Breu biografia:

Va néixer el 18 de novembre de 1916 a Reus on va viure al número 46 del carrer de Sant Tomàs. Era ebenista de professió. Durant la guerra, va combatre a les files de l'exèrcit republicà. El febrer de 1939, va enfilar el camí de l'exili. A França, fou tancat al camp d'internament de Sètfonts –al nord de Tolosa, Occitània– on fou forçat a allistar-se a la Companyia de Treballadors Estrangers núm. 101. El maig de 1940, fou fet presoner per l'exèrcit alemany a Amiens. Després de passar per diversos stalags –els camps de presoners de guerra–, l'agost de 1940 fou deportat al camp de concentració de Mauthausen, arribant-hi en el primer comboi ferroviari de deportats republicans. L'ofici de fuster el va ajudar a sobreviure. A mitjans de febrer de 1941, fou traslladat al camp satèl·lit de Gusen amb el número de matrícula 44.199. Fou alliberat el maig de 1945 per les tropes aliades. Isern es va quedar a viure a París. El 1962 va participar en la subscripció per construir el monument dedicat a la memòria dels deportats republicans víctimes del terror nazi a Mauthausen. Va tornar, al cap d'uns anys de visita a Catalunya on hi tenia dues germanes, la Rosita i la Mercè. Va morir l'any 1983 a França.

Data de col·locació: 3 d'abril de 2023

Lloc: c. Sant Tomàs, 46

RAMON GORGA BORRÀS

Breu biografia:

Va néixer el 14 d'agost de 1898 a Poboleda, a la comarca del Priorat. A Reus, va viure al número 60 del raval de Santa Anna. Va treballar a la fusteria Abelló i en la construcció d'un hotel balneari a Salou. A la dècada dels anys 30, va entrar a formar part del Servei Municipal d'Extinció d'Incendis de Reus. Durant la Guerra Civil, com a bomber, va haver de fer front als terribles bombardejos de l'aviació feixista –el maig de 1937 va participar en un curs d'instructors de defensa civil a Barcelona. També va treballar de sanitari a l'Hospital de Sang de Cambrils. L'any 1939, davant l'avanç feixista, Gorga i el cos de bombers de Reus van evacuar la ciutat i es van exiliar a l'Estat francès. A l'exili, el 1940 fou obligar a allistar-se a les Companyies de Treballadors Estrangers i fou capturat pels alemanys. A finals de gener de 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen amb el número de matrícula 6.366. Poc temps després, fou traslladat al camp satèl·lit de Gusen amb el número de matrícula 12.209 on fou assassinat el 9 d'octubre de 1941.

Data de col·locació: 6 d'octubre de 2023

Lloc: Raval Santa Anna, 60

JOAN ROIG OLIVÉ

Breu biografia:

Va néixer el 25 de setembre de 1903 a La Febró. A Reus, va viure al número 5 del carrer de Sant Francesc. Va treballar de pagès i jornaler. 

Durant els anys de la Guerra Civil, Roig –membre del PSUC i la UGT– fou conseller de Proveïments i Mercats al Comité Antifeixista de Reus i president del Sindicat Agrícola de la ciutat. A l'exili, després de passar pel camp d'Argelers –a la Catalunya Nord– i de ser obligat a allistar-se a les Companyies de Treballadors Estrangers, fou capturat per l'exèrcit alemany i interrogat en una presó de la Gestapo a Viena. L'abril de 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen amb el número de matrícula 4.893. Fou alliberat el maig de 1945 per les tropes aliades. Roig –amb greus seqüeles físiques pel seu pas per Mauthausen– es va quedar a viure a l'Estat francès. Va col·laborar activament en la subscripció per construir el monument dedicat a la memòria dels deportats republicans víctimes del terror nazi a Mauthausen.

Data de col·locació: 20 d'octubre de 2023

Lloc: c. de Sant Francesc, 5

ESTANISLAU PEDROLA ROVIRA

Breu biografia:

Va néixer el 9 de desembre de 1907 a Montbrió del Camp. A Reus, va residir al núm. 10 del carrer de Gaudí. Fotògraf de professió –va aprendre l'ofici a Barcelona–, fou un dels pioners de la fotografia de reportatge a les comarques del Camp i al país. En aquest sentit, va retratar alguns dels principals fets que va viure la ciutat en els anys de la Segona República. Fou conegut amb el pseudònim de «Sandàlio». Fou un militant actiu del Foment Nacionalista República, una entitat nacionalista i d'esquerres de Reus adherida a l'ERC. I més endavant, del partit independentista Estat Català. En esclatar la Guerra Civil, va ingressar com a voluntari a l'exèrcit republicà. Fou designat comissari d'Estat Català i fou membre de les milícies alpines d'aquest partit destinades a Tírvia, a la comarca del Pallars Sobirà. A l'exili, fou tancat als camps de concentració de Barcarès –a la Catalunya Nord– i d'Agde –a Occitània– d'on va fugir. Al cap d'un temps es va sumar a les files de la resistència antifeixista per combatre l'ocupació alemanya –sembla ser que va col·laborar en una xarxa clandestina que facilitava la fugida dels aviadors aliats abatuts a França.

