

Aquests elements s’han de tenir en compte quan es planifica la xarxa viària a nivell global, però també a nivell concret de cada via, de manera que s’evitin problemàtiques específiques com la manca de visibilitat, la reducció de velocitat o el disseny de cruïlles i rotondes.

A partir d’ara, l’Ajuntament de Reus disposarà d’un seguit de recomenacions a aplicar cada cop que es desenvolupi una nova àrea de la ciutat o s’hagi de reformar un carrer: com ha de ser la calçada i les voreres, quin tipus de senyalització cal per permetre i facilitar el trànsit de les bicicletes, etc.

Actuacions per afavorir l’ús de la bicicleta des de 2016

L'Ajuntament de Reus ha desplegat en els darrers anys mesures per ordenar la circulació de bicicletes amb l’objectiu de normalitzar-ne l'ús i afavorir-ne la convivència amb els vianants i els altres mitjans de transport. Algunes d’aquestes accions són fruit del treball a la Comissió especial per a la redacció del pla estratègic per a la mobilitat en bicicleta. A continuació, les més destacades d’aquest mandat:

• Aparcaments per a bicicletes als pàrquings municipals

La xarxa municipal d’aparcaments –integrada pels pàrquings de la Llibertat, La Fira Centre Comercial, Sant Ferran, Oques, Passeig Prim, Pastoreta, Baluard i Carrilet–, ha incorporat una zona d’aparcaments per a bicicletes a cadascun dels 8 pàrquings. Aquestes places són gratuïtes i estan vigilades, amb el mateix servei de videovigilància dels pàrquings municipals connectat al Centre de Control Central de l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis. Els espais per a bicicletes estan ubicats en indrets visibles dins dels aparcaments i al costat d’una sortida de vianants. En tots els casos, l’espai per a bicicletes es troba a la planta -1 dels pàrquings i a tocar d’un ascensor, des d’on es pot accedir amb la bicicleta.

• Mesures per dinamitzar l’ús de la bicicleta al nucli antic i reforç de la senyalització de via preferent per a bicicletes al Tomb de Ravals

Amb l'objectiu d'ordenar la circulació de bicicletes pel centre de la ciutat i fer-la compatible amb el trànsit de vianants, es van implantar diverses mesures com espais d'aparcament i la senyalització d'itineraris de vies preferents per a bicicletes d'entrada i sortida a l'interior del Tomb de Ravals. En concret, s’han senyalitzat tres itineraris d'entrada, a través del carrer del Vidre, de la plaça del Baluard i del carrer de Sant Pere Apòstol; i quatre itineraris de sortida, pels carrers de'n Vilar; Major i del Fossar Vell; de l'Hospital; i de Vallroquetes.

Les mesures s’adequen a les normatives municipal i superior en matèria de circulació i civisme, en tant que els vials se senyalitzaran com d’ús preferent per a bicicletes. En aquests itineraris pel nucli antic hi ha senyals indicadors de via preferent per a bicicletes. La velocitat màxima es limita als 30 qm/h al Tomb de Ravals i al carrer de Sant Joan; i als 10 qm/h en tots els carrers senyalitzats de l’interior del nucli antic.

També es van instal·lar aparcaments per a bicicletes a la plaça del Mercadal, la plaça del Teatre i al Pallol, que se sumen als ja instal·lats en diversos punts del centre de la ciutat.

• Aparcabicicletes

S'han instal·lat nous punts d'aparcament en centres esportius i educatius de tota la ciutat. Amb aquesta nova actuació, Reus ja compta amb més 800 places per a bicicletes a la via pública.

• Carril bici per connectar amb el Tecnoparc 

Construcció de la vorera nord de Mas Pellicer que connecta amb la zona del Tecnoparc, es tracta d’un vial de gairebé 300 metres que permet el pas de vianants i bicicletes de manera segura al costat d’una via amb molt de trànsit. Aquesta actuació va comptar amb una subvenció de la Diputació de Tarragona.

• Carril bici a l’avinguda de Falset

S’elimina un carril de vehicles i es crea un doble carril per a bicicletes a l’avinguda de Falset, entre la plaça del Nucli i el carrer de Recasens i Mercader.  

• Edició guia Bici Reus

L’Ajuntament de Reus ha editat la guia Bici Reus que situa en un plànol els aparcaments per a bicicletes que hi ha a la via pública i als pàrquings municipals. El mapa també marca els carrils bici, els carrers de plataforma única i les vies preferents. Per últim, el desplegable incopora recomanacions de seguretat. La guia s’ha editat en dos formats: en paper, amb una tirada de 2.500 mapes desplegables, i en format web, amb un espai propi a reus.cat on es pot descarregar el mapa complet de tot el terme municipal.

• 6e Congrés Internacional de la Bicicleta, maig de 2017

Més de 60 ponents i 215 inscrits van convertir el Congrés Internacional de la Bicicleta que es va fer a Reus en un dels més concorreguts de les sis edicions organitzades. El congrés és el principal fòrum de Catalunya sobre les novetats i l’intercanvi d’experiències relacionades amb el món de la bicicleta entre administracions públiques, professionals del sector, entitats i usuaris.