Bassegoda, arquitecte conservador de la Reial Càtedra Gaudí, ha descobert noves dades a l’entorn de la vinculació de l’arquitecte Antoni Gaudí amb Reus a partir de les notes inèdites del seu primer biògraf, el pintor i professor d’història de l’art Josep Francesc Ràfols. Es tracta de la participació de l’arquitecte en el concurs convocat l’any 1880 per la Sociedad del Teatro Casino Reus» per a la construcció del Casino Teatre de Reus —l’actual Teatre Fortuny—, finalment inaugurat el 10 de novembre de 1882. Les notes també recullen una cita textual de Gaudí sobre el seu lloc de naixement, en la que defineix Reus com la seva «inoblidable ciutat natal».

La documentació
Poc després de la mort de Gaudí, el 10 de juny de 1926, l’arquitecte Josep Francesc Ràfols Fontanals (1889-1965), que entre els anys 1914 i 1916 va treballar com a delineant a l’obrador de la Sagrada Família, es va desplaçar a la habitatge de Gaudí al Parc Güell per reunir la informació necessària per tal de redactar una primera biografia de l’arquitecte, la qual es va publicar el 1929. Ràfols va confeccionar més de 600 fitxes de dibuixos, plànols i escrits de Gaudí que, juntament amb els documents originals van ser entregats a l’arquitecte Isidre Puig Boada, membre de l’equip director de les obres de la Sagrada Família. Els documents i les fitxes van destruïts en l’incendi del temple del juliol de 1936.

Però les notes manuscrites que Ràfols va prendre durant la seva visita a l’arxiu de Gaudí van salvar-se de l’incendi. De Puig Boada van tornar a mans de Ràfols per tal de documentar la seva biografia sobre Gaudí. Posteriorment, van ser curosament ordenades per la vídua de Ràfols, Magdalena Solé, i, l’any 1968 entregades a la Càtedra Gaudí per al seu estudi i classificació. Les notes han servir per documentar articles, llibres i monografies sobre l’arquitecte.

Tanmateix, una part d’aquestes notes va continuar en mans de Puig Boada: un plec de quartilles i de notes de format octau que després de la seva mort l’any 1987 han estat catalogades per la seva filla, Marta Puig Dòria, i posteriorment, l’abril de 2008, dipositades a la Càtedra Gaudí.

La troballa
Les quartilles, manuscrites a tinta, i els fulls en octau, escrits amb llapis, proporcionen molta informació sobre diverses obres i projectes arquitectònics d’Antoni Gaudí que fins ara eren inèdites.

En un dels fulls d’un quadern de notes de 13 x 10 centímetres s’hi troben referències a la «Sociedad del Teatro Casino de Reus», la qual va convocar una reunió el 12 de novembre de 1880 i en la que hi van assistir el secretari de la Societat, Ernest Escriu, i els senyors Blasco, de l’Ajuntament de Reus, Aymamí, Montserrat i Gaudí de Barcelona, i un sisè invitat procedent de Tortosa. A Gaudí se li va comunicar en aquesta reunió que podia redactar un projecte per a la construcció del nou teatre de la plaça del Prim pel qual, en el cas de no ser escollit, se li abonarien 500 pessetes i, si finalment era acceptat, se li pagarien 2.000 per a tots els treballs.

Evidentment, Gaudí no va projectar el Teatre Casino —que després s’anomenà Teatre Fortuny—, però va agrair a l’organització del concurs la possibilitat d’haver pogut optar a la realització de l’obra. En una carta signada el 13 de novembre de 1880, es va adreçar als membres de la Junta del Teatre de Reus. Antoni Gaudí no ta sols deixa clara la seva relació amb el projecte, sinó també la seva vinculació amb la ciutat de Reus, la qual denomina la seva «inoblidable ciutat natal»:

«Favorecido de Vds. como hijo de esa población para constribuir al embellecimiento de mi inoblidable ciudad natal, solo siento que no sean mayores mis facultades al par que la cantidad de que se va a disponer, para hacer algo de lo que siente el pecho de cada uno de los hijos de la Reus esforzada.»

El concurs convocat per la «Sociedad del Teatro Casino de Reus» el va guanyar finalment l’arquitecte municipal de Lleó, Francesc Blanch Pons, el qual va fer el projecte d’aquest equipament cultural de la ciutat amb la col·laboració del decorador Josep Maria Puig. El nou teatre es va inaugurar finalment el 10 de novembre de 1882 amb la representació de l’òpera «Faust», de Charles Gound.

Les notes de Josep Francesc Ràfols no aporten massa detalls, però permeten conèixer una activitat professional desconeguda fins ara del jove arquitecte Gaudí: el disseny d’equipaments treatrals. En una altra nota, s’informa d’una altra activitat teatral de Gaudí en precisar que se li va encarregar un projecte de teatre a Cadis —que no va acceptar—, durant la seva visita a Tànger per veure el terreny on s’havia de construir l’edifici de les Missions Catòliques d’Àfrica.

El fallit projecte del teatre de Reus correspon al temps del Gaudí «dandy». L’arquitecte ben aviat va canviar de vida per l’estil gairebé eremític de la seva maduresa. Ràfols, en la seva obra biogràfica, explica que en aquella època de l’eufòria de la carrera d’arquitecte recentment acabada, «Gaudí vestia amb elegància extraordinària, la seva taula era sempre proveïda de les menges més selectes, no descuidava el passeig en carruatge i l’assistència normal al Teatre del Liceu, la temporada d’òpera».

Transcripció
La transcripció de les notes de l’arquitecte Josep Francesc Ràfols escrites durant la consulta de la documentació que hi havia a la casa de Gaudí, al Parc Güell, mentre preparava el seu llibre «Antonio Gaudí» és la següent:
[full 1]
[...]
Teatro Casino de Reus
13 nov. 1880
Un projecte que si no és
elegit, per ell s’abonaran
500 pts, si s’accepta 2000 pts
per tots els treballs.[ ]

[full 2]
Sociedad del Teatro y Casino Reus.
El secr. Eduardo Escriu.
[croquis]
Estaven invitats
Ay. de Reus Sr. Blasco
de Tortosa Sr. N.
de Barcelona, Sr. Aimamí,
» » Gaudí,
natural de Reus, Sr.
Montserrat (que era a Florència)

[full 3]
L’any 1879 passa a viure al
Carrer de Diputació nº 339.
[... / ratlla horitzontal]
«Favorecido de Vds. (Junta del
Teatre de Reus) como á hijo de esa
población para constribuir al embellecimiento
de mi inoblidable [sic] ciudad natal, solo
siento que no sean mayores mis facultades
al par que la cantidad de que se
va a disponer, para hacer algo de lo
que siente el pecho de cda uno de los
hijos de la Reus esforzada.
[ratlla horitzontal]
No asisteix al concurs de decoració de
la platea del teatre del Liceo (amb
tot i haver-se-li dit.

[full 4]
[... / ratlla horitzontal]
La Caseta del Sr. Salvador Pagès
(projecte nº 1) de Mataró, s’havia
acabat a fi de 1877.
[ratlla horitzontal]
D. Salvador Pagès e Inglada era el gerent
de la sociedad cooperativa La
Obrera Mataronense, i l’esmentada [casa]
era dintre el terreny de la cooperativa.[ ]

[full 5]
Terreno limitado por la línea
A B C D E F G H 1880
Plaza de la Revolución
Reus – TEATRE
També plaça Mercat
[ratlla horitzontal]
També li encarregaren un teatre
per a Cadiz, en anar a Tànger.
Ell no l’acceptà.
[ratlla horitzontal / ...]