El gener de 1944, fou detingut per la Gestapo i tancat a la presó de Compiègne. Fou deportat al camp de concentració de Buchenwald –a prop de la ciutat alemanya de Weimar– amb el número de matrícula 40.400 i poc després, al camp de Flossenbürg –a Baviera– amb el número de matrícula 6.506 on fou assassinat el 7 de desembre de 1944.

Data de col·locació: 23 d'octubre de 2023

Lloc: c. Gaudí, 10

JOAN TRIL FRANQUESA

Breu biografia:

Va néixer el 21 de setembre de 1915 a Reus on va residir al número 29 del carrer de Misericòrdia. Va treballar de pagès i de serrador. Després de la guerra, es va haver d'exiliar a França. Va formar part de les Companyies de Treballadors Estrangers i el juliol de 1940, va caure presoner de l'exèrcit alemany. Despés de passar per diversos stalags –els camps de presoners de guerra–, el gener de 1941 fou deportat al camp de concentració de Mauthausen amb el número de matrícula 3.487. Al cap d'un temps, Trill fou traslladat al camp satèl·lit de Gusen amb el número de matrícula 13.635 on fou assassinat l'11 de gener de 1942.

Data de col·locació: 25 d'octubre de 2023

Lloc: c. Misericòrdia, 29

Josep Casals Artiga

Breu biografia:

Va néixer el 12 d'abril de 1921 a Reus on va viure al número 4 del carrer de Santa Clara. Va treballar de serraller.

Després de combatre com a integrant de la «lleva del biberó» a les files de l'exèrcit republicà –va participar a la batalla de l'Ebre–, es va exiliar i fou tancat al camp de concentració d'Argelers –a la Catalunya Nord. Fou forçat a allistar-se a les Companyies de Treballadors Estrangers, enviat a reforçar la línia Maginot i capturat per l'exèrcit alemany el juny de 1940.

A finals de 1940, fou deportat amb només 19 anys, al camp de concentració de Mauthausen amb el número de matrícula 4.678. La seva habilitat amb la mecànica –era un manetes– el va ajudar a sobreviure a l'infern de Mauthausen. Casals –proper al PSUC– va formar part de la xarxa de solidaritat i de suport mutu dels deportats republicans. Fou alliberat el maig de 1945.

Va participar activament en les trobades d'antics deportats i l'any 1990, va visitar Mauthausen acompanyat per la seva dona l'Enriqueta Folqué. Cada any, estiuejava a Reus. Va morir a França el març de 2004.

Josep Maria Monné Sentís

Breu biografia:

Va néixer el 8 de setembre de 1916 a Reus on va viure al número 21 del carrer de Pi i Margall –correspon a l'actual carrer del Roser. Va treballar de guarnicioner i de serraller. A l'exili, fou forçat a allistar-se a la Companyia de Treballadors Estrangers núm. 140 i el juny de 1940, capturat per l'exèrcit alemany. A finals de gener de 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen amb la matrícula número 6.750. Poques setmanes després, fou traslladat al camp satèl·lit de Gusen amb el número de matrícula 9.959.

El 15 d'agost de 1941, Monné –malalt o incapacitat per a treballar– fou enviat i assassinat a les cambres de gas del Castell de Hartheim, un centre d'extermini situat a uns trenta-cinc quilòmetres del complex de Mauthausen-Gusen.

Data de col·locació: 27 d'octubre de 2023

Lloc: c. del Roser, 21

Alfons Talarn Reñé

Breu biografia:

Va néixer el 30 de desembre de 1899 a Blancafort, a la comarca de la Conca de Barberà. Des dels anys vint, va venir a viure a Reus on va residir al número 37 del carrer d'en Sardà. Tota la seva vida va treballar de barber. Fou un dels fundadors i militants més destacats del moviment comunista –polític, sindical i cultural– a Reus i a les comarques del sud del Principat. A tall d'exemple, fou el president del Centre Marxista. I a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, va formar part de la llista electoral del Partit Comunista de Catalunya a la demarcació. En els anys de la guerra, fou un dels activistes comunistes més actius i rellevants de la ciutat i la comarca. Així mateix, fou un dels impulsors de la Cooperativa de Barbers i Perruquers UGT-CNT de Reus. A l'exili, fou reclòs al camp de concentració de Sant Cebrià –a la Catalunya Nord. Fou forçat a allistar-se a les Companyies de Treballadors Estrangers i el juny de 1940, fet presoner per l'exèrcit alemany a prop de la ciutat de Dunkerque. A mitjan desembre de 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen amb el número de matrícula 4.767. Fou alliberat el maig de 1945. Com centenars d'exdeportats, Talarn va patir seqüeles físiques pel seu pas per Mauthausen. En un primer moment, es va quedar a viure a França on va mantenir la seva militància política i sindical a les files comunistes. L'any 1950, va retornar a Reus on va obrir una barberia a la riera de Miró –a la clandestinitat, va col·laborar amb l'oposició antifranquista. Va morir l'any 1974.

