La regidoria de Salut i Ciutadania de l’Ajuntament ha redactat el Pla Local de Prevenció de la Conducta Suïcida 2023-2027 amb els objectius d’augmentar i millorar les actuacions adreçades a la promoció i protecció de la salut, crear nous espais i instruments que permetin adaptar-se a un model basat en els determinants socials de la salut, millorar la coordinació de tots els actors implicats a Reus Ciutat Saludable i, finalment, promoure l’empoderament de les persones i les comunitats pel que fa a la seva pròpia salut.

Òscar Subirats, regidor de Salut i Ciutadania, ha explicat que “la finalitat és proporcionar a la comunitat local un marc de referència per al desenvolupament de mesures preventives que, per una banda, siguin promotores de benestar emocional i inicideixin sobre els factors de rics que determinen l’estat de salut mental de la població i, per altra banda, que facilitin sistemes de detecció i atenció primerenques i orientació i suport davant les actuacions de risc”.

Actualment, el suïcidi és una de les principals causes de mort prematura no natural a nivell mundial que sovint segueix sent invisibilitzada. És important aclarir que la conducta suïcida pot manifestar-se de diverses formes: des de pensaments a comportaments relacionats amb la pròpia mort. En aquest sentit les dades relatives al fenomen incrementen en tenir en compte els intents de suïcidi, les conductes autolesives de risc i la subnotificació de possibles casos.

El fenomen de la conducta suïcida, així com el de la salut mental, són dimensions que van més enllà de característiques individuals, són travessades per factors socials com ara les polítiques nacionals, la protecció social, el nivell de vida, les condicions laborals o els suports socials de la comunitat.

Segons l’informe anual de l’Observatori del Suïcidi a Espanya de la Fundació Espanyola per la Prevenció del Suïcidi, en base a les dades de les Estadístiques de Defunció per Causa de Mort publicats per l’INE, la mitjana actual de persones que moren al dia per suïcidi es situa a 11. En aquest mateix informe s’exposa que podrien produir-se al voltant de 80.000 intents de suïcidi a l’any a l’Estat Espanyol i que entre dos i quatre milions de persones presentin ideació suïcida al llarg de la seva vida.

Malauradament, no es pot aportar una radiografia exacta a nivell local perquè els sistemes de recollida d’informació varien segons el servei de referència així com també ho fan els indicadors que es contemplen en cadascun d’ells.  D’altra banda, també s’observen diferències quant a formació específica, procediments de detecció i actuació i protocols de derivació entre sectors professionals.

Tanmateix, partint del Pla de Prevenció del Suïcidi de Catalunya 2021-2025, es presenta un context general que propicia l’impuls i reforç en les polítiques de salut, concretament, l’ampliació d’accions dirigides a la promoció del benestar emocional i socia. En aquest sentit, s’aposta per la prevenció en matèria de salut mental com una estratègia per reduir el risc i disminuïr la prevalença de les conductes suïcida a la comunitat local.

Així doncs, el Pla en qüestió declara un clar compromís polític i tècnic en desenvolupar un pla d’acció complex i integral des de la perspectiva comunitària de la promoció de la salut i el benestar emocional i la prevenció de riscos. Per això, caldrà identificar i dinamitzar la xarxa d’actius i la participació de la població en el desenvolupament de les diverses actuacions previstes.

Els objectius que marquen el Pla són, per una banda, impulsar el desenvolupament planificat i coherent d’accions dirigides promoure l’apoderament individual i col·lectiu en salut. Per altra banda, incentivar a la definició i implementació de mesures estructurals protectores del risc.

En concret, avançar en l’adopció efectiva de perspectiva en salut entre els diversos sectors; augment d’espais de treball col·laboratiu; millorar l’atenció a la persona disposant d’estratègies de detecció i actuació, circuits de coordinació compartits i procediments adients en la recollida de dades; disponibilitat d’una xarxa activa d’actius en benestar emocional i prevenció de la conducta suïcida; augment de la presència visible d’informació rellevant; l’augment en l’oferta d’accions de formació i divulgació en matèria de salut i benestar emocional.

Segons ha explicat Subirats, “es converteix en una qüestió de salut pública en el moment en què la població presenta una necessitat en una esfera que condiciona directament al benestar i ple desenvolupament individual i social, i les accions que desenvolupen les administracions públiques tenen un efecte directe sobre l’entorn i les condicions de vida de la ciutadania”.

Finalment, el regidor ha afegit que “pertoca que institucions i organismes assumim responsabilitats posant en marxa un seguit d’actuacions amb l’objectiu de protegir, promoure i recuperar la salut de les persones, tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu, a través d’accions sanitàries, sectorials i transversals”.