serà la seu els dies 28 i 29 d’octubre de la 50ª edició de la Borsa de Comerç Europea, la llotja de contractació de cereals, alimentació animal i productes relacionats més important del món en quant a nombre de participants i volum de contractació. Més de 2.000 operadors de 40 països d’arreu del món del sector ja s’han acreditar per participar-hi. Es calcula que la Borsa tindrà un impacte econòmic d’entre 6 i 7 milions d’euros a Reus i el seu àmbit d’influència.

La Borsa de Comerç Europea és una associació de actualment reuneix 36 borses d’11 països europeus, 6 de les quals són espanyoles: la Llotja de Cereals, de Barcelona; la Cámara Oficial de Comercio en Indústria de Córdoba; la Llotja de Contractació, de Girona; la Lonja Agropecuaria del Ebro, de Saragossa; i la Llotja de Reus.

Reus acull la cinquantena Borsa de Comerç que fins ara s’ha realitzat a grans capitals europees com Paris, Londres, Munic, Viena, Torí, Copenhague, Anvers, Estrasburg, Milà, Hamburg, Brussel·les, Stuttgart, Berlin, etcètera. L’any vinent la Borsa es celebrarà a la ciutat holandesa de Rotterdam.

Acollint la celebració de l'efemèride del cinquantè aniversari de la Borsa Europea de Comerç, Reus fa honor a la seva tradició de gran distribuïdor agroalimentari que es remunta a 1309 quan el rei Jaume II va concedir a la ciutat la facultat per celebrar el mercat dels dilluns, que li va portar a ser referència internacional al costat de París i Londres al segle XVIII i que avui dia segueix viva amb l'activitat de Tecnoparc, el parc tecnològic en nutrició i salut que l’Ajuntament de Reus i els agents socioeconòmics del territori estan impulsant amb dos objectius. D’una banda, donar respostes científiques a la pregunta de com viure més i millor gràcies a l'alimentació. De l’altra, ajudar al teixit agroalimentari local a evolucionar cap al disseny, el desenvolupament i la producció d'aliments amb un alt valor afegit i propietats beneficioses per a la salut.

La celebració de la Borsa Europea de Comerç a Reus és també un reconeixement al rol del Port de Tarragona en aquest sector, el port cerealístic més important del Mediterrani, amb un tràfic en 2009 de 2,6 milions de tones de cereals i farines.

Programa
La Borsa estarà ubicada a les noves instal·lacions el palau de fires i congressos de Reus. Hi haurà 67 estands i 22 taules de contractació, en representació de més d’un centenar d’empreses. En total ocuparan els més de 4.000 m2 d’exposició habilitats. Actualment ja s’han superat les 2.000 inscripcions –brokkers de més de 40 països diferents- i es preveu superar els registres d’assistència d’aquests últims anys.

L’Assemblea de la Borsa, que aplega al conjunt de Llotges europees membres, es reunirà el dijous 28 al matí al saló noble del Palau Bofarull de Reus. Durant la reunió es procedirà al relleu al capdavant d’aquest organisme internacional. El màxim responsable de la Cambra de Comerç Indústria i Navegació Reus i de la Llotja, Isaac Sanromà, serà nomenat nou President de la Borsa en substitució de l’alemany Christian Plösel que ha esgotat els dos anys de mandat.

El dijous 28 a la nit, el Centre de Convencions de Port Aventura acollirà el sopar de gala de la Borsa, amb la presència de més de 700 persones. Serà l’eix central del 50è aniversari de la Borsa, amb un reconeixement a les empreses que més fidelitat han demostrat a la convocatòria. Es retrà homenatge a empreses com Eurograni, d’Itàlia; Cefetra, d’Holanda; Glencore, de Suïssa; Bunge, dels Estats Units; Cargill, dels Estats Units; i Riera Roura, de Barcelona.

El programa de la Borsa és el següent:

Dijous 28 octubre de 2010
9:00–18:00 h: Inscripcions a Fira de Reus (Av. Argentina, 1, Reus)
9:30 h: Assemblea de la Borsa de Comerç Europea al Palau Bofarull (carrer Llovera, 15)
20:00 h: Sopar de Gala de celebració del 50è aniversari de la Borsa de Comerç Europea en el Centre de Convencions de Port Aventura (Av. Pere Molas, Km 2, Vila-seca)

Divendres 29 octubre de 2010
8:00 h: Inscripcions a Fira de Reus
9:00 h–18:00 h Jornada de la Borsa de Comerç Europea
12:30 h–15:00 h Esmorzar de la Borsa al restaurant de Fira de Reus.

