Pobresa energètica
Què és la pobresa energètica?
Segons l'Associació de Ciències Ambientals, una llar es troba en situació de pobresa energètica quan és incapaç de pagar una quantitat d'energia suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques i/o quan es veu obligada a destinar una part excessiva dels seus ingressos per pagar la factura energètica del seu habitatge.
Què és la Taula de la Pobresa Energètica de Tarragona i Reus
La Taula de la Pobresa Energètica de Tarragona i Reus és un espai de planificació, coordinació, disseny d’intervencions de diagnosi, anàlisi, debat, recerca d’alternatives i proposta de solucions que garanteixin l’accés al consum energètic de les famílies amb vulnerabilitat.
Els ajuntaments de Tarragona i Reus treballen de manera conjunta el tema de la pobresa energètica i tenen connexió estreta amb la Taula del Govern de la Generalitat.
L'Ajuntament de Reus convoca cada any una subvenció per contribuir a evitar la pobresa energètica a la ciutat durant el període hivernal, que poden sol·licitar les famílies que es troben en situació de necessitat socioeconòmica per atendre a les despeses de subministraments d’energia elèctrica i de gas.
Subvenció per a situacions de necessitat socioeconòmica a la ciutat de Reus
Pel que fa al subministrament d'aigua, l'Empresa Municipal d'Aigües de Reus dóna ajudes per poder pagar la factura a les persones més vulnerables, a proposta dels professionals dels serveis socials.
Contractació de l'electricitat: mercat regulat o lliure?
Els preus de l'energia preocupen a la ciutadania i ara encara més, sobretot el de l'energia elèctrica, a causa de la gran variabilitat dels preus i del fort increment d'aquests darrers anys. Per això, a l'hora de contractar l'energia elèctrica moltes persones es fan la pregunta següent:
Mercat regulat o lliure?
És difícil saber quina de les dues opcions existents, mercat lliure o regulat, és la millor a causa dels factors següents:
• La volatilitat dels preus.
• Els factors externs que els determinen i que s'escapen del control del govern ni de les empreses comercialitzadores.
• I sobretot, el perfil del consumidor i la tipologia de cada client en particular.
L'anàlisi de les dades ens indica el següent:
• Des de la liberalització del sector elèctric, molts clients van passant-se al mercat lliure.
• Els preus de l'energia elèctrica s'han multiplicat en quatre anys per cinc i el del gas, per vint en tres anys.
• Els clients dels contractes de mercat lliure són els que consumeixen més energia i tenen més potència contractada.
• Les unitats familiars sense menors (menor límit de consum de 1380 kWh any) són els que més han seleccionat el mercat regulat, seguits de les famílies nombroses (amb un límit de consum de 4140 kWh any). Se suposa que les famílies sense menors que trien el mercat regular ho fan perquè les resulta més fàcil ajustar-se al requisit del límit i les famílies nombroses que també trien aquesta opció ho fan perquè poden arribar a consumir més energia amb preu de descompte.
• Al mercat regulat, els períodes horaris tenen molta importància. Per això, consumir en hora punta surt molt més car que fer-ho en hora vall.
• Al mercat lliure, es poden trobar ofertes que milloren els preus del mercat regular i ofertes pitjors. S'ha de saber escollir.
Per a més informació sobre aquest tema, podeu consultar el document següent, elaborat pel Punt d'Assessorament Energètic de Reus (vegeu fitxers relacionats a peu de pàgina)