ntament de Reus, juntament amb altres entitats de la ciutat, s’afegeix als actes de solidaritat que organitza la Fundació la Marató de TV3 per recaptar diners per a la investigació en la lluita de les malalties cardiovasculars, i organitza una caminada popular que es farà el 12 de desembre amb el lema «Reus camina, Reus batega per la marató».

La caminada es farà el dimecres 12 de desembre amb sortida des del Parc de Sant Jordi, a les 10:00 h i amb arribada als jardins del Mas Miarnau, al voltant de les 11:00 h. En aquest espai, es farà una figura humana, amb els participants, d’un cor que batega.
Recorregut
L’itinerari comença al parc de Sant Jordi i passa pel carrer del General Moragues, la plaça d’Almoster, l’avinguda del Comerç, l’avinguda de Saragossa, el passeig de la Boca de la Mina, l’avinguda del Comerç, l’avinguda Onze de Setembre amb arribada al Mas Miarnau.
En ser una activitat solidària, hi haurà una urna per recollir els donatius voluntaris, la recaptació de la qual es destinarà a la fundació.
Aquest acte es realitza a través de la regidoria de l’Esport i Lleure i els centres de salut de l’Atenció Primària de l’ICS, amb la col·laboració de la regidoria de Serveis Socials i l’Associació Excursionista de Catalunya.
A Reus, hi ha altres activitats relacionades amb el tema de la marató d’enguany. En concret, el dilluns, 10 de desembre, a les 10:00 h, al CAP Llibertat, hi haurà una xerrada que porta per títol «Exercici físic i alimentació cardiosaludable», que anirà a càrrec de Mercè Timón i Àngels Vinuesa, ambdues, infermeres del programa de senderisme urbà Pas a Pas. Aquest és un programa que té per objecte dinamitzar persones sedentàries perquè adoptin un estil de vida saludable a través de l’augment de la seva activitat física diària, a través de caminades.
L’activitat física com a font de salut
En la lluita contra les malalties cardiovasculars, diversos estudis han demostrat que l’activitat física augmenta la qualitat de vida i la capacitat de treball físic, i neutralitza alguns dels efectes de l’envelliment sobre l’organisme, i donat que repercuteix sobre la majoria dels factors clàssics de risc cardiovascular, constitueix una alternativa efectiva tant en prevenció primària, com en la prevenció secundària de diverses patologies.
A Catalunya, segons les dades de l’Enquesta de Salut a Catalunya realitzada al 2002, el 50,6% de la població entre 18 i 74 anys fan exercici físic durant el temps de lleure (56,7% dels homes i 44,2% de les dones). Entre els que fan exercici físic, el 8,4% fan activitats físiques vigoroses diàriament, el 24,1% 4-6 cops per setmana i el 52% 2-3 cops per setmana 6.
Segons l’O.M.S en les properes dècades s’espera un increment a la població catalana de malalties cardiovasculars, respiratòries, càncer i trastorns mentals com la demència i la depressió.
Tenint en compte que la inactivitat física és un factor de risc i causa de mort prevenible i que la prevalença de sedentarisme a la població catalana és del 16,4% en els homes i del 20% en les dones, aquest es constitueix com el de major impacte potencial en la salut pública.
Encara que es desconeix quina és la proporció de patologies atribuïbles al sedentarisme i, per tant, el seu impacte sobre la mortalitat, nombroses evidències posen de manifest una relació inversa entre l’activitat física i el desenvolupament de certes patologies com: cardiopatia isquèmica, hipertensió arterial, obesitat, osteoporosi, diabetis mellitus, accidents cerebrovasculars i càncer de colon.
Des del punt de vista de la promoció de la salut, els beneficis que aporta l’activitat física estan ben documentats en la bibliografia disponible.
Nombrosos estudis epidemiològics han demostrat que l’activitat física regular protegeix de desenvolupar una diabetis tipus 2 i que una menor activitat física es tradueix en un pitjor control glucèmic13-20 . A més, estudis recents demostren que l’activitat física redueix el risc en diabètics, de patir events cardiovasculars, de mortalitat per malaltia cardiovascular i també redueix la mortalitat global.
En definitiva l’activitat física ha demostrat relació amb la longevitat i la protecció de la cardiopatia isquèmica, amb un menor risc d’accident cerebrovascular i millor control dels factors de risc cardiovascular.