La història urbanística recent de la ciutat té com a punt d’arrencada l’any 1984, data en què s’obre el procés que uns anys més tard culminarà amb l’aprovació del PGOU. És en el context d’aquest procés, dins del qual podem diferenciar tres cicles, que cal inserir el conjunt de reflexions, projectes, accions i actuacions que han definit la concreció física de la ciutat del segle XXI:

• 1979 – 1984. És el cicle del primer planejament urbanístic seriós a la ciutat, després de ser la darrera ciutat de l’Estat de més de 50.000 habitants a tenir una figura de planejament general. El 1984 s’acaba la redacció del primer Pla General (PGOU), que inicia un model que s’ha anat adequant amb els anys i les noves circumstàncies i necessitats del territori.1985 

• 1999. Comporta la primera transformació urbanística important de la ciutat en iniciar-se el desenvolupament del PGOU de 1984, aprovat definitivament el 1988. Les fites més importants d’aquest cicle són: el treball al centre històric; la construcció dels primers equipaments i la millora dels carrers i places a tots els barris; i l’arribada de la Universitat.

• 1999 - 2010. És el període de la segona transformació a partir de l’entrada en vigor del PGOU el febrer de 1999. S’estructura la ciutat en anelles: el tomb de ravals, els passejos i les rieres, les rondes i les variants. Deu radis connecten Reus amb el territori. Durant aquest cicle s’ha ampliat el “centre” fins a la segona anella i s’ha definit i començat a construir una nova centralitat a la ciutat, a la zona de Bellissens, aprofitant la presència i consolidació de la Universitat i el desenvolupament del projecte de Tecnoparc.