Organització
La Borsa de Comerç Europea és una iniciativa de l’organisme internacional del mateix nom que aplega a les Llotges més importants d’arreu d’Europa i té lloc una vegada a l'any, coincidint amb l'assemblea general de l'associació. L’organització de Reus Borsa 2010 va a càrrec de la Llotja de Reus, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, l’Ajuntament de Reus i compta amb la col·laboració del Port de Tarragona.

El comitè d’honor de la Borsa l’integren:
- Felipe de Borbón, Príncep d’Astúries.
- José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya
- Rosa Aguilar, Ministra de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino
- Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya
- Lluís Miquel Pérez, Alcalde de Reus
- Joaquim Llena, conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
- Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances
- Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa
- Josep Poblet, President de la Diputació de Tarragon
- Isaac Sanromà, President de la Llotja de Reus
- Aureli Casabona, President del Consell de Llotges de Catalunya
- Anton Burgasé, President de l’Autoritat Portuària de Tarragona
- Joaquín Salvo, President de la Asociación Española de Lonjas y Mercados en Origen (AELMO)
- Francisco Álvarez de la Lama, President de la Asociación de Comercio de Cereales y Oleaginosas de España (ACCOE)

Situació del sector cerealístic
La collita catastròfica de blat a Rússia és un dels detonant de l’actual situació inflacionista que viuen els preus dels cereals. El sector es troba actualment en situació de tensió a causa de l’evolució dels preus dels cereals (blat, ordi i blat de moro) i soja al llarg dels cinc darrers anys, però amb pujades de preus especialment importants l’estiu passat pel que fa al blat, ordi i blat de moro, provenint d’una posició molt baixa però que s’ha remuntat de forma explosiva. Per contra, la soja està mantenint els preus, si ve cal tenir en compte que la soja ha mantingut uns valors molt alts des de la crisi de preus.

Davant aquest situació, els mercats de futurs han detectat l’oportunitat, i els dos darrers mesos han incrementat notablement els volum de contractacions, la qual cosa han influït en tota probabilitat a accelerar la pujada de preus.

La importància d’aquests increments de preus dels aliments bàsics, de no modificar-se la tendència, tensionarà sens dubte els fràgils equilibris de la seguretat alimentària mundial.

La millor representació del que està passant ens l’ofereixen les curves d’evolució de l’oferta i la demanda de cereals i dels estocs restants. Hi ha una demanda creixent de cereals de forma monòtonament sostinguda. L’oferta ha estat capaç d’acompanyar a la demanda (recuperant vells conreus a EEUU o posant noves terres en conreu Amèrica Llatina sobretot), però l’evolució de la oferta no es lineal ni podrà ser il·limitada a llarg termini per raons físiques i medioambientals. Aquesta diferent evolució genera estrangulaments que seran cada cop més intensos i freqüents. En qualsevol cas al moment en que es produeixin reduccions significatives d’estocs l’increment dels preus està garantit.

Segons dades de 2009 del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat, Catalunya té 366.580 hectàrees de conreu de cereals, 41.993 de les quals són a la demarcació de Tarragona. La producció total a Catalunya va ser de 1,49 milions de tones de gra i 417.181 de palla a Catalunya, i de 205.466 tones de palla i 18.830 de gra, a la demarcació de Tarragona.

Impacte econòmic
La Jornada de la Borsa atreu anualment a més de 2.000 persones de tot al món a la ciutat escollida com a seu. Els participants a la Jornada professional i al Sopar de Gala que se celebra la nit anterior, tenen un alt nivell adquisitiu i solen pernoctar a la zona. Fins al moment, els participants a la Borsa han reservat 753 habitacions en 6 hotels del territori, el que permetrà allotjar un miler de persones.

Es calcula que la Borsa tindrà un impacte econòmic d’entre 6 i 7 milions d’euros a Reus i el seu àmbit d’influència.
L'organització del certamen comportarà la mobilització de més de 200 persones en seguretat, intèrprets, hostesses, transport i càtering.

Pel que fa al transport, 250 taxis estaran a disposició dels participants els dies de la Borsa. El palau de fires i congressos tindrà una parada de taxis pròpia al carrer Argentina. Així mateix, 12 autocars traslladaran els assistents al sopar de gala del dijous 28 des dels respectius hotels. I el divendres 28, s'habilitarà un servei de bus amb 10 vehicles que enllaçaran els hotels i el palau de fires i congressos cada mitja hora.

La repercussió de la Borsa sobre el territori va més enllà de l'efecte multiplicador que suposa la despesa de cada visitant (hotels, transports, restauració, serveis, etc…), sinó que valora també l'ampli ventall de prescriptors futurs de la zona. Així, el programa paral·lel a la Borsa s'ha centrat l'oferta de turisme d'oci de la Costa Daurada i de turisme cultural del Modernisme de Reus, la Ruta del Císter i l'enoturisme.

