El territori en què s’assenta el nucli urbà de Reus ha estat habitat per l’home, d’una manera més o menys continuada, des de fa gairebé un milió d’anys. Tal com demostren els materials conservats i exposats al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, al terme reusenc hi han estat localitzats nombrosos jaciments arqueològics, de pràcticament tots els períodes cronològics. Especialment important va ser l’explotació agrícola i ramadera d’època romana, complementada amb una intensa producció terrissera.

Tot i aquests precedents antics, Reus és una població d’origen medieval, documentada a partir de l’any 1154. Gràcies al comerç (el port de Salou, el mercat i la fira), la vila va esdevenir aviat una de les grans poblacions del Camp i va crear un ampli àmbit d’influència econòmica i humana que abastava, ja al segle XIV, bona part del sud de Catalunya. Reus va ser una vila de senyoria feudal, dependent de la cambreria de la catedral de Tarragona, fet que va propiciar la singularitat que dos dels seus senyors fossin elegits papa, i un dels quals, Benet XIII, fos a la vegada papa i senyor feudal de Reus.

Al segle XVI i fins al primer terç del XVII, Reus va crèixer de forma significativa i es va convertir en un notable nucli industrial, amb una important producció d’estamenya i de ceràmica. La guerra dels Segadors, però, aquí com arreu, va representar una aturada traumàtica, de la qual no es va començar a recuperar fins el darrer terç del segle.

Al segle XVIII es va produir un creixement continuat de la població i un desenvolupament urbà i industrial extraordinari, al llarg de la segona meitat de la centúria, que va portar Reus a ser la segona població de Catalunya en nombre d’habitants. Urbanísticament, la ciutat va sortir definitivament del clos murallat per triplicar l’espai construït. Des d’un punt de vista econòmic, va ser molt destacable la producció i l’exportació d’aiguardents, però també de teixits, particularment de seda.

Amb el segle XIX va arribar la fi de l’antic règim i de les formes gremials de producció. La industrialització de la ciutat va empènyer el canvi de mentalitat que porta el pas de la cultura tradicional a la cultura urbana: a la segona meitat del segle hi arrelen amb força les noves inquietuds ideològiques i Reus es converteix, després de Barcelona, en la ciutat de referència de tots els moviments culturals. Una greu aturada d’aquest model industrial, a causa de la crisi dels sectors tèxtil i vitivinícola, va comportar la transformació de la ciutat, al llarg del segle XX, en un important centre comercial.

Reus continua sent avui un important pol d’atracció comercial, però també d’innovació, especialment en tecnologia alimentària, un camp en el qual s’està especialitzant i que està donant els seus fruits tant en els resultats de la recerca com en la implantació d’empreses. La ciutat ofereix, a més, un altre al•licient de pes: l’oferta cultural és extensa i variada, compta amb produccions pròpies i amb la implantació de festivals de referència.