L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha pronunciat aquest 30 de març al Teatre Bartrina la conferència «Reus: del canvi a una nova projecció de ciutat», amb la que ha fet balanç de la gestió del Govern de Reus durant el mandat 2011-2015 i la seva projecció en el futur. Un balanç que l’alcalde ha resumit com «un canvi en positiu», que ha permès impulsar un projecte de ciutat i posar les bases per encarar els reptes de futur. «Un canvi cap a una nova manera de governar, centrada en les persones; pensant la ciutat com a marc per a la convivència i l’activitat econòmica, per al lleure i la qualitat de vida, per a l’educació i la salut. Una ciutat de benestar construïda des del diàleg i la proximitat, la transparència, i que avança donant prioritat a les persones».

La conferència s’ha estructurat en dos grans eixos:

Condicionants econòmics i financers
La gestió de govern ha estat marcada per 3 condicionants: l’endeutament del consistori i un model insostenible; la forta baixada d’ingressos, conseqüència del context de crisi econòmica; i la creixent demanda ciutadana de recursos i serveis derivada també de la crisi. Condicionants excepcionals que han imposat una actitud de rigor i d’exigència en la gestió. L’evolució dels successius pressupostos apunten a aquest procés:

• 2011: 396 milions d’euros
• 2012: 320 milions d’euros
• 2013: 314 milions d’euros
• 2014: 315 milions d’euros
• 2015: 344 milions d’euros

Evitar l’escanyament financer 
El Pla d’ajust, aprovat el juny de 2012, va permetre que 771 proveïdors cobressin el 37,3 milions d’euros que devia l’Ajuntament. El Pla imposava obligacions rigoroses en termes de contenció i racionalització de la despesa, que l’Ajuntament va assumir sense comprometre la prestació de serveis. Sempre s’ha minimitzat l’impacte del rigor en la despesa en la prestació de serveis a la ciutat.

Acord Metrovacesa-Fira
La modificació del contracte amb Metrovacesa, el juliol de 2013, que va concretar noves condicions i garanties (com capitalitzar el cànon, fixat per a 50 anys, de manera que es pogués cobrar a l’avançada entre 2013 i 2015) i va permetre reprendre la construcció de l’edifici. El centre comercial obrirà les portes a la tardor. Metrovacesa ha atès tots els compromisos econòmics (ha satisfet els 7,2 milions fins avui), i ha complert els terminis de l’obra. El darrer pagament, de 30 milions, es farà en el termini de 40 dies a partir de l’obertura.

Sanejament dels comptes municipals
L’alcalde ha repassat diferents indicadors econòmics per constatar com la bona gestió i l’austeritat han fet possible redreçar la situació de les finances municipals:

Deute Municipal:

• 2011, 367 milions
• 2012, 385 milions
• 2013, 356 milions
• 2014, 338 milions
• Previsió pel 2015, 273 milions.

Pagament de proveïdors:

• 2012, a 176 dies
• 2013, a 103 dies
• 2014, a 87 dies

Ràtio legal d’endeutament:

• 2011, 83%
• 2012, 134%
• 2013, 121%
• 2014, 70%
• Previsió pel 2015, 53%

Inversions:

• 2011, 2.653.758 euros (amb endeutament)
• 2012, 0; 2013, 300.000 euros (sense endeutament)
• 2014, 1.398.375 euros (sense endeutament)
• 2015, 2.432.790 euros (sense endeutament).

Romanent de tresoreria:

• 2011, -7,41 milions
• 2012, +1,26 milions
• 2013, +1,63 milions
• 2014, +1,30 milions.

Rati d’estalvi net:

• 2011, -13,91%
• 2012, -5,75%
• 2013, +2,52%
• 2014, +1,90%.

Garantir la viabilitat i el finançament de l’Hospital
El Govern de Reus portarà en breu al ple de l’Ajuntament una proposta per modificar el préstec per finançar el nou hospital. Una modificació complexa d’un crèdit amb excés de garanties: la pignoració de les aportacions del CatSalut (que en cas d’impagament anirien directament a les entitats creditores), l’edifici de Pich Aguilera i altres annexes a l’antic hospital, amb un compromís de venda en 5 anys.

La transformació de l’estructura societària
La transformació societària s’ha fet garantint la prestació de serveis de qualitat, preservant els llocs de treball, i garantint l’autonomia financera municipal. S’ha passat d’una estructura complexa, amb 21 societats, a un model racional d’11 societats. Aquest procés permet mantenir competències, decidir a què destinar els romanents de tresoreria, i, tenir accés al crèdit.

