Els arxius i el seu paper fonamental en la recuperació de la memòria

"Els arxius són crucials per a l'exercici dels drets individuals, com el dret a conèixer la veritat sobre les circumstàncies en què es vulneraren drets i, en cas de mort o desaparició, sobre la sort de les víctimes. Els arxius també contribueixen en gran mesura a la integritat de la memòria escrita i a l'exercici del dret de cada poble a conèixer la veritat del seu passat”. (Conjunt de principis actualizat per a la protecció i la promoció dels drets humans per mitjà de la lluita contra la impunitat. Nacions Unides).

El paper dels arxius en processos de recuperació de la memòria, de retiment de comptes, del no oblit, és fonamental. Els documents esdevenen testimonis d’uns fets i d’unes activitats dutes a terme tant per institucions, governs, persones o col·lectius i, a través del seu estudi i de posar-los en context, podem apropar-nos al coneixement dels fets històrics. Un exemple clar de la importància i el valor dels “documents” es va veure reflectida als judicis de Nuremberg on, la condició de prova d’unes imatges, d’unes fotografies, va permetre condemnar un dels màxims criminals de guerra nazis.

A Reus, és precisament des d’un Arxiu, l’Arxiu Municipal, des d’on es lidera el projecte de recerca sobre els deportats reusencs als camps nazis. Projecte que es basa sobretot en resseguir, a través de la documentació conservada i dels testimonis orals de familiars i coneguts, la trajectòria vital de 35 persones (identificades fins al moment) que, amb perfils molt diversos van estar presos als camps nazis i en van sofrir el seu horror.

Un bomber, un aviador, un ebenista, un fotògraf, pagesos, fusters, serrallers..., persones d’oficis i ocupacions ben diverses van patir l’exili, primer a França i posteriorment, la gran majoria d’ells van ser empresonats al camp de Mathuasen-Gusen. Totes aquestes persones tenien un tret comú, la lluita contra el feixisme i la defensa de la llibertat.

Documentar a través dels arxius (catalans, espanyols, francesos i alemanys) les noticies d’aquests 35 reusencs és i ha estat fonamental per recercar testimonis de les seves vides, però més enllà de les evidències que ens proporcionen aquests documents, la part més enriquidora i emocional la constitueix la tasca de recollir el testimoni oral dels seus familiars. Records encara molt vius per alguns, sentiments que resten a flor de pell, ganes de retre homenatge a l’avi, a l’oncle, al germà, a l’espòs, a l’amic. Recuperar-ne el record.

La formació d’un banc de memòria – oral i escrita – que reculli informació i la memòria sobre cadascuna d’aquestes vides, serà sens dubte una gran fita per a la ciutat i la comarca, un exercici de responsabilitat col·lectiva, de memòria democràtica, doncs “la memòria, en la mesura en què esdevé coneixement es converteix en una poderosa eina de recuperació dels drets dels ciutadans” (Alberch, Ramon (2008): Archivos y derechos humanos).