a d’Arquitectura i Urbanisme ha presentat aquest dimecres 29 d’abril a la Comissió Especial de Polítiques d’Habitatge el Pla Local d’Habitatge de Reus 2009-2016, el document tècnic que defineix les estratègies i concreta les actuacions que promourà l’Ajuntament per fomentar l’accés dels ciutadans a un habitatge digne tant protegit com de renda lliure. El pla defineix un total de 41 accions i les quantifica amb un cost econòmic de 931.406.151 euros.

El gran objectiu del pla local és reduir la dificultat d’accés de gran part de la ciutadania a un habitatge. Per aconseguir-ho, proposa instruments de planificació, gestió i acció directa que permetin ampliar l’oferta d’habitatge assequible a partir, tant de la generació de noves promocions com d’actuacions sobre el parc existent. El pla fixa un potencial de creixement d’habitatge a la ciutat de 18.378 en l’horitzó del 2016, dels quals 10.361 serien de renda lliure i 8.017 protegit (1.677 general, 2.090 concertat, 4.250 de lloguer i 515 dotacional).

El document agrupa el conjunt d’accions en 7 objectius generals:

- Creació d’habitatge nou i assequible suficient per cobrir les necessitats de la demanda exclosa del mercat immobiliari i donar sortida a la demanda acumulada.

- Promoció d’habitatge temporal i d’acollida per al col·lectiu exclòs de qualsevol tipus d’oferta, i que necessita ajuts més enllà de la política d’habitatge.

- Desenvolupament d’un programa específic per a la gestió de l’habitatge sotmès a algun tipus de protecció pública.

- Foment de la rehabilitació d’edificis i habitatges.

- Coneixement del parc d’habitatges i de la seva ocupació.

- Constitució i gestió dels instruments municipals de política de sòl i habitatge.

- Potenciació dels serveis d’habitatge als ciutadans, centralitzats a l’Oficina d’Habitatge.

El pla, que pròximament serà ratificat pel plenari de l’Ajuntament, s’obre ara a un procés d’informació i participació amb l’organització de dos tallers (20 de maig): un obert a professionals i tècnics vinculats al sector de l’habitatge i l’altre obert a entitats ciutadanes i ciutadans no associats. Finalment, el 3 de juny tindrà lloc la sessió de retorn amb la presentació dels resultats del procés.

Anàlisi
El pla fa una acurada anàlisi de la situació de l’habitatge i de les condicions socioeconòmiques actuals i previstes de la ciutat per plantejar les accions de futur que fomentin l’accés dels ciutadans a l’habitatge. L’Ajuntament entén aquest document com la pedra angular del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal.

L’evolució del teixit urbà i les diferents trames urbanes, així com l’existència de barris amb una clara identitat social fan que el pla divideixi el plànol de Reus en sis zones territorials amb un perfil d’habitatge diferenciat. Són: el nucli antic, l’eixample antic, eixample nou, barris d’extensió, barris d’origen autoconstructiu i zones de creixement recent.

Segons el cadastre de gener de 2007, Reus disposa de 45.619 habitatges, la majoria dels quals van ser edificats entre els anys 1965 i 1980 (42%); amb un clar predomini dels edificis plurifamiliars (92%), i de propietat (84%).

Població
Des de l’any 2000, Reus ha invertit el procés de pèrdua de població de finals dels anys 90 amb l’arribada de nous residents anuals d’origen extracomunitari, els quals continuaran sent la base del creixement poblacional els pròxims anys.

El pla defineix els col·lectius que es troben en situació de risc d’exclusió residencials:

- Joves: El 62% dels joves viuen emancipats, especialment en parella. Dels que viuen sols, el perfil majoritari correspon a homes entre 30 i 34 anys
- Famílies monoparentals: Són sobretot dones de 35 a 44 anys amb 1 o 2 fills menors de 10 anys al seu càrrec.
- Persones grans: A Reus consten empadronades 15.282 persones de 65 anys o més, de les quals 3.412 viuen soles. Es concentren principalment al nucli i l’eixample antic.
- Població nouvinguda: Presència en tots els districtes. Accedeixen als habitatges amb menys prestacions i la mitjana d’ocupació per llar és de 4,53 persones.

Oferta i demanda
L’estimació de l’oferta d’habitatge a Reus en el moment de l’elaboració de l’estudi és 4.663 habitatges, el 10,2% respecte el total de parc. D’aquests, 3.570 són en règim de compra (2.081 de segona mà, 1.387 d’obra nova, i 102 de protecció oficial) i els 1.093 restants en règim de lloguer.

