L’Ajuntament de Reus, a través del regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Miquel Domingo, s’ha adherit aquest dissabte, 23 de novembre, a la «Declaració de Mataró», que han signat una vintena d’entitats i institucions relacionades amb el patrimoni gaudinià. El manifest té com a objectiu la defensa de la conservació, el manteniment i la difusió del llegat gaudinià.

L’acte de signatura de la declaració s’ha fet aquest dissabte a la nau de la cooperativa “La Obrera Mataronense”, en l’acte d’obertura de l’Any Gaudí Mataró 130, que commemora el 130 aniversari de la construcció d’aquest edifici industrial, el primer encàrrec professional que va portar a terme l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí i Cornet. L’acte ha estat presidit per l’alcalde de Mataró, Joan Mora, i pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

El regidor d’Arquitectura i Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Miquel Domingo, ha ofert a Mataró el suport de Reus als punts que defensa la «Declaració de Mataró». Domingo ha recordat les accions que la capital del Baix Camp ha portat a terme en els últims anys per investigar i divulgar la vida i l’obra d’Antoni Gaudí, «com és el cas del Gaudí Centre, un equipament que de manera estable ofereix un espai de descoberta de la trajectòria i el llegat de Gaudí».

El vincle reusenc de Gaudí amb «La Obrera»

El fet que la primera obra important de Gaudí un cop acabada la carrera d’Arquitectura fos la Nau de Mataró s’explica pel fet que el gerent de l’època a la cooperativa «La Obrera Mataronense», Salvador Pagès i Inglada (Barcelona, 1833 - ?) tenia el poeta Joaquim Maria Bartrina com a amic comú amb Antoni Gaudí. Salvador Pagès havia viscut diversos anys a Reus per motius professionals i havia fet una estreta amistat amb Bartrina, qui va posar en contacte al cooperativista amb l’arquitecte, excompany d’estudis de Bartrina. A través d’aquesta coneixença va arribar a l’arquitecte el primer encàrrec professional que havia de marcar una trajectòria de gran reconixement posterior arreu del món. El projecte encarregat a Gaudí el 1878 es titulava «Proyecto de fábrica, domicilio social y casas para los trabajadores de la sociedad cooperativa ‘La Obrera Mataronense’ y realización parcial de este proyecto», de manera que a més de la nau per als tallers de tractament de cotó també va construir el domicili del gerent de la cooperativa. Gairebé al final del projecte, cap al 1882-83, Gaudí rebé l’encàrrec del temple de la Sagrada Família de Barcelona.

Segons ha explicat aquest dissabte el comissari de l’Any Gaudí Mataró 130, el crític i historiador de l’art expert en l’obra de Gaudí Daniel Giralt-Miracle, a la Nau de la cooperativa «La Obrera Mataronense» apareixen els referents arquitectònics que després Gaudí desenvoluparia al llarg de tota la seva trajectòria.