Data de col·locació: 30 d'octubre de 2023

Lloc: c. Sardà, 37

Anton Bofarull Ferrer

Breu biografia:

Va néixer el 21 de novembre de 1911 a La Riba, a la comarca de l'Alt Camp. A Reus, va viure al número 18 del carrer de l'Alcalde Manuel Sardà –correspon a l'actual carrer de Sant Jaume. Agent comercial de professió, fou soci i militant actiu del Foment Nacionalista Republicà, una entitat nacionalista i d'esquerres de Reus adherida a l'ERC. Durant la guerra, no fou mobilitzat però va participar en l'esforç bèl·lic de la República. A l'exili, després d'haver estat reclòs al camp de concentració d'Argelers –a la Catalunya Nord–, va anar a viure a Niça on va treballar en un negoci de majoristes de perfumeria. Al cap d'un temps, es va sumar a les files de la resistència antifeixista per combatre l'ocupació alemanya de França –sembla ser que va entrar a formar part d'una xarxa d'evasió d'aviadors aliats. El març de 1944, fou detingut per la Gestapo a Perpinyà i enviat a la presó de Compiègne. D'allí, fou deportat al camp de concentració a Neuengamme –a prop d'Hamburg– amb el número de matrícula 31.236 per explotar-lo com a mà d'obra esclava. A les acaballes de la guerra, fou traslladat al camp de concentració de Ravensbrück –al nord de Berlín– d'on fou alliberat l'abril de 1945 per l'Exèrcit Roig. Aquell mateix any, va decidir retornar a Catalunya per refer la seva vida. Va morir el 1991.

Data de col·locació: 3 de novembre de 2023

Lloc: c. Sant Jaume, 18

Miquel Fort Segué

Breu biografia:

Va néixer el 15 de març de 1920 a Reus on va viure al número 11 del carrer de la Barceloneta. Va treballar de pagès. En el decurs de la Guerra Civil, va combatre a les files de la CNT-FAI. A l'exili, fou forçat a enrolar-se a una Companyia de Treballadors Estrangers i fou capturat per l'exèrcit alemany el juny de 1940. Després de passar per diversos stalags –els camps de presoners de guerra–, l'abril de 1941 fou deportat al camp de concentració de Mauthausen amb el número de matrícula 3.981. Al cap d'uns mesos, fou traslladat al camp satèl·lit de Gusen amb el número de matrícula 14.305 on fou assassinat el 4 de desembre de 1941.

Data de col·locació: 16 de novembre de 2023

Lloc: c. de la Barceloneta, 11

Germans Pere i Joan Vergés Aleu

Breu biografia:

Joan va néixer el 13 de març de 1886 i Pere –el petit– el 18 d'octubre de 1896 a Reus. Ambdós van residir junt amb la seva mare, al número 29 de l'antic carrer de l'Alcalde Manuel Sardà –correspon a l'actual carrer de Sant Jaume. D'orígens humils i populars, Joan va treballar de blanquer i Pere de peó. En les dècades de 1920 i 1930, van militar a les files de la Casa del Poble, una de les entitats històriques del republicanisme a la ciutat. A l'exili, foren forçat a allistar-se a les Companyies de Treballadors Estrangers i el juny de 1940, capturats per l'exèrcit alemany. Després de passar per diferents stalags –els camps de presoners de guerra–, a finals de gener de 1941, foren deportats al camp de concentració de Mauthausen en el mateix comboi ferroviari. A Mauthausen, el Joan va rebre el número de matrícula 6.592 i el Pere el número 6.593 –significativament, els números són correlatius. Com es pot comprovar, malgrat les adversitats, els germans Vergés van fer tot el possible per no separar-se en cap moment. Finalment, els seus camins es van separar tràgicament: el març de 1941, ambdós germans foren traslladats al camp satèl·lit de Gusen. Pere –el germà petit– fou assassinat el 14 d'agost i Joan –el gran– el 12 de novembre d'aquell any.

Data de col·locació: 17 de novembre de 2023

Lloc: c. de Sant Jaume, 29