Projecte de ciutat
L’alcalde ha destinat la segona part de la conferència a explicar el projecte de ciutat a partit de la feina feta i la seva orientació cap al futur:

Lideratge en organització
Pla estratègic de competitivitat i millora de l’Ajuntament, que concreta el model de gestió basat en l’orientació al servei, i l’avaluació de resultats i el rendiment de comptes.

• S’ha publicat el nou portal de transparència. 
• L’Ajuntament desenvolupa bases de dades obertes i Cartes de Serveis, on els ciutadans sabran els seus drets i tindran a l’abast indicadors d’avaluació de qualitat.

Lideratge en serveis socials
Aquest mandat s’ha incrementat un 43% el pressupost social, i s’ha quadruplicat l’import dels convenis amb les entitats socials.

• La Taula Reus Amunt ha contribuït a reorientar l’acció social municipal amb el consens dels agents polítics, socials i econòmics.
• El Programa de gestió alimentària ha repartit 507 tones d’aliments a 3.600 persones; i amb ajuts de menjador escolar, s’ha donat cobertura a 1.700 nens i nens.
• Impuls de les polítiques d’habitatge: Borsa de lloguer assequible, Servei d’Assessorament al Deute Hipotecari, ajudes a famílies afectades per la dació en pagament, o nou Servei d’assessorament vinculat al deute en el lloguer social per causes sobrevingudes.
• El Fons de l’1% social i permet destinar l’1% pressupostat de les inversions municipals a polítiques socials. El 2014, aquest fons ha estat de 79.000 euros.
• S’ha obert la Residència d’Avis i Centre de Dia per a gent gran Marià Fortuny, on es preveu  incrementar les places a mesura que la Generalitat les vagi concertant
• S’ha creat el banc de lloguer de material ortopèdic per a persones dependents.

Lideratge en educació
Consolidació del model de zonificació escolar 3+2 (3 públics i 2 concertats)

• Aposta per l’FP dual com a línia de futur
• Aposta per la universitat, la formació, la recerca i la innovació.

Lideratge econòmic

• Impuls al Mas Carandell en quatre eixos: formació en noves habilitats,  inclusió de la figura de l’agent personal d’orientació laboral, convocatòria de plans d’ocupació municipals, projectes de reforma d’habitatges 
• Aprofitament de les infraestructures del Tecnoparc i nou edifici per continuar captant inversió i noves empreses a la ciutat. 
• Redessa, gran motor de la dinamització econòmica; noves plataformes, com l’Acceleradora d’Empreses a la Catalunya Sud; i FiraReus, amb el sanejament dels comptes.
• Balanç positiu de la col·laboració amb institucions i entitats empresarials.

Lideratge de la  ciutat de la tecnologia

• Serveis Reus Smart City: recàrrega vehicle elèctric, sensortizació d’aparcaments, parades de taxis i les zones de càrrega i descàrrega intel·ligents, apliacions mòbils pel pagament de la zona blava i d’informació ciutadana; programes informàtics d’assistència a la llar en sanitat i serveis socials. Wi-fi lliure i obert.
• Nou cablejat d’alta capacitat a la ciutat amb millors condicions d’accés a la xarxa. 

Lideratge en urbanisme

• El Pla d’Ordenació Urbana Municipal defineix una ciutat consolidada i compacta que prioritza la rehabilitació abans de construir nous edificis
• Redefinició del macroprojecte de l’Àrea Residencial Estratègica i la Sedera. 
• S’han elaborat plans bàsics d’ordenació de la ciutat: Pla de Mobilitat, el Reus Paisatge, Catalogació dels Masos i Pla de l’Habitatge. 
• Millora i condicionament de les entrades a Reus: execució immediata de l’accés per Cambrils; previsió de renovar l’avinguda de Tarragona, i la carretera de Castellvell.
• Nova xarxa d’itineraris i rutes a peu, rutes de paisatge i de salut.
• Consolidació d’una nova xarxa de bus a la zona sud i del «Bus a la carta».
• Nou baixador de Bellissens, estació intermodal redefinida a menor cost, i extensió del Tercer Carril fins a l’actual estació i connexió amb la xarxa d’alta velocitat.
• Consolidació de la Taula Estratègica de l’Aeroport.
• Remodelació del passeig de la Boca de la Mina i futura transformació en un gran parc. Disseny del parc del Roquís, amb un auditori a l’aire lliure.
• S’han definit una vintena d’àrees urbanes en planificació o execució, com les places de  Catalunya, de la Sang, de Prim, de Sant Francesc, o el nou hotel al Pallol.
• Microurbanisme: neteja, manteniment de paviments i il·luminació, etc: carrer de l’Escultor Rocamora; accés a la urbanització Sant Joan, carrer del Treball, etc 
• Futur projecte públic/privat a l’actual aparcament de la Riera Miró: nou edifici amb aparcament subterrani, habitatges de protecció oficial i Espai d’Entitats.
• Connexió del centre comercial amb el carrer Llovera a partir d’un concurs d’idees i amb un element escultòric gaudinià que actuï com a ròtula d’aquest gran eix. 

