L'Ajuntament de Reus, a través del departament de Solidaritat i Cooperació de la regidoria de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, se suma un any més a la gira que portarà a la ciutat xerrades de reconeguts defensors i defensores dels drets humans. Es tracta del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, coordinat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i gestionat per la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat amb la participació de 28 ajuntaments i 9 entitats i institucions catalanes implicades en la defensa i promoció dels drets humans a escala local i global.

El projecte treballa per visibilitzar i acompanyar la tasca de les persones defensores dels drets humans i denunciar la persecució que pateixen enfortint les xarxes de suport i protecció i millorant el coneixement, la promoció i la defensa dels drets humans entre la ciutadania catalana.

Els instituts de la ciutat participants en aquesta edició són:

• Institut Domènech i Montaner, el dijous, 6 d’octubre, amb la xerrada “Participar és la millor manera de transformar”, a càrrec de Genith Quitiaquez membre de la Coordinació Nacional de Dones Indígenes de Colòmbia, i amb alumnes de 3er i 4rt d'ESO.

• Institut Roseta Mauri, el dilluns, 10 d’octubre, amb la xerrada "El testimoni de Nahun Lalin en la defensa del territori ancestral, la cultura i els drets col·lectius de les comunitats afrodescendents i pobles originaris, amenaçats pel turisme i la indústria extractiva a Hondures", amb alumnes de 4rt d'ESO i 1e i 2n de BAT.

Les persones defensores dels drets humans participants són:

Genith Quitiaquez, de Colòmbia
És agrònoma i professional de dret propi i legislació indígena. Una activista de fermes conviccions. Amb estudis de Gènere i Justícia Transicional al seu currículum, forma part de la Coordinació Nacional de Dones Indígenes de Colòmbia (CONAMIC) —organització que reuneix representants pertanyents a deu ètnies diferents del país— i pertany al col·lectiu de pensament Dones, Pau i Seguretat. També és integrant del grup assessor de la societat civil d’ONU Dones a nivell nacional i forma part de la Organización Indígena Mitxa, Autoridades Indígenas de Colombia (AICO). Al llarg de la seva carrera com a activista s’ha format i ha liderat iniciatives sobre justícia indígena i construcció de la pau des d’una perspectiva de gènere i indígena. Amb només 23 anys va ocupar el càrrec de governadora indígena del poble de los Pastos de Nariño, una experiència que va tornar a repetir entre el 2020 i el 2021, en plena pandèmia.

La lluita pel territori i per la defensa dels drets humans és una cosa que li ve de família. El seu pare va ser un líder comunitari que li va inculcar la importància de l’activisme i la defensa de la terra. Dels vuit germans que són, Genith Quitiaquez va ser l’única que va sortir amb vocació de lideratge, reconeix. “Recordo quan el territori es va inundar de cultius il·lícits de rosella. El meu pare, en ser líder, sempre va estar sotjat per les FARC. Jo ho vivia entre la por i l’angoixa”. L’any 2000, a Espanya, Genith Quitiaquez va tenir l’oportunitat de conèixer la feina dels temporers als camps de fruiters. “Vaig decidir tornar a la meva terra per lluitar pel nostre idioma i la nostra cultura. Vaig tornar per enfortir la meva comunitat; i per fer-ho tant des de l’àmbit local com el nacional”. Per a Quitiaquez, treballar des de la base és fonamental, però els canvis s’han de fer visibles a nivell global.

Després de la victòria del tàndem Petro-Márquez, Genith Quitiaquez es mostra contenta i esperançada i espera que Nariño surti de l’“abandonament institucional”, tot i que considera que la comunitat internacional ha de continuar exercint pressió perquè s’implementin de manera completa els Acords de Pau, ja que, assegura, les comunitats indígenes encara continuen vivint amb por. Per això, l’activista dona una importància fonamental a la incorporació a la pràctica dels enfocaments transversals de gènere i etnicitat; aposta per la participació de les dones indígenes a la presa de decisions i reclama una reconnexió amb la cultura ancestral del territori.

Nahun Lalin, d'Hondures
Nahun Lalin pertany al Poble Garifuna i és activista per la defensa dels drets de les comunitats. La seva lluita comença a finals del 2001 i per l’influx d’una mare activista que formava part dels grups organitzats de la comunitat. “De petit, l’escoltava explicar què passava a les reunions a què assistia”. A mesura que es va anar fent gran, Nahun Lalin va començar a acompanyar-la a aquests espais, fins que es va veure totalment involucrat en l’esdevenir de les comunitats.

L’activista forma part de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH), una organització que representa el poble Garifuna i que lluita pels seus drets socials, econòmics, culturals i territorials. L’objectiu és eradicar la injustícia històrica i la pèrdua del patrimoni, i recuperar i enfortir la identitat cultural d’aquestes comunitats. Va néixer el 1978 —com a Federació del Poble Garifuna d’Hondures—amb la premissa de lluitar contra el racisme que patia la població negra que treballava a les plantacions bananeres, i des d’aleshores, si bé les seves funcions han anat canviant, manté el seu objectiu: defensar les comunitats més vulnerables i vulnerabilitzades a partir de diferents accions, projectes i eines. És important destacar que l’OFRANEH va ser la primera organització de base dels pobles indígenes d’Hondures.