El perfil del demandant és una parella amb uns ingressos mensuals de 1.510 euros. L’habitatge lliure més demandat és el plurifamiliar, d’entre 60 i 89 m2, i d’un preu màxim entre 120.200 i 180.300 euros, quan el preu mitjà de l’oferta és de 268.134 euros. Aixó suposa que el 58,5% de les llars que busquen habitatge lliure de compra estaria exclòs del mercat.

El 33% de les persones que busquen habitatge el volen en règim de lloguer. Però estan disposats a pagar una mitjana de 435 euros mensuals, lluny dels 583 euros de l’oferta lliure mitjana. El 90% dels demandants busca condicions que el mercat no ofereix.

Si se sumen les dues variables, el 68,4% de les persones que busquen pis no troba el que busca en el mercat lliure. Ara bé, de les llars excloses, la meitat tindria capacitat per comprar habitatge de protecció oficial i l’altra meitat en podria llogar. Quedaria una demanda residual que s’hauria de resoldre amb habitatges dotacionals i ajudes públiques. Davant d’aquesta realitat, el pla proposa determinades línies d’actuació, tant sobre el parc existent, com sobre el parc de nova construcció, que contribuirien a corregir els dèficits del mercat lliure.

Diagnosi
El pla d’habitatge estima per a l’horitzó del 2016 una demanda de 14.456 habitatges nous, els quals, en part, corresponen a l’increment de nombre de llars de la ciutat i, en part a la demanda acumulada fins a la data i no satisfeta. 4.940 correspondrien a demanda d’habitatge lliure i 9.552 d’habitatge protegit en règim de venda, concertat, lloguer o dotacional.

Els principals col·lectius amb necessitat d’habitatge assequible són joves, gent gran i nouvinguts. S’estima que dos terços de les futures llars necessitaran habitatges amb algun tipus de protecció. Més de la meitat d’aquests habitatges haurien de ser en règim de lloguer.

L’estudi també planteja necessitats en matèria de rehabilitació, agrupades, segons les característiques dels habitatges, en cinc categories diferents: habitatges anteriors a 1920, habitatges plurifamiliars edificats entre 1960 i 1980, edificis de 4 i més planes sense ascensor, habitatges amb deficiències d’equipament, i barris d’origen d’autoconstrucció.

Línies d’actuació
Creació d’habitatge nou i habitatge assequible
El pla es proposa fomentar la creació d’habitatge nou i la intervenció en el parc existent per facilitar l’accés de gran part de la població a un habitatge i reduir el risc d’exclusió residencial dels col·lectius amb més dificultats. Posa l’èmfasi en la generació d’habitatge a preu assequible amb algun tipus de protecció. El POUM i l’ARE són clau per assolir aquest objectiu.

- Programar i accelerar la tramitació dels sectors en desenvolupament per satisfer a temps les necessitats del primer quadrienni 2009-2012.

- Definir els criteris generals de protecció, adaptables a cada promoció: 19% règim general, 16,5% especials, 23,3% concertat, 39,8% lloguer, 1,4% dotacional.

- Promoure la creació d’habitatge protegit en règim especial en sectors amb planejament pendent de desenvolupament i en l’ARE.

- Restringir a través de la normativa urbanística la parcel·lació de les peces de sòl que puguin encara generar un sostre edificable superior a 5.000 m2.

- Canviar el sistema d’actuació dels sectors previstos pel primer quadrienni i que no s’hagin gestionat durant aquest període.

- Iniciar el procés de redacció del POUM, posant en joc noves peces de sòl en el segon quadrienni, per completar les necessitats d’habitatge protegit.

- Incrementar la quota d’habitatge amb algun tipus de protecció en unes 1.200 unitats, la meitat en règim general o especial, un terç en lloguer i la resta concertat.

- Aplicar una reserva del 10% més d’habitatge concertat de protecció, sobre els sectors de planejament pendents de desenvolupament, a més de l’ARE que ja els incorpora.

- Ajustar les previsions al final del primer quadrienni.

- Identificar i verificar la conservació i nivell d’habitabilitat dels habitatges desocupats.

- Assolir la xifra de 1.000 habitatges al servei del programa d’habitatge assequible.

- Gestionar el procés d’intermediació amb els propietaris, via l’Oficina d’Habitatge, per tal d’incorporar el major nombre possible d’habitatges al mercat en règim de lloguer.

- Estudiar la possible declaració com a Àrea de Tempteig i Retracta el mateix àmbit de l’Àrea de Rehabilitació i Reconeixement del parc edificat.

- Exercir un control efectiu sobre l’estat del parc, sobretot en els àmbits identificats amb major potencial de parc sense ocupació.

Promoció de l’habitatge temporal i d’acollida
El pla proposa tres línies d’acció per donar resposta a aquells ciutadans que queden exclosos de qualsevol tipus d’oferta residencial existent en el mercat. Es programa l’execució d’un mínim de 219 habitatges dotacionals en l’horitzó de 2012:

- Programar l’execució de l’habitatge dotacional previst per tal de satisfer al màxim les necessitats del primer quadrienni 2009-2012 (219 habitatges en sòl urbà).

