Documents digitalitzats
Aquesta secció facilita la consulta a distància de la documentació digitalitzada vinculada a l’Arxiu Municipal de Reus.
LLIBRES DE SIGNATURES
Els llibres de signatures de l'Ajuntament de Reus recullen missatges i notes de personalitats rellevants que han visitat la ciutat al llarg del segle XX. Concretament els tres volums abracen de l'any 1924 al 2019. Recullen dedicatòries com la del President Francesc Macià o la de la duquessa de Prim. També destaquen els missatges des del de Pompeu Fabra, Frederica Montseny a Jordi Pujol, Pasqual Maragall o fins a Mijail Gorbatxov.
Llibre de signatures 1923 08 02 - 2001 06 28
Llibre de signatures 2001 06 28 - 2008 11 08
Llibre de signatures 2008 12 05 al 2019 06 28
LLIBRES D'ORDINACIONS
Els llibres d’ordinacions de la vila regulaven la pràctica totalitat dels aspectes de la població i reflectien el dia a dia de la vida i de les necessitats del veïnat. Moltes de les ordenances contemplades ens aquests dos volums van ser recollits més endavant en el Llibre de la Cadena.
LLIBRE D'ACTES DEL CONSELL
Els Llibres del Consell recollien les notícies tractades en les reunions del govern municipal. Els acords presos per jurats i Consell General hi quedaven recollits. Constitueixen per tant, una font essencial i imprescindible per a conèixer l'organització política i el desenvolupament de la ciutat.
Aquest volum en concret, recull un dels documents més importants de Reus, si més no pel seu valor simbòlic, perquè ha marcat l'imaginari reusenc durant segles. Es tracta de l'acta on es recull l'aparició de la Mare de Déu a la pastoreta (o fadrineta).
Llibre del Consell de 1585 - 1593
LA BOCA DE LA MINA
El llibre resegueix breument l'evolució històrica d'aquest espai ciutadà, una història que podem dir que s'inicia un 10 d'abril de l'any 1607, quan la comtessa de Prades, establí la vila de Reus en la possessió de les aigües provinents de la riera de Maspujols.
L'autor, Ezequiel Gort, ens ofereix un breu resum històric amb apunts curiosos sobre els molins i el costum d'anar-hi a passejar i a menjar-hi anissos.
EL LLIBRE DEL JUHÍ DE PROHÒMENS DE LA VILA Y TERME DE REUS
El Llibre del Juy de Prohòmens de la vila y terme de Reus, compila les sentències dictades per aquest tribunal entre els anys 1610 i 1717. Amb la invocació Los noms de Nostre Senyor Déu Jesuchrist y de la humil Verge Maria, mare sua, y del gloriós Sant Pere, patró nostre, humilment invocats” s’iniciaven tots els judicis que dugueren a terme els prohoms de Reus des de finals de l’Edat Mitjana fins a la desaparció d’aquesta mena de “tribunal popular” a partir de l’aplicació dels decrets de Nova Planta.
El Llibre del Comú de Reus de 1391
Llibre de comptes de 1391 (Arnau Duran) en el qual s'apuntaven ingressos i despeses ocasionades per la gestió diària del municipi i finalment es feia el balanç anual.
A banda de la informació fiscal i financera de l'època els llibres també inclouen moltes notícies per al coneixement de la vida diària del seu temps.
Conté la primera mostra coneguda de l'escut de Reus.
Llibre del Comú 1391 (PDF)
El Llibre del Comú de Reus de 1359
Llibre de comptes de 1359 (Guillem Espuny) en el qual s'apuntaven ingressos i despeses ocasionades per la gestió diària del municipi i finalment es feia el balanç anual.
A banda de la informació fiscal i financera de l'època els llibres també inclouen moltes notícies per al coneixement de la vida diària del seu temps.
Llibre del Comú 1359 (PDF)
El Llibre Verd
El llibre de privilegis de la ciutat de Reus o Llibre Verd, anomenat així pel color de les cobertes, recull un seguit de privilegis, concessions, concòrdies, sentències... compilades al llarg dels segles XVI i XVII, tal i com evidencien les característiques paleogràfiques del llibre i la seva datació.
Llibre verd (PDF)
El Llibre de la Cadena
És un dels documents legals més antics pertanyents al municipi de Reus. El «Llibre de la Cadena» –així denominat per la cadena metàl·lica que el ferma i que permetia també fixar el volum en un escriptori– és un referent patrimonial local de primer ordre i recull les ordinacions urbanes de l’antiga vila de Reus, una compilació legal formada al final del segle XV pels seus jurats i que aplegà en un sol cos el conjunt de diferents ordinacions i crides promulgades pels seus antecessors des d’un segle enrere, per al seu millor coneixement i observança, tant per part de les pròpies autoritats com de tots els habitants de la vila. Les ordinacions urbanes representen l’element de més permanència i durada en aquest àmbit de vigència municipal. El volum, de 275 x 210 mm, fou bellament relligat amb pell i metall i ostenta l’escut bàsic de la vila, amb la rosa heràldica –símbol o emblema del consistori o universitat de Reus– posada al damunt de les claus creuades que representen la parròquia de Sant Pere (IMMR 2252).
Llibre de la Cadena (1/2) (PDF)
Llibre de la Cadena (2/2) (PDF)
Informatiu Arxiu i Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus
Al llarg dels anys 1997 i fins al 2008, l'Arxiu Municipal va editar un seguit de publicacions, primer sota el nom d'"Informatiu Arxiu" i posteriorment com a "Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus", que es van convertir en una eina més de la divulgació del patrimoni documental de la ciutat, i també de la seva història. Articles referents a temes històrics, a esdeveniments culturals de la ciutat o a aspectes arxivístics van omplir les seves pàgines. Ara, es posen a disposició de consulta ciutadana amb la voluntat de recuperar les aportacions, en els diversos àmbits esmentats, que es van recollir en les quinze publicacions que es van editar.
Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus 10
Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus 11
Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus 12
Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus 13
Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus 14
Butlletí informatiu de l'Arxiu Municipal de Reus 15
PUBLICACIONS DE L'ARXIU
Aproximació a la història de l'Arxiu Municipal de Reus
Aproximació a la història de l'Arxiu Municipal de Reus , obra de l'historiador i arxiver Ezequiel Gort i Juanpere, ens fa viatjar a través del temps i ens explica amb tot rigor històric la història de l'Arxiu de la ciutat, des de les primeres notícies que en tenim (del segle XIV) fins a l'any 2010, moment en que s'inagurà l'actual edifici.
Sia de tots conegut... Catàleg de pergamins de l'Arxiu Municipal de Reus.1 (1020-1350)
Catàleg dels pergamins de l'Arxiu Municipal de Reus compresos entre els anys 1020 i 1350. Es tracta, en total, de dos-cents vuitanta-sis documents. De tots ells en poden destacar alguns dels documents essencials per a la història de la ciutat, com són les dues cartes de població o les concessions del mercat i de la fira.
Catàleg dels pergamins de l'ARxiu Municipal de Reus. 1 (1020-1350) PDF
Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus 1937-1939
Aquest llibre és producte d'un estudi exhaustiu i rigorós d'una de les etapes més dures i cruentes de la història de la ciutat. Ezequiel Gort i Salvador Palomar, amb la seva investigació, fan una rica aportació a la memòria històrica centrant-se en el període 1937-1938 i relatant-nos quines foren les conseqüències dels bombardeigs a la ciutat i com es va defensar la població davant d'aquests atacs aeris.
Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus (1937-1939) PDF
Misericòrdia: la societat reusenca i les festes
Aquest llibre reuneix quatre articles, tres del quals corresponen a dos cicles de conferències que es van realitzar a l'Arxiu Municipal l'any 2004. El primer cicle es va dur a terme amb col·laboració de Carrutxa i la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, i va tractar sobre el gremi dels pagesos. Tenia per objectiu apropar al públic la història de les associacions pageses i el seu paper en la societat al llarg del temps. El segon cicle es va realitzar en motiu de les festes de celebració del centenari de la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. Del primer cicle, el llibre inclou la conferència de Salvador Palomar, etnòleg i tècnic de l'Arxiu Municipal en aquells moments, que té per títol "Pregàries i demostracions festives. La vintiquatrena i la carrossa dels pagesos". Del segon cicle, s'hi inclouen els articles de Josefina Roma, professora d'Antropologia de Universitat de Barcelona: "Que quiere ser capitana, de la tropa aragonesa". La manipulació de les advocacions marianes al poder" i de Salvador Palomar: "La coronació de 1904 i les solemnitats festives a Misericòrdia al segle XX", on analitza les solemnitats en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia al llarg de tot el segle. Un quart article és escrit per l'arxiver i historiador Ezequiel Gort "La devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia: de la construcció de la segona ermita a la primera solemnitat (1652-1683), i incideix en els inicis de les solemnitats a Reus.
Misericòrdia: la societat reusenca i les festes PDF
Aquí es ve a triar! Els magatzems de fruita seca de Reus i el treball de les dones
L'activitat al voltant dels fruits secs, de l'avellana en particular, ha constituït durant tot el segle XX un component clau per a comprendre la societat, l'economia i la cultura reusenca en aquest període. Al segle XVIII, moment en què es produeix l' enorme creixement urbà i demogràfic que la portarà a ser la segona ciutat de Catalunya, la prosperitat estava protagonitzada per la producció vitícola i la seva comercialització en forma de vins i aiguardents. Els productes de la vinya van convertir Reus en una ciutat de comerciants, una activitat que perduraria més enllà d'aquesta producció. La crisi agrària del final del segle XIX, molt agreujada per la fil-Ioxera, va provocar l'abandonament de molts camps anteriorment destinats al conreu de la vinya, però també va comportar una reorientació dels conreus a la zona del Camp de Tarragona, a la Ribera d'Ebre, a la Terra Alta i al Priorat. L'avellana, també l'ametlla, es van erigir en productes alternatius a la vinya; molts pagesos van canviar els ceps per l'avellaner o l'ametller i, en conseqüència, aquests fruits van esdevenir els nous protagonistes de l'activitat comercial de la ciutat.
Aquí es ve a triar! Els magatzem de fruita seca de Reus i el treball de les dones
Memòria de la sedera. Les obreres tèxtils a Reus
La memòria de la indústria tèxtil és encara ben present a la ciutat de Reus. Són nombroses les persones que hi van treballar i, encara més, les que coneixen -per haver conviscut amb dones i homes o haver-ho sentit explicar a mares o a àvies- les característiques del treball a les fabriques tèxtils. A Reus, aquestes indústries van ser designades popularment amb el nom de sederes, independentment del tipus de teixit que elaboressin.Així, es parla,a vegades, del Vapor Nou com una sedera -tot i que es recorda que s'hi treballava el cotó- i, sobretot, se segueix parlant de sederes en referir-se a les
indústries que treballaven el niló o altres fibres sintètiques. Si bé els records viscuts arriben poc més enrere del segon terç del segle XX, la memòria pot aportar encara algunes notícies de generacions anteriors, explicades de mares a filles. I la documentació escrita ens permet anar, fins i tot, més lluny en el temps.
977 010 010
