El bust reliquiari de Sant Pere apòstol retorna a l’església prioral de Sant Pere de Reus aquest dimarts, 6 de maig, després dels treballs de restauració portats a terme en els últims mesos pel Centre de Recuperació de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, ubicat a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental). La peça, d’un alt valor patrimonial i simbòlic per a la ciutat, va sortir el passat mes de juny de 2013 per sotmetre-la a les tasques de recuperació.

L’alcalde, Carles Pellicer, el prior de Sant Pere, Creu Sàiz, el director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs, el responsable de Patrimoni de l’Arquebisbat de Tarragona, Antoni Martínez Subias i la restauradora de la peça, Montserrat Cañís, així com diversos regidors, han presentat aquest dimarts a l’església prioral de Sant Pere la recuperació i retorn del bust a la ciutat.

El bust reliquiari de plata, de 1696-97, és obra de Francesc Via i va substituir una talla de fusta molt semblant de 1626. Segons el diagnòstic realitzat en el seu dia pels tècnics del CRBM de Valldoreix, la part que es trobava més malmesa era la bocamànega de la mà esquerra.. Aquesta part estava malmesa per diversos llocs i la peça que sustentava la mà amb les claus estava trencada. També eren importants dues fractures de la mateixa màniga. Cal tenir en compte que només la mà i les claus pesen 1.041 grams. A més, durant l’observació es va veure que la peanya estava subjectada per claus de ferro rovellats, que malmetien la plata i la fusta, i que faltava una fulla de la peanya i diversos claus i rosques.

Procés de restauració
El procés de conservació-restauració ha consistit, un cop desmuntades totes les peces, en una neteja a fons amb productes adients. La part del bust s’ha netejat manualment, ja que la mà dreta, policromada, no es pot desmuntar.

Tot seguit, s’han fet de nou totes les peces que faltaven, i a la vegada s’ha estudiat quin tipus de peça s’havia de construir per aguantar la part malmesa. S’ha optat per dur a terme una peça més resistent i a mida per encabir-hi la mà, i que a la vegada quedés enroscada al bust. S’han soldat les dues fractures de la màniga i s’ha reforçat internament per aguantar tot el pes de la mà i evitar així qualsevol moviment.

La peanya també s’ha reforçat amb una estructura interna de fusta per evitar el fimbrament de la placa de la peanya i el moviment de tot el bust. Per acabar el procés, s’ha donat una capa de protecció a tota la peça per evitar l’oxidació de la plata i el seu ennegriment i s’han muntat de nou totes les peces.

Ressenya històrica
Aquesta peça d’orfebreria de plata que data del segle XVII i és obra de Francesc Via, substitueix un altre reliquiari de fusta que també es conserva.

Es tracta d’un bust perllongat vestit amb túnica, estola i nimbe. El cap, lleugerament alçat, té un rostre senil amb barba. La túnica és àmplia i cenyida a la cintura, presenta el plecs marcats i reprodueix un teixit de brocat. Al pit porta incrustat el reliquiari oval, conservat a l’església prioral, que allotja un fragment del crani de sant Pere Apòstol; presenta motllures sobredaurades i cresta de filigrana amb dinou encasts de vidre vermell que figuren roses. Amb la mà esquerra agafa les simbòliques claus i amb la mà dreta subjecta el llibre per la part de les sivelles; les tapes presenten una decoració similar a la del vestit; el nimbe té una decoració repussada semblant a una corona de flors; la peanya té forma octogonal, i en els escaires hi ha fulles de fosa retallades.