- Agilitzar la gestió i execució de l’habitatge dotacional de l’ARE.

- Fixar al POUM la qualificació del sòl suficient per a habitatge dotacional públic.

Gestió del parc d’habitatges sotmès a algun tipus de protecció pública
Es planteja desenvolupar un programa específic per a millorar la gestió de l’habitatge protegit, amb les següents línies d’actuació:

- Establir i quantificar les fórmules de promoció d’habitatge protegit (pública directa; mixta; operadors socials, cooperatius, les fundacions i entitats sense ànim de lucre...).

- Definir les opcions pel que fa a la grandària i característiques dels habitatges, en relació als diversos col·lectius que en siguin beneficiaris en cada cas.

- Definir opcions d’assignació temporal pel que fa a les característiques i perfils dels diversos tipus de beneficiaris dels habitatges protegits i dotacionals.

- Establir les fórmules de gestió i manteniment a mig termini dels parcs públics que es generin com a conseqüència de la producció de nou habitatge de lloguer i dotacional.

- Gestionar els ajuts directes al lloguer d’habitatges de col·lectius que estableix el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007 en la prevenció del risc d’exclusió social residencial.

- Establir recursos per desenvolupar un programa de seguiment pel que fa a la prevenció del risc de sobreocupació i la gestió privada indeguda d’habitatge.

- Coordinació d’administracions i organitzacions socials en la gestió d’habitatge públic.

Foment de la rehabilitació d’habitatges
El pla posa l’èmfasi en la necessitat de manteniment del parc i programa la rehabilitació de 1.000 habitatges i 1.050 edificis; i millorar l’accessibilitat de 1.287 edificis més.

- Promoure la rehabilitació d’edificis i habitatges edificats fins al 1920: 700 edificis.

- Promoure la rehabilitació d’edificis construïts entre els 60 i 80, amb comunitats de més de 20 habitatges: 350 edificis.

- Millorar l’accessibilitat en edificis de 4 i més plantes sense ascensor (1.287 edificis).

- Rehabilitar 1.000 habitatges proposats per augmentar l’oferta d’habitatge assequible.

- Delimitar una Àrea de Conservació i Rehabilitació.

Coneixement del parc d’habitatges i de la seva ocupació
El pla proposa set accions per tenir coneixement actualitzat i detallat de l’estat de conservació del parc d’habitatges i de la seva ocupació.

- Delimitar l’Àrea de Reconeixement coincident amb l’Àrea de Conservació i Rehabilitació i possible delimitació de l’Àrea de Tempteig i Retracta, tant per agilitzar la informació recollida com per mobilitzar al màxim tots els recursos disponibles.

- Analitzar la informació sobre el parc d’habitatges i la població de l’àrea delimitada per seleccionar els edificis prioritaris amb criteris d’urgència i d’oportunitat d’intervenció.

- Elaborar 2.400 informes sobre l’estat de la conservació dels elements comuns dels edificis(TEDI)i del perfil i la situació dels residents.

- Verificar les cèdules d’habitabilitat que es demanin dins d’aquest àmbit.

- Conveni amb la Generalitat per la finançament de les dues tasques anteriors.

- Desenvolupar una base de dades qualitativa amb les consultes realitzades a l’Oficina d’Habitatge i a Serveis Socials (Registre únic de persones sol·licitants d’HPO).

- Fer una diagnosi amb la informació disponible el 2012 per revisar el pla i abordar el segon quadrienni amb un programa específic amb informació ampliada i actualitzada.

Constitució i gestió dels instruments municipals de política de sòl i habitatge
El document planteja les accions necessàries per dotar l’administració dels instruments necessaris per a una millor gestió de la política d’habitatge.

- Gestió del Patrimoni Municipal Sòl i Habitatge, per desenvolupar la política municipal envers la seva gestió i el seu increment.

- Adaptar el Registre de solars a les noves determinacions legals.

- Estudiar la possible delimitació de l’Àrea de Tempteig i Retracte coincident amb l’Àrea de Conservació i Rehabilitació i l’Àrea de

- Reconeixement que suporten conjuntament les estratègies de rehabilitació, reconeixement del parc edificat i de la seva edificació i actuació sobre el parc desocupat.

- Elaborar el conveni entre l’Ajuntament i l’INCASÒL per a la gestió de l’ARE.

Potenciació dels serveis d’habitatge als ciutadans, centralitzats a l’Oficina d’Habitatge

- Dimensionar correctament els recursos humans i tècnics per posar en marxa totes les actuacions proposades, com un esforç fonamental per part de l’Ajuntament.