Història de la Borsa de Comerç Europea
La creació de la Borsa de Comerç Europea respon a la iniciativa de les borses de Mannheim, Munich, Suttgart, Würzburg i Estrasburg que, l’any 1957, van establir contactes per al negoci dels cereals. El 1960 es va decidir crear la borsa amb l’objectiu d’organitzar encontres efectius entre importadors i exportadors de tots els productes produïts en els països del mercat comú, de la zona lliure de canvi i dels organismes estatals dels països de l’Est. El 1971 la borsa va adquirir la forma jurídica d’una associació de dret local inscrita al Tribunal d’Instància d’Estrasburg i dotada de plena capacitat jurídica.

Aquesta serà la quarta ocasió en què la Borsa de Comerç Europea s’organitza a Catalunya. Barcelona l’ha acollit en tres ocasions: l’any 1984 (abans de l’entrada d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea), el 1992 i el 2003.

Llistat de Borses membres de la Borsa de Comerç Europea des de la seva creació:

AACHEN (D): Waren- und Produktenbörse zu Aachen (dimisió 1982)
ANVERS (B): Imexgra
ARAD (R): Bursa Agricola (dimisió 2004)
BARCELONA (E): Llotja de Cereals
BERLIN (D): Berliner Produkten Börse (dimisió 1993)
BOLOGNA (I): Associazione Granaria Emiliana Romagnola
BREMEN (D): Bremer Getreide und Futtermittelbörse
BRNO (CZ): Plodinova Burza Brno
BRUXELLES (B): Bourse de Commerce de Bruxelles vzw Synagra asbl
BUCHAREST (RO): Romanian Commodities Exchange
CORDOBA (E): Cámara Oficial de Comercio e Industria de Córdoba
DORTMUND (D): Getreide- und Produktenbörse zu Dortmund e.V. (dimisió 2005)
DRESDEN (D): Mitteldeutsche Produktenbörse
DUISBURG (D): Getreide- und Warenbörse Rhein-Ruhr Duisburg-Essen e.V. zu Duisburg (dimisió 1987)
FRANKFURT (D): Frankfurter Getreide- und Produktenbörse
GENOVA (I): Camara Arbitrale del Commercio dei Cereali e Semi (dimisió 2007)
GIRONA (E): LLotja de Contractació
HAMBURG (D): Verein der Getreidehändler der Hamburger Börse e.V.
HANNOVER (D): Vereinigte Getreide und Produktenbörse Braunschweig – Hannover – Madgeburg e.V.
KÖLN-KREFELD (D): Rheinische Warenbörse zu Köln und Krefeld
KOPENHAGEN (DK): The Danisch Grain- and Feed Trade Association (Dakofo)
LE MANS (F): Bourse de Commerce du Mans (dimisió 2005)
LIEGE (B): Bourse aux Grains de Liège
LISBOA (P): Bolsa de Mercadorias de Lisboa (dimisió1995)
LONDON (GB): GAFTA – UK Division
LYON (F): COMIG
MANNHEIM (D): Mannheimer Produktenbörse e.V.
METZ (F): Syndicat des Grains, Graines Dérivés et Produits du Sol de l’Est (dimisió 2005)
MILANO (I): Associazione Granaria di Milano
MÜNCHEN (D) : Bayerische Warenbörse München-Landshut
NANTES (F): Bourse de Commerce de Nantes (dimisió 2007)
PADERBORN (D): Getreide- und Produktenbörse zu Paderborn e.V. (dimisió 2005)
PARIS (F): Syndicat de Paris du Commerce et des Industries des Grains; Fédération du Négoce Agricole; Syndicat Général de la Bourse de Commerce de Paris; Syndicat National du Commerce Extérieur des Céréales
REUS (E): Llotja de Reus
ROUEN (F): Bourse de Commerce de Rouen
ROTTERDAM (NL): Royal Dutch Grain and Feed Trade Association (Het Comite)
SAARBRÜCKEN (D): Produktenbörse zu Saarbrücken (dimisió 1989)
STRASBOURG (F): Bourse de Commerce de Strasbourg
STUTTGART (D): Stuttgarter Waren- und Produktenbörse e.V.
TORINO (I): Associazione Granaria e della Alimentazione
VALENCIA (E): Consulado de la Lonja de Valencia
VERCELLI (I): Camera di Commercio Industria Artigianato e Agricoltura (dimisió 2005)
VERONA (I): Associazione Granaria di Verona (dimisió 2007)
WIEN (A): Börse für Landwirtschaftliche Produkte in Wien
WORMS (D): Wormser Getreide- und Produktenbörse e.V. (dimisió 1979)
WÜRZBURG (D): Produktenbörse Wurzburg e.V.
ZARAGOZA (E): Lonja Agropecuaria del Ebro
ZURICH (CH): Schweizer Getreide- und Produktenbörse (dimisió 2008)

700 anys de la Llotja de Reus
La celebració del certamen aquest 2010 a Reus no és casual. Estratègicament es va voler que coincidís la celebració de l’esdeveniment amb el 700 aniversari de la Llotja de Reus. Per tant serà aquest un magnífic colofó a tot un any de celebracions al voltant d’una de les llotges més antigues d’Europa creada l’any 1309 per concessió del Rei Jaume II, qui va facultar la ciutat de Reus a celebrar el mercat cada dilluns. La Llotja de Reus és l’actualització d’aquest privilegi, que ha persistit entre els comerciants de la zona que es reunien, primer a la plaça del Mercadal i, després a la plaça del Prim.

