Després de nou mesos d'itinerància pel Japó i rebre la visita de més de mig milió de visitants, retornen al Museu de Reus les obres de l’arquitecte reusenc cedides en préstec per a l’exposició temporal «Gaudí i la Sagrada Família».

La mostra, organitzada pel National Museum of Modern Art de Tòquio (MOMAT) i coproduïda per la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família es va inaugurar al MOMAT el 12 de juny del 2023 i va finalitzar el passat 10 de març. Ha tingut unes xifres altíssimes de visitants, arribant a rebre fins 3.000 persones en un dia i un total de 509.939 visitants. Els dibuixos i documents han estat exposats també al Sagawa Art Museum de Moriyama, amb 65.738 visitants i al Nagoya City Art Museum, amb 163.702, que se sumen als 280.499 del MOMAT.

La proposta expositiva incorporava materials històrics que contextualitzaven i explicaven les diverses obres de Gaudí, amb especial èmfasi en la Sagrada Família. En total es podien contemplar 61 obres (escultures, models de guix, maquetes, models, dibuixos i documents) de diferents institucions catalanes i japoneses entre les quals es troben el Museu de Reus i el Centre de Lectura, que van cedir diverses obres com l’esbós del projecte per a la façana del Santuari de Misericòrdia o el dibuix d’un reliquiari per al temple barceloní.

Un llegat excepcional
Les obres de Gaudí conservades al Museu de Reus formen part d’una donació que l’any 1933 va realitzar Domènec Sugrañes després de la mort de l’arquitecte reusenc el 1926. Sugrañes, col·laborador de Gaudí i successor en la direcció de les obres de la Sagrada Família, va seleccionar diversos objectes de l’arxiu i els va dipositar al Museu Municipal de Reus salvant-los de l’incendi del taller de Gaudí el juliol de 1936. Fet que els converteix en un llegat excepcional.

Els conjunts de peces procedents del Museu de Reus són cinc dibuixos, una fotografia, un carnet d’expositor i una llibreta de notes.

- Carnet d'expositor de Fortuny de l'exposició Universal de Barcelona de 1888 (MR 1798), que inclou una fotografia i la seva signatura. Al carnet s’especifiquen les condicions a què està subjecte: «1a. El carnet és rigorosament personal. Si l’utilitzés una altra persona que aquella a favor de la qual va emès i per qui està subscrit, serà immediatament recollit i inutilitzat i es sotmetrà el cas a l’acció dels Tribunals. 2a. Dona dret a entrada i permanència a l’Exposició durant els dies i les hores de l’obertura reglamentària. 3a. Els dies de grans solemnitats, només donarà dret a romandre al costat de l’expositor, sens perjudici d’altres disposicions que sobre el particular poden dictar-se per la Comissió Directiva de l’Exposició. 4a. Els expositors han d’entrar a l’Exposició exclusivament per les portes i passos senyalitzats. En cas de pèrdua no s’expedeixen duplicats. Barcelona, Abril de 1888.»

- Fotografia d'Antoni Gaudí, de jove, de quan va acabar els seus estudis l’any 1878 (MR 1801). És una targeta de visita feta a l’albúmina. El fotògraf Adolphe-Eugene Disdéri va crear a França l’any 1854 la denominada «Carte de Visite», una còpia de 9 x 5,5 cm aproximadament, que anava muntada sobre un suport secundari de cartró, habitualment de 10,5 x 6,5 cm, que incloïa les dades del fotògraf al revers. En aquest cas va ser realitzada per «Audouard & Cia Fotógrafos. Miembros de la Sociedad Francesa de Fotografia. Representantes de la Casa Goupil y Ca. De Paris. Rambla del Centro, 17 1o. Barcelona.» Les targetes de visita als seus inicis eren principalment retrats. Entre les dècades de 1860 i 1870 van arribar a ser tant populars que es col·leccionaven i s'intercanviaven retrats a les reunions de societat, fet que va donar lloc a l'aparició dels primers àlbums per allotjar aquestes còpies.

- Esbós de la façana del santuari de Misericòrdia amb tres croquis fets amb grafit que corresponen a la façana, al lateral i a la planta (MR 2113). El croquis per la reforma del Santuari va ser qualificat pels seus coetanis, com a «grandioso y monumental». Va tractar l’esbós com una veritable experimentació de les formes on allò curvilini i el moviment ascendent presideixen la composició. L’any 1903 es va encarregar a Antoni Gaudí el projecte de construcció d’una nova façana principal però l’execució no es va dur a terme per conflictes amb els límits del Santuari. La proposta de Gaudí consistia en anul·lar les falses arquitectures que presidien el temple i optar per una nova portalada simètrica. Al centre, un pòrtic rematat amb Finalment va ser Pere Caselles i Tarrats qui va firmar el projecte. Sembla que el dibuix de Gaudí va influir de forma decisiva sobre les traces de Pere Caselles, que va mantenir la construcció d’un pòrtic cupulat però reduint la dimensió de la imatge i augmentant les proporcions del campanar.

- Dibuix del projecte de la cavalcada del tercer centenari de Francesc Vicenç Garcia, rector de Vallfogona (MR 2115). Al dibuix apareix una carrossa estirada per dues mules i davant una corrua de persones. És el projecte de la cavalcada en honor del rector de Vallfogona, en el tercer centenari del seu naixement a Tortosa. El 1879 va realitzar una sèrie de cinc dibuixos per un homenatge al poeta mossèn Francesc Vicenç Garcia Ferrandis (Tortosa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, 1623), conegut com al rector de Vallfogona. Gaudí va imaginar una cavalcada on es representaven la sega, la verema, la recollida de l'oliva i la glòria del poeta. Aquest projecte finalment no es va dur a terme.

- Full amb dibuixos de fulles i plantes (MR 2116) fet a tinta entre els quals hi ha cactus, nenúfars i palmeres (margalló). Les formes naturals són un recurs habitual a l’obra de Gaudí. La natura esdevé un model i més concretament la flora quotidiana local, com ara les fulles de margalló, les atzavares i els clavells de moro que l'arquitecte va fer executar en ferro colat per elements decoratius i portes com per exemple el reixat de dos batents per la Casa Vicenç de Barcelona, que es conserva al MNAC.

- Dibuix d’una vitrina per a la Casa Comella de Barcelona (MR 2118) que la guanteria del carrer d’Avinyó cantonada amb el de Ferran, va encarregar a Gaudí per l’exposició de París de 1878. El dibuix està fet al dors d’una targeta professional de Gaudí amb l’adreça al carrer del Call, núm. 11, 3r i mesura 7,7 x 11,9 cm.

- Dibuix d’un reliquiari (MR 2119) on apareix al centre la imatge de la verge amb el nen al braç, amb la inscripció "Ave Maria". A cada costat i a la part superior hi ha tres cossos ovalats destinats a altres relíquies, rematades per creus, amb les inscripcions, "Sanctus" i espais reservats pel nom del sant. Es tracta d’una traça original realitzada per Gaudí el mateix any que si li va atorgar el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Se suposa que el va dur a terme per encàrrec de Josep Maria Bocabella i Verdaguer, promotor del temple de la Sagrada Família, a qui va dissenyar l’altar i el retaule privat de casa seva, laborat en fusta de caoba.

És un dibuix aquarel·lat, fet inicialment a llapis i resseguit amb tinta a les diferents zones del disseny per tal de remarcar perfils, ombres i volums.

- Llibreta de notes (MR 2121) que fan referència a l'ornamentació on Gaudí exposa les seves idees sobre la matèria, algunes d'elles en relació amb les seves primeres obres.