Sala d’Exposicions Temporals del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna 59) acull entre el 22 de gener i el 20 de març l’exposició «Xarxes. Els primers intercanvis fa 6.000 anys» impulsada pel Museu de Gavà, el Museu d’Història de Sabadell i l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició mostra que la globalització i les comunicacions no són un fenomen de la nostra època. Milers d’anys enrere ja s'establien relacions socials i econòmiques entre les diferents comunitats i territoris que permetien la transmissió d’informació necessària i que els grups humans disposessin de nous estris i matèries primeres que fins llavors desconeixien.

Actualment, les comunicacions han evolucionat, però segueixen les xarxes de relacions entre persones, és per això que la mostra es complementa amb una reflexió sobre com són i com s’articulen les xarxes en la nostra societat.

L’exposició reuneix per primera vegada un conjunt excepcional de materials d'època neolítica seleccionats sota l’òptica dels intercanvis. Amb la combinació de rigor científic i caràcter divulgatiu, la mostra vol fer arribar al públic general els resultats de la recerca feta per arqueòlegs durant anys, il·lustrada amb una acurada selecció de les troballes fornides pels principals jaciments neolítics del país.

Provinents d’una vintena de museus catalans i Andorra, reuneix més de cent trenta objectes d’època neolítica, seleccionats des de l’òptica dels intercanvis. Entre els objectes originals exposats hi ha dues peces del MASV: un collaret de variscita (procedent de Pradell de la Teixeta) i un conjunt de més de dues mil cinc-centes denes de collaret fetes amb petxines treballades (procedent de Castellvell del Camp).

Fa 6.000 anys, la variscita obtinguda del subsòl de Gavà, el sílex melat de la Provença, les destrals polides d’origen alpí, els ornaments fets amb petxines i coralls, l’obsidiana de les illes de la Mediterrània central o també certs llenguatges formals de la ceràmica es van difondre per extensos territoris. Resseguir la circulació d’aquests productes o tecnologies, des dels llocs d’origen fins als indrets on s’han trobat o identificat, ofereix una dibuix aproximat de les relacions socials establertes entre les diferents comunitats neolítiques.

Com un contrapunt a aquesta visió sobre el passat, la mostra es complementa amb una reflexió sobre com són i com s’articulen les xarxes en la nostra societat.