idint amb el 150 aniversari del naixement del diplomàtic, escriptor, historiador i filàntrop reusenc Eduard Toda, divendres, 14 de gener, a les 19:00 h, es destaparà un placa commemorativa del seu naixement a la casa Navàs, on hi va haver la seva casa natal. A l’acte assistiran l’alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, familiars d’Eduard Toda, el president del Centre de Lectura, Pere Anguera i el propietari de la casa Navàs, Joaquim Blasco. La placa és obra de l’escultor Artur Aldomà.

Us adjuntem les dades biogràfiques d’Eduard Toda, publicades en el darrer número de la revista Informatiu Museus, de l’Institut Municipal de Museus.
«Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941)
Jaume Massó Carballido
Director del MASV
Eduard Toda i Güell, diplomàtic, escriptor, historiador i filàntrop, va néixer a Reus, a cal Canyelles (l’antiga casa número 1 del carrer de Jesús, on avui hi ha cal Navàs), el 9 de gener de 1855. Fill natural, després reconegut, d’un alcalde de Reus d’origen riudomenc, el jove Eduard va ser criat i educat per la mare i per l’oncle matern, el conegut periodista i polític reusenc Josep Güell i Mercader. Tot i que dos anys i mig més jove, Toda va ser company d’estudis primaris i secundaris d’Antoni Gaudí, amb qui va col·laborar en la realització de la revista juvenil manuscrita El Arlequín (1867-1868) i en la redacció d’un innocent però agosarat projecte de restauració de Poblet. Precisament sobre aquest monestir va publicar, quan només tenia quinze anys i ja posseïa el títol de “Bachiller en Artes”, el seu primer llibre: Poblet. Descripion historica (1870). Estudiant exemplar, féu la carrera de dret a Madrid. Gràcies a la seva facilitat pels idiomes, inicià ben aviat una ràpida i brillant carrera diplomàtica, que el portà a conèixer in situ llocs tan exòtics com la Xina o Egipte, a més de diverses ciutats europees. La seva curiosiat i les seves excel·lents aptituds el van portar a interessar-se, entre altres temes, per la vida i la cultura xineses, per la pervivència de la llengua catalana a l’Alguer i per l’arqueologia egípcia (és considerat el primer egiptòleg català i espanyol), tot publicant llibres tan destacats com La vida en el celeste imperio (1887), L’Alguer. Un poble català d’Itàlia (1888) i A través del Egipto (1889). Quan deixà l’exercici de la diplomàcia, Toda s’establí com a home de negocis a Londres. L’èxit dels seus afers econòmics va facilitar que es pogués retirar quan encara era relativament jove. En tornar a Catalunya, l’any 1919, Toda es va establir a l’antic monestir d’Escornalbou, que va fer reconstruir com si fos un castell. A Escornalbou, on va aplegar una importantíssima biblioteca personal i un gran nombre d’antiguitats i obres d’art, va rebre i acollir diverses personalitats civils i religioses (com el rei Alfons XIII i el cardenal Vidal i Barraquer) i molts artistes, intel·lectuals i estudiosos. Fou elegit president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, vicepresident de la Comissió provincial de Monuments, membre de la Junta de Museus de Barcelona i del Centre de Lectura de Reus i acadèmic de Bones Lletres de Barcelona, a més de professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona. Publicà un bon nombre de llibres i articles sobre història, bibliografia i arqueologia. La seva qualitat de mecenes quedà a bastament demostrada en les donacions de llibres i d’objectes valuosos al Centre de Lectura, als museus de Reus i Vilanova, a la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu Municipal de Barcelona, al monestir de Montserrat, etc. L’any 1931 va ser nomenat president del Patronat per a la restauració de Poblet, que endegà de manera activíssima. El juliol de 1936, el conseller Ventura Gassol el nomenà delegat de la Generalitat per al salvament dels béns patrimonials de la Conca de Barberà i fou designat, poc després, comissari de Poblet, lloc on aplegà nombrosos i importants fons artístics i documentals. El gener de 1939, en produir-se l’ocupació del monestir per les tropes franquistes, lliurà els fons salvaguardats als representants del Servicio del Patrimonio Artístico Nacional. Tot i que inicialment fou apartat del càrrec, en reorganitzar-se el Patronat, ben aviat fou rehabilitat i nomenat altre cop president. Va morir a Poblet, ja novament ocupat per monjos, el 26 d’abril de 1941. L’Ajuntament de Reus li va dedicar un carrer de la ciutat i també un centre d’ensenyament reusenc porta –des de fa un quart de segle– el seu nom. És previst de col·locar, arran del 150è aniversari, una placa commemorativa al lloc en què va néixer.»