Febre del Nil Occidental

Què és?
La febre del Nil occidental és una malaltia infecciosa causada pel virus del Nil occidental (VNO), un virus de la família dels Flavivirus, a la qual també pertany el virus de l'encefalitis japonesa. Es tracta d’una zoonosi, és a dir, d'una malaltia que es transmet dels animals a l’ésser humà. Atès que la febre VNO es considera una malaltia emergent a Espanya, un cas se n’ha de considerar un brot.

La infecció dona immunitat per a tota la vida. No es disposa de vacuna per a l’ús en humans.

Com es transmet?

La principal via de transmissió és a través de la picada de mosquits infectats. Els mosquits piquen aus infectades i el virus passa a les glàndules salivals del mosquit; quan torna a picar, injecta el virus als éssers humans i als animals, que els pot causar la malaltia.

Es coneixen també altres vies de transmissió menys freqüents, com el trasplantament d’òrgans o la transfusió sanguínia a partir de pacients infectats.

No s’ha confirmat cap cas de transmissió de persona a persona, ni de transmissió del virus al personal sanitari assistencial, tot i que sí que se n’han descrit de transmissió del virus a personal de laboratori.

Simptomatologia

En humans la infecció del VNO no produeix símptomes en el 80% dels casos. Al 20% restant els pot causar febre >38,5 °C i almenys un dels símptomes següents: miàlgia (dolor muscular), artràlgia (dolor articular), cefalea (mal de cap), fatiga, i fotofòbia (intolerància anormal a la llum). També hi pot haver limfadenopatia (augment de la mida dels ganglis limfàtics) i exantema maculopapular (erupció a la pell).

La majoria dels casos infectats pel VNO són lleus. Els casos greus (menys de l’1%) presenten afectació neurològica, com ara meningitis, encefalitis (inflamació del cervell) i síndrome de Guillain Barré (inflamació dels nervis) o paràlisi flàccida. Les persones afectades són majoritàriament majors de cinquanta anys.

Quin tractament hi ha?

No hi ha cap medicament que pugui eliminar el virus. El tractament es basa en el control dels símptomes.

Mesures per prevenir la proliferació de mosquits

Mantenir en adequades condicions sanitàries qualsevol instal·lació de clavegueram, fosses sèptiques i embornals.
Evitar i/o drenar qualsevol acumulació d’aigua que es pugui trobar als subsòls dels habitatges.
Buidar o posar sota cobert els objectes que puguin acumular aigua.
Buidar o renovar l’aigua setmanalment en cas d’objectes o recipients fixos que puguin acumular aigua i protegir mitjançant una tapa o tela de mosquitera prima els que no es puguin buidar.
Mantenir en condicions higienicosanitàries correctes les piscines, basses i estanys.

Mesures per prevenir de picades de mosquits:

Vestir peces de roba que cobreixin la major part de la superfície del cos i portar barret durant tot el dia, per protegir al màxim la pell de l'exposició als mosquits.
Utilitzar repel·lents autoritzats seguint les instruccions d’aplicació i reaplicació del fabricant indicades al prospecte del producte.
Evitar les estades innecessàries a l'exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (primera hora del matí i última hora de la tarda).

Per prevenir de la transmissió dels animals als éssers humans