Més de mig miler de persones d’arreu dels Països Catalans participaran el 27 de setembre en la Trobada d’Àligues organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, i pel Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC).

L’alcalde, Carles Pellicer, el regidor de Cultura i Joventut, Joaquim Sorio, i el cap de colla dels portadors de l’Àliga de Reus, Francesc Rivero, han presentat aquest dimecres la Trobada d’Àligues de Catalunya que es farà a la ciutat durant les festes de Misericòrdia, en concret el dia 27 de setembre.

Aquesta trobada aplegarà a Reus més de 500 persones d’arreu del principat, i també s’ha convidat un representant de les Illes i dos del País Valencià, que presentaran a la capital del Baix Camp els seus elements festius. De fet, la Trobada es completarà amb una exposició que començarà el dia 30 de setembre i s’acabarà el 18 d’octubre on es podran veure totes les àligues.

La Trobada del dia 27 de setembre tindrà un acte institucional, una cercavila pels carrers de la ciutat i una exhibició i balls de les desenes d’àligues participants al mig de la plaça del Mercadal.

Exposició

El 30 de setembre s’inaugurarà la mostra de les àligues a l’espai de la plaça de la Llibertat del Museu de Reus. L’exposició s’ha pensat com una ocasió d’apropar al públic la figura de l’àliga com a element festiu, aprofitant l’excepcional circumstància de la presència a la ciutat d’àligues procedents d’arreu del país.

L’àliga –o àguila– és un dels components del bestiari festiu més antics i amb una personalitat ben diferenciada. Podem situar l’àliga en el conjunt de personatges, balls i danses característics dels seguicis festius catalans, integrada –juntament amb els gegants, dracs i altres elements– en els anomenats entremesos.

El folklorista Joan Amades la qualifica com «el més important dels entremesos a peu». L’àliga sol anar en lloc destacat dels seguicis i el seu ball és, generalment, molt solemne. Afirma, també, Amades que «el major acte a un hoste era enviar l’Àliga a ballar al seu davant, amb què s’interpretava que la ciutat li oferia la més noble hospitalitat».

L’àliga ha estat, des de temps medievals, una figura present a la imatgeria festiva de diverses ciutats i moltes poblacions la tenen, en l’actualitat, entre els seus elements festius, o bé la hi han tingut en algun moment.

Com a animal ha estat considerada la senyora de totes les aus i, com a tal, és protagonista de moltes narracions folklòriques. Es diu que és l’únic animal que pot mirar directament al sol i que reneix quan, vella, vola directament cap a ell fins que li crema les plomes i cau a l’aigua. El cristianisme l’associa a la figura de Joan evangelista.

Ha estat, des de molt antic, un símbol de poder material i espiritual. La seva presència a l’heràldica, amb diverses variants, és notable. Diverses cultures l’han considerat un animal que protegeix i guia a les persones.

A Reus, l’àliga és una figura del bestiari festiu amb una singular trajectòria històrica. Documentada des del segle XVII, va patir al segle XVIII les funestes conseqüències de ser identificada amb la causa austriacista. Va desaparèixer de la festa i no fou recuperada fins a finals del segle XX.

L’àliga com a símbol de poder actua sovint en representació de la vila o ciutat i és un animal de protocol que serveix per a saludar o homenatjar persones o patrons. Una característica ben coneguda en el passat, que es manté plenament vigent en el present amb particularitats en diverses poblacions.