La naturalització de la ciutat és una manera de diluir les fronteres entre el que és urbà i el que és natural, i fer que tothom hi tingui accés. Per tant, aquest no és un espai per acollir només plantes boniques i escombrar les fulles seques, sinó una àrea de biodiversitat. Aquí es respecta el cicle de vida de les plantes evitant desbrossar-les i deixant que les seves restes es descomponguin i es converteixin en matèria orgànica per obtenir un sòl més fèrtil.

La naturalització de la ciutat és un canvi de paradigma que reclama la coexistència pacífica entre els éssers humans i la resta d’éssers vius dins de les àrees urbanes. Aquesta visió fomenta un enfocament més sostenible, on la biodiversitat es situa al centre de l'entorn construït. La ciutat naturalitzada ens recorda que tots els éssers vius, des de les herbes fins els arbres, juguen un paper crucial en l'equilibri ecològic i la qualitat de vida urbana. Valorar i cuidar la diversitat vegetal autòctona és clau per assegurar que les ciutats siguin llocs saludables i agradables per a tothom. Així, la naturalització de la ciutat és una crida a protegir i apreciar l'entorn que compartim, i a abraçar la bellesa de la natura en tota la seva diversitat.
Ajuda’ns a cuidar la natura!

Si reduïm al mínim les intervencions humanes l’espai es regula de manera autònoma i natural amb totes les plantes que hi poden créixer, no només les que hem plantat. Totes són importants!

Hem d’entendre i valorar la diversitat vegetal i permetre que les espècies autòctones es desenvolupin per poder gaudir dels beneficis de la biodiversitat a la ciutat.

Per què les temperatures són més altes a les ciutats que al camp?

Perquè els materials que conformen les ciutats, com el ciment o l’asfalt, absorbeixen més radiació solar durant el dia, i es refreden més lentament que la vegetació durant la nit. És el que s’anomena una illa de calor.

La illa de calor és un fenomen climàtic local que es produeix en àrees urbanes i consisteix en un augment significatiu de la temperatura en el nucli urbà en comparació amb les zones rurals circumdants. Aquest fenomen és causat principalment per l'absorció i l'alliberament de calor pel desenvolupament urbà, que retenen l'energia tèrmica, així com per les activitats humanes com l'ús d'asfalt, formigó i la presència d'edificis, tots ells elements que contribueixen a l'increment de la temperatura. Les illes de calor poden tenir efectes negatius sobre la qualitat de l'aire, l'energia consumida, la salut humana i la biodiversitat, i són un dels reptes ambientals associats a les ciutats. La planificació urbana sostenible i les iniciatives de refredament urbà poden ajudar a contrarestar aquest fenomen.

En un espai obert i amb vegetació, el refredament a la nit és més accelerat i les temperatures baixen més, perquè hi ha més humitat acumulada al sòl, i l’evaporació d’aquesta humitat afavoreix la pèrdua de calor acumulada.

No tota la calor prové del sol; les indústries, el trànsit i els edificis produeixen calor d’origen antròpic.

Preservem la foscor de la nit

La foscor és vital per al cicle de molts insectes, plantes i animals com els rapinyaires nocturns.

Els rapinyaires nocturns, com mussols i òlibes, tenen una vista excepcionalment aguda a la foscor. Les seves pupil·les són molt més grans que les de les aus diürnes, i això els permet captar més llum. A més, tenen una gran quantitat de bastons, cèl·lules sensibles a la llum, que els ajuden a veure en condicions de baixa lluminositat.

Moltes d’aquestes aus tenen la capacitat de girar el cap en un angle sorprenent de 270º. Aquesta increïble flexibilitat del coll els permet explorar el seu entorn amb gran detall sense haver de moure tot el cos i no fer soroll per alertar les seves possibles preses.

Una altra característica que tenen per passar desapercebudes és que a les ales tenen barbes irregulars que trenquen els corrents d’aire i redueixen al màxim el soroll quan volen.

Molts mussols i òlibes tenen una estructura facial anomenada “disc facial”. Aquesta característica ajuda a concentrar els sons i a redirigir-los cap a les seves oïdes, i això millora encara més la seva capacitat per detectar preses en la foscor.

Preservar la foscor és bàsic per mantenir l’equilibri natural d’aquestes espècies i preservar la biodiversitat de tot l’entorn, per això en aquest espai no hi ha il·luminació artificial.

Les llums artificials blanques i blaves són les més nocives per a la vida salvatge.

Quan els insectes nocturns, com les cuques de llum, les papallones i els escarabats, són atrets per la llum artificial, es perden en el seu vol, i això afecta el seu cicle vital, amb risc de cremar-se i de ser més vistos pels depredadors.

Què més podem fer?

Tenim dret a gaudir del cel nocturn, i per això la llei regula com mantenir les condicions naturals de les hores nocturnes.

Cadascú de nosaltres hi pot col·laborar respectant les hores de foscor i el silenci nocturn: reduint l’ús de llanternes, mòbils o làsers a l’exterior, i evitant alçar la veu o sentir música amb el volum alt. Has provat mai d’estar un minut en silenci mirant al cel?

A casa, podem revisar els llums exteriors: el millor és que facin llum groga i il·luminin només de dalt cap avall.