a d’Arquitectura i Urbanisme de l’Ajuntament de Reus disposa ja de l’avanç del Pla Local de l’Habitatge, un document que radiografia la ciutat i una eina a mans de l’Ajuntament a partir de la qual aplicar polítiques d’habitatge, amb especial atenció a l’habitatge assequible, basant-se en l’estudi de la realitat concreta de la ciutat. L’Ajuntament de Reus, avançant-se a les disposicions de la Generaliat, va encarregar la redacció del pla al 2006 i ara es converteix en la primera ciutat de Catalunya de 100.000 habitants a tenir-lo.

La Llei del Dret de l’Habitatge defineix el Pla Local de l’Habitatge com un instrument de planificació i programació d’habitatge que fa una diagnosi de la situació de l’habitatge al municipi i fixa objectius, programes i estratègies d’actuació. Aquesta llei ha fixat l’obligatorietat dels municipis de dotar-se d’aquesta eina, tot i que l’Ajuntament de Reus va iniciar els treballs amb anterioritat, en entendre que el Pla Local de l’Habitatge havia de ser la pedra angular del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal, que l’Ajuntament redactarà per substituir el de l’any 1999.
Reus en el territori
En el territori, Reus se situa en el centre dels municipis de major pes demogràfic. El sistema Reus - Tarragona agrupa el 57% de la població del Camp de Tarragona (Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp i Priorat), i l’eix Reus-Tarragona i el costaner es concentren els majors increments de població. De la mateixa manera, la producció d’habitatge es concentra majoritàriament al voltant d’aquests dos pols. A Reus i Tarragona és on es construeix més protecció oficial (75% de l’HPO que es produeix al conjunt de la demarcació), a la qual cosa cal sumar el fet que a la costa, l’habitatge lliure és un 44% més car que a Reus.
Població
Reus ha invertit el procés de pèrdua de població experimentat a finals dels 90. Al 2000 comença un canvi de tendència i la ciutat ha rebut, des de llavors una mitjana de 2.000 nous residents anuals d’origen extracomunitari, que continuarà sent la base del creixement poblacional els pròxims anys. Els nouvinguts han ajudat reequilibrar la balança demogràfica, amb la incorporació de població jove, de 25 a 40 anys i contribuint a la recuperació de la natalitat. La ciutat ha sabut integrar els nouvinguts en tots els sectors de la ciutat i, a diferència d’altres ciutats, no es pot parlar de segregació dels immigrants en uns barris determinats.
Els joves, la gent gran
El 62% dels joves de Reus, d’entre 18 i 34 anys, viuen emancipats, més que la mitjana de Catalunya (51%). Es calcula que a Reus hi ha més de 8.200 joves que busquen emancipar-se i que concentren la demanda d’aquest tipus d’habitatge.
A Reus consten més de 15.000 majors de 65 anys. Una de cada cinc persones grans viu sola, majoritàriament dones, i al voltant del nucli antic, aquesta proporció és major (1 de cada 3). És en aquest segment de població on el risc de pobresa és més alt, segons la Encuesta de condiciones de vida 2006, de l’INE.
Dèficit d’habitatge assequible
Al 2007, a les llars reusenques vivien una mitjana de 2,85 persones, una mitjana que en els pròxims set anys encara baixarà més, i segons les previsions, se situarà en les 2,63 persones. S’estima que fins al 2014, hi haurà prop de 9.400 noves llars.
Segons l’estudi, el perfil dels que busquen habitatge lliure és el d’una parella amb o sense fills, amb uns ingressos mensuals nets de 1.550 euros i que voldria un pis d’entre 60 i 89m2, amb un preu màxim d’entre 120.000 i 180.000 euros. Però el preu mitjà de l’oferta lliure se situa en els 268.000 euros, amb la qual cosa, un 58% dels demandants d’habitatge lliure, quedaria exclòs del mercat.
De tots els que busquen habitatge, un terç el vol de lloguer, la gran majoria dels quals perquè no disposa dels recursos o de l’estabilitat necessària per fer front a la compra. Aquests estan disposats a pagar 435 euros mensuals però el lloguer en el mercat està en els 583 euros. El 90%, doncs dels demandants, busca condicions que el mercat no ofereix.
Si sumem totes aquestes variables, el 68,4% no troba el que busca al mercat lliure i per tant en queda exclòs. Ara bé, de les llars excloses, la meitat tindria capacitat per comprar Habitatge de Protecció Oficial i l’altra meitat en podria llogar. Quedaria una demanda residual que hauria de ser resolta a través dels habitatges dotacionals i de les ajudes públiques. Davant d’aquesta realitat, l’avanç del pla proposa determinades línies d’actuació, tant sobre el parc existent, com sobre el parc de nova construcció, que contribuirien a corregir els dèficits del mercat lliure.
Propostes d’actuació per posar habitatge assequible al mercat
Actuació sobre el parc existent
Les propostes d’actuació en aquest àmbit se centren en el foment de la rehabilitació i la mediació, com ja ve fent l’Oficina de l’Habitatge, que l’any 2001 es va convertir en el centre de les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament.
En aquest capítol, el pla es fixa l’objectiu de reduir el parc en desús aconseguint que un miler d’aquests habitatges s’incorporin al programa d’habitatge assequible. Com? A través de programes específics de rehabilitació, amb convenis amb els propietaris i ajudes públiques, a canvi de contrapartides. També recomana potenciar el procés de mediació, a través de l’Oficina d’Habitatge, per incorporar pisos al mercat en règim de lloguer a preus assequibles.
Incrementar el nombre d’habitatges protegits, sobretot de lloguer
Accelerant la tramitació dels sectors en desenvolupament. En concret, es tracta d’incrementar el percentatge mínim exigit de protecció oficial i fomentar el desenvolupament de sectors on es pot incrementar el nombre d’habitatges protegits. També, s’optaria per densificar sectors amb baixa densitat i incrementar l’habitatge protegit proporcionalment a les necessitats. Per atendre la demanda futura i acumulada caldria fomentar la construcció d’uns 8.200 habitatges protegits, fins al 2014.
Gràcies als plans urbanístics en desenvolupament a curt termini, la ciutat disposarà de reserves d’espai per posar a disposició dels promotors sòl per construir 4.000 habitatges de protecció oficial fins al 2011, principalment en el segon bienni. La producció d’un miler d’habitatges de protecció oficial a l’any s’aproximaria a la mitjana d’habitatges de renda lliure construïts a Reus en els darrers anys de boom immobiliari.
Grau d’execució del planejament
Les modificacions aprovades definitivament afecten per igual el sòl urbà i l’urbanitzable amb 1.944 nous habitatges, (64% d’HPO, és a dir, 1.244 habitatges).
Les modificacions en tràmit suposaran 3.394 nous habitatges (45% d’HPO, és a dir, 1.527 habitatges), el 90% dels quals en sòl urbanitzable.
Les modificacions en estudi implicarien un important increment, 11.330 nous habitatges (47% d’HPO, és a dir, 5.325 habitatges), el 93% en sòl urbanitzable.

