El Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) de Reus inaugura aquest dimecres dia 18 de setembre, a les 19:00 h, l’exposició “Josep Maria Cañellas. De Reus al món”, amb la participació del regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, i Carles Esporrín, director del documental “Josep Maria Cañellas. L’ombra del fotògraf”. Aquesta mostra, coordinada pel Museu de Reus i coproduïda per ReusCultura i per la Fundació Privada Reddis, es podrà veure fins al 30 de novembre.

L’exposició mostra un total de 51 fotografies que provenen de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i del Museu de l’Empordà.

La selecció d’aquestes imatges permet conèixer més a fons l’obra de Cañellas, que s’organitza en tres tipologies principals:

• Els nus femenins i infantils
• Les instantànies de carrer
• I les fotografies documentals, - sobretot de l'Empordà i d’animals.

El regidor Recasens ha explicat que, “com veurem a l’exposició, Josep M. Cañellas és considerat un precursor de la fotografia de carrer on les persones en general són els principals subjectes en aquest marc fotogràfic”.

A causa de les condicions lumíniques que exigeixen les albúmines, el CIMIR ha adaptat una sala  amb poca il·luminació per tal que els ulls s'acostumin a la foscor i permetin gaudir d'aquestes fotografies i al mateix temps s'explica com era el procés de fer les còpies de les imatges a la albúmina.

Al voltant de l’exposició s’han organitzat dues activitats complementàries:

- El dia 10 d'octubre, a les 19:00 h, al CIMIR: Projecció del documental “Josep Maria Cañellas. L’ombra del fotògraf”.

- El dia 24 d'octubre, a les 19:00 h, al CIMIR: Xerrada de Carles Esporrin sobre el fotògraf.

Josep Maria Cañellas (Reus 1856, Paris, 1902)
Fill del petit fabricant de fil Josep Cañellas Vilanova i de la barcelonina Emília Mata Manset, per origen i edat, Josep Maria Cañellas formaria part d'una generació de reusencs en què destaquen figures de la talla d'Antoni Gaudí o Eduard Toda. Probablement emigrat de la ciutat de Reus durant la seva infància, des de mitjans de la dècada de 1880 i fins a la seva mort el 1902, Josep Maria Cañellas va exercir com a fotògraf a París, ciutat on es va forjar una exitosa carrera professional basada en la realització d'estudis del natural —especialment nus femenins— destinats als artistes, i que, en un període de quinze anys, li va permetre passar d'un petit estudi situat en un carreró de Montmartre a obrir un taller gran i luxós a l'avinguda Wagram, una de les principals artèries de la capital francesa. Més enllà dels nus, Cañellas també es va distingir pel seu interès en les perspectives de la fotografia instantània quan aquesta era només una possibilitat a l'abast de pocs professionals, aconseguint realitzar nombroses escenes de carrer a la ciutat de París i en el periple que, a l'hivern de 1888-1889, va realitzar per Figueres i el seu districte judicial per encàrrec del polític republicà d'origen figuerenc Josep Rubaudonadeu, que en aquells moments residia a la capital francesa.

Membre de la Chambre Syndicale de la Photographie i Medalla de Bronze en el Primer Congrés de Fotografia Professional celebrat a París el 1900, Cañellas va aconseguir una notorietat important en els cercles de la fotografia europea en guanyar un plet que, en defensa dels seus drets d'autor, va plantejar el 1899 contra l'ús il·legal d'una de les seves fotografies, establint un precedent jurídic de gran transcendència en aquesta matèria. Vinculat a la colònia d'artistes catalans i espanyols residents al París de finals del segle XIX, Cañellas es va relacionar professionalment, entre altres, amb l'il·lustrador Josep Lluís Pellicer, l'escultor Miquel Blay, els pintors Santiago Rusiñol i Ignacio Zuloaga o el músic Joaquim Malats, alhora que l'escultor Auguste Rodin es va interessar pel seu treball. El 12 de juny de 1902, a l'edat de quaranta-sis anys i quan es trobava al cim de la seva carrera professional, Josep Maria Cañellas va morir al seu domicili parisenc.