Lideratge comercial

• Inversió en promoció, protecció i formació del comerç, d’acord amb el sector.
• Suport a l’associacionisme comercial i coordinació público–privada.
• Programació d’activitats d’animació de carrer, junt amb agents comercials culturals.

Lideratge turístic

• Elaborar d’un Pla d’actuació i coordinació dels sectors comercial, cultural i turístic.
• S’ha reformat el contingut expositiu del Gaudí Centre. 
• Creació del producte, «Destí Reus», amb els recursos provinents de la taxa turística.
• Nova seu de l’Agència Reus Promoció al carrer de Sant Joan.
• S’ha encarregat al Parc Tecnològic i Científic de Turisme i Oci de la URV la primera Diagnosi de l’estat del turisme i del comerç a la ciutat.
• Compromís de destinar al comerç els impostos de Metrovacesa del primer any.
• Noves formules de promoció: Reus, convidat a l’European City Marketing.

Lideratge cultural

• Rendibilitzar els festivals internacionals: el Festival Europeu de Curtmetratges, el Trapezi, el COS i el Memorimage. En estudi  un Festival Nacional de Fotografia,
• Reus, Capital de la Cultura Catalana 2017.
• Obertura d’una extensió de l’Institut del Teatre de Barcelona, amb estudis reglats de formació professional especialitzada en circ i teatre 
• Recuperació del Vapor Vell per protegir els elements del seguici popular.
• Propera obertura de la Biblioteca Pere Anguera. 
• Èxit de les exposicions de Fortuny, Tapiró i Prim. 2016, Any Eduard Toda amb motiu del 160è aniversari del seu naixement.
• Recuperació del Castell del Cambrer, com a espai expositiu i de conferències.
• Redacció del Pla Local de Joventut 2012-2015: emancipació, formació, cerca de feina, participació, etc...

Lideratge en participació

• S’han obert noves línies de col·laboració: Mercat de Projectes Socials, amb la URV.
• En projecte: nou reglament de participació ciutadana, consells de districte i les assemblees participatives.
• S’ha aprovat un nou Pla de polítiques de gènere.
• En estudi, el Centre Cívic Gregal, a l’espai municipal dins el centre comercial La Fira.

Lideratge en esport

• Éxit del Campionat del Món de Patinatge Artístic, amb un impacte econòmic de 5,5 milions. Futura subseu de futbol i handbol dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017.
• Potenciació dels Premis Esport i recuperació de l’Olimpíada Escolar. 
• Aviat en marxa «Reus de bon cor», de promoció de l’esport entre  la gent gran; 
• Futura implantació d’un equipament esportiu al nord-est de la ciutat.

Lideratge en salut

• L’Hospital Universitari Sant Joan té més activitat que la que es feia a l’hospital antic: més urgències i més activitat quirúrgica.
• En elaboració el Pla Estratègic 2015-2018 de l’Hospital —al maig s’iniciarà el del CMQ—, amb 3 pilars: qualitat assistencial, transparència, i eficiència i sostenibilitat.
• Serveis de referència: radioteràpia i oncologia. Avançar en que Traumatologia i Ortopèdia, també siguin de referència per a procediments d’alta complexitat. Avançar cap a un hospital de proximitat, accessible i centrat en necessitats ciutadanes.
• Implantació del pla de millora del Servei d’Urgències 
• Compromís d’obrir un Centre d’Atenció Primària a l’antic Hospital.

Lideratge en seguretat 

• Nou model policial basat en la proximitat: 43% d’increment de les patrulles a peu.
• S’han obert amb bona acollida les Comissaries Externes de Proximitat.