Creació d’un parc d’habitatge temporal i d’acollida
Per donar resposta a les necessitats de persones amb risc d’exclusió. L’Ajuntament ja té prevista la construcció d’un centenar d’habitatges dotacionals al Mas Bertran i a Mas Abelló.
Millor coneixement del parc i de la població
Aprofundir en el coneixement de la realitat a través del treball de camp, a través dels Test de l’Edifici (TEDI), el seguiment de les situacions de discriminació i abús...
Propostes per afavorir la rehabilitació i el manteniment del parc
La ciutat té 45.619 habitatges, la immensa majoria (el 92%) plurifamiliar. El 42% es va construir a la dècada dels 60 i els 70. Si bé no és un parc d’habitatges excessivament envellit (només un 10% del parc va ser construït abans de 1920), és un parc que necessita manteniment i actualització, en alguns casos rehabilitació.
Fent-se ressó de la legislació catalana, el pla apunta línies d’actuació destinades al manteniment del parc d’habitatges i a la rehabilitació d’habitatges. En aquest capítol, el pla proposa subvencions i préstecs a promotors i comunitats de propietaris. Una altra figura que contribueix al manteniment i la millora del parc és la delimitació d’Àrees de Rehabilitació i Conservació allà on l’actuació s’hagi de fer amb certa intensitat i els mecansimes de subvenció puguin ser més elevats. En la definició d’aquestes àrees s’ha de tenir cura amb les situació d’infrahabitatge, sobreocupació i deteriorament del parc existent.
Desplegament del pla
El centre de tots els programes ha d’ésser l’Oficina d’Habitatge, que ofereix assistència als ciutadans en els següents àmbits:
Habitatge protegit
Registre de sol·licitants d’habitatge protegit
Procés d’adjudicació d’HPO de promoció publica
Tramitació d’ajuts per a la compra d’habitatge protegit.
Rehabilitació
Gestió de les sol·licituds de TEDI i Informe Intern d’Idoneïtat (III)
Gestió de les sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació.
Programes específics de rehabilitació en el barri Gaudí i Fortuny
Rehabilitació d’habitatges en el nucli i eixamples antics
Mediació parc privat:
Borsa Jove d’Habitatge / Borsa Local d’Habitatge
Tramitació d’ajuts al lloguer
Concertació de polítiques d’habitatge amb la Generalitat: finestreta única

L’Oficina d’Habitatge porta des de 2007 oberta al públic a les oficines de la plaça del Baluard i, en general, amb totes les línies d’actuació en marxa. És fonamental, diu el pla, incorporar el resultat d’aquesta experiència a les propostes.
Tramitació i participació
L’Ajuntament té a les seves mans l’avanç del Pla Local de l’Habitatge. Una vegada aquest document passi a ser definitiu, el ple serà l’organ encarregat de la seva aprovació.
L’elaboració del Pla local, i en especial la diagnosi, ha tingut la col·laboració dels 66 agents immobiliaris més rellevants de la ciutat que han aportat informació destacada sobre les sol·licituds rebudes en aquestes oficines. I per tant, el sector ha participat activament per fer possible la diagnosi que serveix de base per a l’elaboració del pla local.
Reus, 19 de febrer de 2008