Amb motiu del Dia Mundial del comerç Just, que se celebra demà, 11 de maig, el Departament d'Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques (LaCoordi) impulsen durant tot el mes de maig la XXV campanya per donar visibilitat al comerç just amb la voluntat de contribuir a la creació d'una ciutadania conscient, formada, crítica, compromesa i mobilitzada. A Reus, els organitzadors de la campanya «Mes del Comerç Just 2024», han comptat un any més amb el suport de l'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l'Ajuntament de Reus, a través de l'Àmbit de Cooperació i Solidaritat. Un suport que es concreta en l'organització dels Racons de Lectura sobre aquesta temàtica a les biblioteques Central Xavier Amorós, Pere Anguera i del Centre de Lectura i a les escoles Alberich i Casas, Eduard Toda i La Vitxeta.

Formen part d'aquests Racons de Lectura tres contes de l'escriptora Xesca Salas i la il·lustradora Xisca Villoslada editats per Shikamoo, una associació sense ànim de lucre que treballa per donar a conèixer el comerç just com a alternativa de consum per fer front a les desigualtats i transformar la societat cap a un model més just:

• Això (no) és Just!: Un conte per aprendre a identificar situacions injustes i a trobar solucions per revertir-les a través de la història de la lleona Serafina, que vol jugar amb unes girafes que, en un principi, es neguen a compartir amb ella les seves joguines.

• Nhu i la revolta de les camisetes xerraires: Un conte que incideix en el poder dels gestos petits per canviar el món a través d'una història que explica d'on ve el cotó i com es pot vestir de forma conscient i sostenible, a través d'una història divertida.

• Haki, la papallona màgica: Un conte que explica la història de la Duna i l'Usawa, que tenen sis anys i viuen separades per milers de quilòmetres. Tot i la distància, totes dues el dia del seu aniversari reben un regal molt especial que farà que la màgia inesperada de la papallona Haki les connecti per sempre... Es tracta d'aprendre paraules en swahili, descobrir d'on ve la xocolata, com es diu l'arbre del cacau, què és el comerç just i una multinacional, el perquè del canvi climàtic, què vol dir explotació infantil i què és l'efecte papallona.

A més, el 8 de maig, la sessió mensual dels contes solidaris va comptar amb una activitat especial a càrrec de Carles Cuberes: «Amb gust de cafè», un espectacle de contes teatralitzats amb música i cançons populars d'arreu del món. En Kaldi des d'Etiòpia, el senyor José des de Nicaragua i la Nala des de Tanzània van ser els protagonistes d'un viatge ple de contrastos, sensacions, valors i emocions.

Altres activitats
El dilluns 6 de maig va tenir lloc una xerrada sobre comerç just i finances ètiques a la Sala Central de la Biblioteca Central Xavier Amorós. A més, fins al 20 de maig, es pot visitar en aquest mateix espai l'exposició fotogràfica «Desenvolupament en Positiu. Una altra mirada a les persones empobrides del Sud», que mostra com els microcrèdits, l'accés a l'aigua, les energies renovables, l'accés a sanitat, l'agricultura sostenible... generen oportunitats de desenvolupament que són possibles gràcies al fet que cada vegada més persones volen que els seus estalvis ajudin a transformar el món. A continuació, del 20 al 24 de maig la mateixa exposició es podrà visitar a la Biblioteca Campus Bellisens.

A més, durant tot el mes, hi ha una exposició bibliogràfica dels documents relacionats amb aquest tema a les biblioteques municipals de Reus.

Manifest XXV edició del Dia Mundial del Comerç Just
Comerç Just és un moviment internacional que lluita per una major justícia global en l'àmbit econòmic, social, humà i mediambiental. Enguany, amb el lema "Jo trio un futur just, jo trio el comerç just", el manifest amb motiu del Dia Mundial del Comerç Just, impulsat per LaCoordi, manifesta públicament el següent:

Sequera. Crisi. Fam. Desplaçaments forçats. Guerres i invasions. Més i més desigualtats. Ecoansietat. Col·lapse
"Aquest és el futur que ens espera? Aquest és el futur i el present que hem construït o, més ben dit, que han construït: governs, lobbies i multinacionals amb directors milionaris que exploten les seves treballadores, evadeixen impostos, privatitzen serveis públics o agreugen l'emergència climàtica. Des de 2020, la riquesa dels cinc homes més rics del planeta s'ha duplicat i la de 5000 milions de persones s'ha reduït. Segons Oxfam Intermón, necessitaríem dos-cents trenta anys per posar fi a la pobresa. En canvi, en una dècada podríem tenir el primer bilionari del planeta.

Aprofitem aquest mes del comerç just per insistir en el fet que existeix un altre futur possible. Existeix un altre present possible. El comerç just fa més de vuitanta anys que demostra que existeix una altra forma de producció, comercialització i consum més equitativa, justa i transparent. Regits per principis econòmics, socials i ambientals, es pot produir sense explotació infantil, pagant preus justos que permetin el desenvolupament de les comunitats i respectant el medi ambient. La reducció dels intermediaris i les relacions comercials a llarg termini beneficia a les persones productores i els sistemes de certificacions i garanties de tercers donen seguretat i confiança als consumidors/res per saber que el que estan comprant està produït d'acord amb els seus valors.

Existeixen també unes finances ètiques, que només financen projectes de l'economia real, sostenibles i que no vulneren drets humans, socials o ambientals. En un moment d'immobilitat de la comunitat internacional, malgrat les mobilitzacions de la societat civil davant dels conflictes d'Ucraïna i Palestina, cal recordar que tres de cada quatre armes no existirien sense el finançament de les entitats financeres tradicionals. I és que el comerç just va més enllà de la seva dimensió comercial: és un moviment que denuncia i fa incidència a favor d'una economia que respecta els drets humans, convertint-se així en un pilar fonamental d'una economia de pau.

Per aconseguir un canvi real i abordar la crisi climàtica, hem d'exigir als governs que augmentin les regulacions al sector privat, prohibeixin els paradisos fiscals i els monopolis. L'enriquiment d'unes poques persones no pot passar per sobre dels drets i la salut de la resta. Hem d'exigir que es respectin els drets humans i ambientals en tots els esglaons de les cadenes de producció i, al mateix temps, cal reforçar les alternatives econòmiques que posen les persones i el planeta al centre.

Com a ciutadania, podem contribuir a aquestes alternatives fent un consum més crític i responsable. Amb cada petita compra que fem, cada cafè o xocolata que prenem, podem construir societats més justes».