Pere Caselles i Tarrats (Reus 1864 - 1936)
L’arquitecte Pere Caselles i Tarrats, format a Barcelona, va obtenir el títol l’any 1889 i l’any següent ja exercia com a suplent de l’arquitecte municipal de Reus. Va obtenir la titularitat de la plaça d’arquitecte municipal de Terol, si bé al cap de pocs mesos, el 1891, accedí a la de Reus, en morir el titular anterior, l’arquitecte Sebastià Cabot.

Els primers anys d’exercici projectà diversos edificis (casa Tarrats, casa Homdedéu...) que si bé estan encara sotmesos a llenguatges precursors del modernisme, tant de factura eclèctica com neogòtica reflex de la seva recent formació, sí que evidencien, però, la capacitat creadora i cultural del seu autor. Per la seva condició d’arquitecte municipal entra en contacte i col·labora amb Lluís Domènech i Montaner a l’Institut Pere Mata, i serà a partir d’aquesta relació que adoptarà els mecanismes i ressorts adscrits al llenguatge modernista.

Projectista i constructor prolífic d’equipaments i habitatges, conforma amb la seva obra el gruix més important del paisatge urbà modernista de la ciutat.

Destaquen especialment dos equipaments construïts al límit de la ciutat en aquell temps: l’Estació Enològica, conjunt que aglutina magatzems, espais de treball i habitatge, i el conjunt escolar Prat de la Riba, sorprenentment articulat sobre el carrer Prat de la Riba, i no sobre el mateix passeig. Són exemples projectats clarament des dels aspectes funcionals reforçats amb l’oportuna ornamentació i ús dels oficis característics, construïts amb una claredat i racionalització admirables.

Posteriorment, i ben entrat el segle XX, la seva obra evolucionarà cap a postulats del que en l’actualitat entenem com a noucentisme, mantenint però el mateix nivell de qualitat en la seva producció arquitectònica.

Amb tot, fruit de la implicació total que significa el període modernista en la construcció de la ciutat, i a partir de l’estreta col·laboració entre promotors, creadors, mestres d’obres i oficis, es perllonga durant un cert temps, amarant la ciutat de tot un estoc molt important d’obres que es podrien qualificar d’un segon nivell, i que sobre estructures arquitectòniques absolutament senzilles s’hi apliquen solucions decoratives i competitives d’acord amb la moda estètica heretada. Cal entendre, però, que molts d’aquests casos són només una transformació epidèrmica de l’arquitectura , sense atendre a cap altre valor d’aquesta.

Bona part de l’arxiu privat de Pere Caselles va ser destruït durant l’assalt del seu despatx el 1936, el mateix dia que fou assassinat (28 de juliol de 1936).