Per les noticies que ens han arribat, sabem que a mitjans del segle XIV la documentació de la vila es guardava en una caixa, coneguda com a “Caixa del Comú”, que era custodiada directament pels jurats de la vila. Aquesta “caixa” que continuà utilitzant-se fins a temps moderns, conservava la documentació més important del municipi, era tancada sota tres claus i guardada a casa de la vila.

La primitiva Casa del Comú era a la Plaça de la Vila (a les actuals Pescateries Velles), on la trobem documentada a partir de finals del segle XIV. Poc a poc, la vila anà creixent i la casa del Comú va quedar petita. L’any 1575 s’adquireix un edifici a la Plaça del Mercadal. Les fonts ens parlen que l’any 1577 el Consell va decidir fer un armari on guardar els documents. Sabem també que cap a l’any 1650 hi va haver certa preocupació per la seguretat dels documents i es procedí a col·locar un pany a la porta on hi havia l’Arxiu i es feren unes claus.

El primer arxiver que tenim documentat apareix l’any 1647. El 1668, el Consell de la Vila creà un nou l'ofici, relacionat amb l’arxiver i l’escrivà: l’ofici de notari municipal, el qual era força ben pagat. Per les notícies que ens han arribat sabem que al 1671, Gaspar Huguet, jurat, feu d’arxiver per primera vegada. Destaca per què és el primer arxiver que deixà escrites “unes notes d’arxiu” o “unes memòries”.

A través de la documentació sabem que a finals del segle XVII, l’Arxiu ocupava una saleta de la planta principal de l’edifici (de petites dimensions), amb una gran porta tancada amb dos panys. Se’n coneix la situació exacta gràcies a la conservació d’un plànol de l’època (segle XVIII). A l’interior de la cambra de l’arxiu, se sap que a finals del segle XVII hi havia un armari on es guardava la documentació, i almenys des de 1674, una taula i alguns bancs.

Durant el segle XVIII l’ofici d’arxiver anà lligat al de secretari-notari de la vila, fins que al darrer quart d’aquest mateix segle, els càrrecs d’arxiver i de secretar-escrivà ja no coincideixen més en una mateixa persona. Durant aquesta època es reorganitza l’Arxiu i es fa un catàleg: Indice que manifiesta per ordre alphabetic tot lo mes digne de notarse en los pergamins y plicas del present arxiu. La documentació s’instal·la en calaixos i pliques.

Des de la darreria del segle XVII i tot el XVIII, els arxivers acostumaven a ser notaris o advocats. El segle XIX, s’enceta amb un arxiver d’una procedència ben diferent: Celdoni Vilà (1752-1821) que era d’ofici argenter.

L’any 1776, Vilà, redacta la primera síntesi històrica de la ciutat que s’ha conservat: “Relación circumstancial de la Villa de Reus, situada en el centro del Campo de Tarragona, corregimiento de dicha Ciudad, en el Principado de Catalunya y Reyno de España.” Aquest text s’incorpora al Llibre Vermell dit també “Llibre de Privilegis del Comú de la vila de Reus”. Com a arxiver, es dedicà a transcriure o resumir les actes del primer llibre del Consell.

Un altre arxiver que deixà gran empremta fou Andreu de Bofarull i Brocà, nomenat arxiver municipal el 2 d’octubre de 1863. L’any 1867 se’l nomenà bibliotecari i municipal i oficial segon de secretaria.

Andreu de Bofarull volia treure l’Arxiu del racó fosc on era i reinstal·lar-lo en un lloc adient, més ampli, més ventilat i més enllumenat. La nova sala de l’Arxiu es bastí al darrer pis de l’Ajuntament.

Andreu de Bofarull refeu completament l’Arxiu, reordenant els fons i inventariant-los de nou. També fou l’iniciador de l’hemeroteca Municipal. L’any 1867 es creà la Biblioteca Municipal i Bofarull fou el primer bibliotecari que sumà el seu càrrec al d’arxiver. L’insigne arxiver-bibliotecari mor l’any 1882.

Destacada també fou la figura d’en Bernat Torroja i Ortega, que s’ocupà de l’Arxiu entre els anys 1845 i 1898. D’ell s’ha dit que fou un dels teòrics econòmics més importants de Reus del segle XIX. Torroja, després de trobar-se un Arxiu en bastant mal estat, proposa unes normes bàsiques d’organització i sol·licita l’ajuda d’un auxiliar temporal. L’any 1904 es jubila i mora l’any 1908.

El Palau Municipal arribà a inicis dels anys 20 en molt mal estat de conservació, i s’acordà reformar-lo (tot, menys la façana). L’any 1923 el Consistori es traslladà al convent de Sant Francesc i l’Arxiu als baixos de l’Hospital. L’Arxiu restà en aquest lloc fins que s’enllesteixen les obres al Palau Municipal, el 1937.

L’any 1921 el notari Pere Rull donà, testamentàriament, la seva casa amb l’obligació de convertir-la en un museu que havia de portar el nom de Prim-Rull. L’any 1933 el museu es començà a materialitzar i també s’hi inclogué l’Arxiu Històric Municipal. Es contractà a Pere Rius Gatell amb l’encàrrec de fer els treballs necessaris per a l’ordenació i catalogació. El 1933 es creà el Patronat del Museu i es nomenà director el metge i prehistoriador Salvador Vilaseca, i conservador a Pere Rius.