Aquest any 2010, la Generalitat de Catalunya ha concedit a la Llotja de Reus la Creu de Sant Jordi, en reconeixement al “paper històric de la Llotja en el potencial exportador de la ciutat i per haver esdevingut, al llarg dels segles, una de les referències bàsiques de l’economia agrària i ramadera de Catalunya”.

La Llotja de Reus elabora cada dilluns els preus de 98 productes que corresponen a 15 sectors agraris i ramaders. Molts tenen influència decisiva en la contractació que es realitza a nivell regional, estatal i europeu.

Nou palau de fires i congressos
La celebració de la Borsa representarà l’estrena del nou palau de fires i congressos de Reus. Un edifici que ha representat més de 46 milions d’euros d’inversió i que està emplaçat al centre del Tecnoparc, el parc tecnològic de Reus especialitzat en nutrició i salut.

L’equipament és un edifici modular i flexible, de fàcil adaptació futura als canvis del programa funcional que es puguin necessitar. L’edifici, amb una superfície total construïda de 42.344 m2, consta de planta baixa, dues en alçada i dues més subterrànies. L’edifici, construït er la a UTE formada per Dragados, Tau-Icesa i Suris, ha estat dissenyat pel despatx Alonso, Balaguer, Arquitectes Associats SL, autors entre altres, de l’Hotel Hesperia Tower de Barcelona, l’edifici corporatiu de SEAT, el parc empresarial de Viladecans o el complex residencial Illa del Cel a Diagonal Mar de Barcelona i, en plena expansió internacional amb projectes a Polònia, el Marroc, Dubai, Ucraïna, Vietnam i Kazajstan, entre d’altres.

Tecnoparc Reus
Tecnoparc de Reus és el parc tecnològic de més de 165 hectàrees impulsat per l'Ajuntament de Reus en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Cambra de Comerç de Reus i els agents socioeconòmics del territori. Aquesta iniciativa té com a objectiu fer front els reptes de l'economia del futur mitjançant l'alta tecnologia i la innovació, i convertir-se en referència científica, tecnològica i empresarial en dos sectors clau: la nutrició i la salut.

El parc està especialitzat en aquests dos sectors, al marge de les TIC, aprofitant, d’una banda, la tradició de recerca en aquests àmbits de diversos grups de la URV, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) de Mas Bover, de l’Hospital Sant Joan i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. De l’altra, la gran tradició de distribuïdor agroalimentari que exerceix Reus fa segles.

Tecnoparc donarà respostes científiques a la pregunta de com viure més i millor gràcies a l'alimentació. Permetrà al teixit agroalimentari local evolucionar cap al disseny, el desenvolupament i la producció d'aliments amb un alt valor afegit i propietats beneficioses per a la salut dels consumidors.

Clústers en nutrició humana i nutrició i sanitat animal de Reus
La participació de Tecnoparc Reus com a agent d’innovació al servei de les empreses ha propiciat la cristalització de dos clústers empresarials amb una forta presència en el territori amb el suport científic del Centre Tecnològic en Nutrició i Salut i que han constituït la primera Agrupació Empresarial Innovadora en els àmbits de la nutrició i salut humana i animal. L’agrupació aplega més de 20 empreses que sumen una facturació de 800 milions€ i 2.131 llocs de treball, i té com a principal objectiu millorar la competitivitat de les empreses membres a través d’estratègies compartides que generin fluxos de coneixement i projectes d’innovació col·laboratius.

Port de Tarragona
El Port de Tarragona és el port cerealístic més important de la Mediterrània. L’any 2009, va registrar un tràfic de 2,6 milions de tones de cereals i farines. L’activitat va en augment. Aquest 2010 (fins el mes d’agost), ja se n’han registrat 478.000 tones, davant les 300.000 del mateix període de 2009. Quant a la capacitat de les instal·lacions el Port de Tarragona pot emmagatzemar fins a un milió de tones, una circumstància que li permet proveir amb garanties la major part de les empreses del sector localitzades al seu hinterland, la zona d0influència de la Vall de l’Ebre i les fàbriques de pinso de Lleida.