La ciutat de Reus és la ciutat de l'Estat espanyol que més va reduir el seu deute durant el 2020 d'una manera efectiva. Així s'ha constatat a la Comissió Especial de Comptes feta a finals de juliol, en la qual es van presentar els comptes de l'any passat. D'aquesta manera, la capital del Baix Camp forma part del terç de municipis de tot l'Estat que ha aconseguit aquesta fita, malgrat la pandèmia. 

L'Alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha manifestat que "això no és fruit de la casualitat, és gràcies a la bona feina, a la bona gestió i al rigor en el treball". El fet més destacat en la gestió municipal durant el 2020 va ser culminar l'operació de traspàs de l'Hospital de Sant Joan al titular de la competència en sanitat, que és la Generalitat de Catalunya. 

Això va tenir dos grans efectes:

• Alliberar a l’Ajuntament de la càrrega constant atesa la situació de pèrdues que arrossegava l’Hospital, la qual cosa va suposar a les arques municipals fins a 13 milions d’euros.
• I una reducció històrica del deute municipal, de fins a 62,3 milions d’euros, la qual cosa va situar Reus en el municipi de l’Estat espanyol que va reduir més el seu endeutament (segons dades del Banc d’Espanya)

Segons ha manifestat l'alcalde, "reduir el deute ha estat un dels nostres objectius des que hem ocupat l’Alcaldia de la ciutat i ho estem aconseguint". I és que Reus ha eixugat el seu endeutament un 70% en 8 anys. De 405 milions d’euros s'ha passat a 122,6 milions d’euros a 31 de desembre de 2020.

Durant el primer mandat de l'alcalde Pellicer es va assumir un préstec i un Pla d'Agust que, juntament amb els préstecs de la Fira i de l'Hospital, van disparar el deute fins als 405 milions d'euros. En termes per càpita, cada ciutadà de Reus devia als bancs un total de 3.600 euros. 

Mari Luz Caballero, regidora d'Hisenda, ha explicat que, "a partir d'aquell moment, sense excepció, la constant ha estat anar reduint l'endeutament amb dues fites destacables, la de l'Hospital i, per l'altra, l'any 2015 amb el cobrament del cànon anticipat del Centre Comercial La Fira, per un import de 38 milions d'euros, que va permetre liquidar el préstec amb l'Estat i també cancel·lar anticipadament el Pla d'Ajust, que tenia una vigència de 10 anys, però que Reus va liquidar en només 3". 

Aquesta reducció ha deixat un deute entre ajuntament i empreses municipals, de 122,6 milions d'euros a 31 de desembre de 2020, per la qual cosa cada reusenc devia 1.155 euros, pràcticament 2.500 euros menys que 8 anys enrere. 

Altres dades
La regidora d'Hisenda ha volgut destacar altres dades de gestió econòmica dels comptes de 2020. Per un costat, "pagem de mitjana a 10 dies als nostres proveïdors, fins i tot durant la pandèmia, hem inclòs un esforç constant per tal que el teixit productiu que té relacions comercials amb l'Ajuntament disposi de la major liquiditat possible". També durant l'any 2020 es van ampliar els terminis de pagament dels tributs fins a 5 mesos i es va reduir els tributs a aquells sectors més perjudicats, com la restauració i el comerç, en ingressos com les terrasses i la brossa comercial, una mesura que ha tingut continuïtat durant el primer trimestre de 2021. 

Finalment, Mari Luz Caballero ha volgut explicar que "la pressió fiscal que suporten els ciutadans de Reus es troba per sota de municipis de similars característiques, en concret un 15% inferior a l'altre gran municipi del Camp de Tarragona". Si la mesura de la pressió fiscal per habitant es posa en relació a la Renda Familiar Bruta Disponible, resulta que el consum de renda que suposa la pressió fiscal a Reus, és un 12% inferior respecte a aquest altre municipi, segons dades de l'IDescat.