A l’inici de la Guerra Civil, l’Arxiu Municipal – amb l’excepció de la part històrica- estava als baixos de l’Hospital i fins al 1937 allí hi continuà.

Durant la Guerra Civil, Reus, que era nucli de producció industrial amb fàbriques de guerra, centre de comunicacions i que a més disposava d’instal·lacions militars, va ser objectiu militar de primer ordre. Aleshores, en prevenció del perill, es pensà en el trasllat dels materials fora la ciutat. La Generalitat establí dos grans dipòsits-refugi per a la documentació: Poblet (on hi anà bàsicament la documentació de Reus) i Viladrau.

En total, i sense comptar la documentació notarial, Reus devia portar a Poblet uns cent quaranta-un metres lineals de documentació a més dels 350 pergamins.

Reus, que fou ocupada el 15 de gener de 1939, sofrí un gran espoli documental: la premsa local anà a Salamanca, els fons militar a Madrid (850 Kg de documentació varia procedent dels Camps de Concentració de Reus) i la documentació relativa als presoners a l’Arxiu General Militar de Guadalajara.

En els primers temps del nou règim l’Arxiu es queda sense arxiver. Ramon Pallejà, que n’era l’arxiver, fou detingut. Com que l’Arxiu estava molt descuidat i l’arxiver a la presó s’acorda contractar a Maria Figuerola (bibliotecària) com a encarregada de l’Arxiu (1939) administratiu, mentre que Lluïsa Ódena s’ocupa de l’ordenació del fons històric.

El càrrec de cronista arxiver es recupera a finals de 1940, Francesc Cubells. Durant el seu temps el fons arxivístic feu un pas endavant. En aquesta època, l’Arxiu s’inventaria de nou, incloent-hi la totalitat de la documentació: històrica i administrativa.

L’any 1949, Joan Dalmau, que havia comprat el Castell del Cambrer a l’església,  en fa donació a la ciutat amb l’obligació de fer-hi un arxiu Històric, una biblioteca o una sala d’exposicions. L’any 1950 es crea el Patronat del Castell i es vol destinar l’edifici per a seu de l’arxiu municipal, es fa un projecte de restauració a càrrec de l’arquitecte municipal Antoni Sardà però no es va arribar a realitzar.

Aquest mateix any s’aprova reorganitzar l’Arxiu Municipal: es recupera la plaça de cronista oficial de la ciutat i s’ordena, classifica i cataloga la documentació administrativa.

L’any 1951, Jaume Cardoner, catedràtic d’ensenyament mitjà, esdevé el darrer arxiver cronista. Com a arxiver traspassà a l’Arxiu històric tota la documentació anterior a 1900 que encara era a l’arxiu administratiu. L’any 1953 s’extingeix la plaça de cronista i no es recuperà fins 40 anys més tard, l’any 1993.

L’any 1961 s’inaugurà el nou Museu a la plaça Llibertat i Cal Rull restà tancat (tenia els fons de l’Arxiu i l’hemeroteca). L’any 1972 l’Arxiu històric podia obrir portes com a equipament independent del Museu. Sota la direcció de Salvador Vilaseca hi treballaren Maria Tarragó i Josep Ferrando.

L’Arxiu administratiu, a mitjan de la dècada dels 60, restava pràcticament tancat i descuidat. Era al segon pis del Palau Municipal.

L’any 1975 traspassa Salvador Vilaseca i es nomena a la seva filla, Lluïsa Vilaseca, com a directora del Museu i de l’Arxiu.

El 1977 es reinstaurà la Generalitat de Catalunya i en assumir les competències que li conferia l’Estatut, creà un sistema d’arxius propi – convenis entre el Departament de Cultura i els ajuntaments capital de Comarca.

L’any 1982 s’inicien les converses per a la creació de l’Arxiu Històric Comarcal de Reus. L’any 1986 se’n nombra el nou director, en Sabí Peris. Pel que fa a l’Arxiu Municipal, en aquella època, el responsable en fou Salvador Ferrando.

L’any 1994 l’Ajuntament recupera la figura d’arxiver, que recau en l’historiador Ezequiel Gort. Aquest mateix any comencen les obres d’adequació de l’edifici on fins al moment hi ha havia ubicada l’escola Rubió i Ors, al c. Rafel de Casanovas. La nova seu de l’Arxiu Administratiu s’inaugura el 10 de maig de 1995.

L’any 1997 es reorganitza l’Arxiu Municipal, que entra de nou en funcionament, amb independència del Comarcal, aplegant fons administratius.

No obstant, ambdós centres es veuen necessitats d’espais i vistes les imminents i futures necessitats, es contempla la possibilitat de crear un nou equipament que albergui els dos arxius, optimitzant d’aquesta manera els recursos i posant a disposició dels la ciutadania la documentació en un sol espai.

L’any 2010 s’inaugura el nou equipament, al c. Sant Antoni M. Claret 3, en el qual s’hi troben els dos arxius, el Comarcal del Baix Camp i el Municipal de Reus.