Reus és un territori ric més enllà de l'extensió urbanística, una terra fèrtil que manté explotacions agrícoles i granges, que s'abasteix de mines i pous d'aigua.

En el paisatge que envolta la ciutat s'hi conserven els masos testimonis d’un passat agrícola que també van servir per a l’estiueig dels reusencs durant els segles passats i que ara són habitatges particulars o s’han recuperat com a equipament públic pel seu valor històric i cultural. Els que no han quedat englobats dins el nucli urbà, serveixen per estructurar camins i com a refugi d’espècies animals.

A més dels camins, l’espai periurbà de Reus està articulat per rieres i barrancs, on s’hi allotja la major riquesa natural del terme. No obstant això, l’aigua ha estat un recurs escàs històricament, de manera que la necessitat d’aconseguir-la ha llegat nombrosos regs, dipòsits i canalitzacions que avui dia es poden visitar a través de les Rutes de l’Aigua.

La V Verda

L'anomenada 'V Verda', és una xarxa d'espais lliures i una estructura de sistemes de verd als afores de la ciutat, que sobre el mapa traça la forma d'una V baixa. La V Verda inclou i posa en valor el paisatge del terme, tenint en compte els seus trets d'identitat com són les rieres i els barrancs i els vestigis de l'espai agrícola. Tot seguit podeu consultar els documents del projecte 'La V Verda. Estudi de la Xarxa d'Espais Lliures de la ciutat de Reus', encarregat per l'Ajuntament de Reus, entenent que el paisatge és un valor emergent en les societats.

La V Verda. Estudi de la Xarxa d'Espais Lliures de la ciutat de Reus, 2008.

Estudi realitzat pel Centre de Recerca i Projectes de Paisatge del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC

• Memòria V Verda (pdf)
• Làmines generals: Làmines 1, Làmines 2, Làmines 3.
• El paisatge de les Terrasses (1)
• El paisatge industrial (2)
• El paisatge de l'Aigua (3)
• El paisatge Pla (4)
• El paisatge de les Tres Rieres (5)

En base a l'estudi de 2008, es publica al 2022 el «Pla d’acció per al desenvolupament de la V Verda» que marca les línies mestres i les estratègies a seguir per desenvolupar la V Verda. En concret, consta de 38 accions emmarcades en les següents línies estratègiques:

• Millora de visuals i impacte paisatgístic
• Gestió i criteris i recomanacions per a noves actuacions
• Connexions i itineraris
• Millora ambiental i estratègies de resiliència
• Creació d'espai i condicionament

Aquest document es pot consultar a la web de Transparència, a l'apartat de programació i planificació.

Camins

La xarxa principal de camins de Reus consta de 108.200 metres i recorren tot el territori, ja que antigament connectaven amb tots els pobles veïns de Reus. Molts dels camins han quedat fragmentats configurant una nova xarxa a causa de les infraestructures de comunicació i urbanització, però encara desenvolupen una funció vital de comunicació amb gran part del terme. El Pla de manteniment i millora dels camins de Reus permet gestionar la xarxa.

De fet, la xarxa de camins és utilitzada tant pels veïns dels masos, com per ciutadans i ciutadanes que realitzen esports i passejades per zones tranquil·les. A més, en aquest web podeu descarregar-vos el mapa de camins de Reus i diversos itineraris.

Mapa de camins del terme municipal de Reus

Masos

Els masos, torres i granges de l'entorn de la ciutat de Reus són testimoni del passat agrícola del Camp de Tarragona. Són elements paisatgístics fonamentals, que estructuren la parcel·lació agrícola i la xarxa de camins. Sovint, tenen un caire monumental, històric i cultural molt important. Lligats als masos, es troben els cultius tradicionals i enjardinaments privats, amb varietat d'arbres autòctons i de jardineria. Des de 2002 a 2004, es va realitzar un inventari dels masos. Alguns d'ells estan inclosos al Pla Especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic i natural de la ciutat de Reus.

Arbres d'interès local

Un estudi elaborat per l'Ajuntament destaca els 28 arbres més notables i singulars del terme de Reus amb l'objectiu de salvaguardar-los. Són Arbres d'Interès Local, una catalogació regulada per la Generalitat de Catalunya, segons la qual poden ser declarats arbres d'interès local o comarcal aquells amb alguna particularitat científica, amb importància històrica, d'extraordinàries dimensions o per la seva edat. A més dels 28 arbres d'interès local, el Pi de Bofarull va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya i el Pi del Burgar, arbre d'interès comarcal.

Mines

El terme de Reus es troba situat en una plana al·luvial pobre amb cursos permanents d'aigua. Per això, des d'anys immemorials les persones de Reus s'han organitzat per aconseguir aigua per al consum i per al reg dels conreus. Els pous i les mines va ser la manera per cobrir la necessitat de portar aigua a la ciutat. Moltes de les mines, però, han quedat en l'oblit de la xarxa de subministrament d'aigua potable i del minitrnasvasament de l'Ebre, però d'altres encara estan en ús. L'any 2004, es va fer un inventari de les mines existents.  Actualment, els projectes urbanístics tenen en compte les antigues mines per donar continuïtat al seu traçat o bé per aprofitar l'aigua que transporten.

Rieres i barrancs

Les rieres i els barrancs són elements molt importants i vertebradors dels espais naturals de Reus i funcionen com a veritables corredors naturals. Des de l'Àrea de Medi Ambient, treballem per evitar la crema de vegetació o els abocaments de residus, canviar els hàbits de la ciutadania i, conseqüentment, l'aspecte dels barrancs i rieres. Per això, es realitzen projectes de conservació i restauració de la vegetació.

Cacera

Reus té una zona de seguretat on està totalment prohibida la cacera. Concretament, hi ha 9 vedats de caça, amb una superfície de 1.760,12 hectàrees situades a la zona est i sud de la ciutat.