El refugi de la Patacada es va construir entre 1937 i 1938, tenia quasi cinc-cents metres de galeries, amb cinc entrades i capacitat per a 1.200 persones. L'Ajuntament de Reus el recupera per obrir-lo al públic com a espai museístic i de memòria històrica i organitza visites guiades.

La visita consisteix amb un recorregut per les galeries subterrànies del refugi de la Pataca, el tercer més gran que es va construir a Reus durant la Guerra Civil espanyola. També es visita l’espai d’interpretació «Reus sota les bombes», amb abundant informació i documentació gràfica sobre els bombardeigs efectuats per l’aviació italiana al servei del general Franco, les greus pèrdues humanes i materials que va patir la ciutat i l’esforç gegantí de construcció de refugis antiaeris que van realitzar els ciutadans de Reus.

Al refugi, s’accedeix a través d’unes escales que porten al visitant a una sala de nova construcció, situada a uns 9 metres de profunditat, al fons de la qual es troba l’entrada a la galeria del refugi. El sostre d’aquesta sala coincideix amb el nivell de la superfície, cosa que permet al visitant visualitzar la profunditat real del refugi.

Aquesta sala acull l’espai «Reus sota les bombes», de recepció i interpretació del refugi de la Patacada, que s’estructura en tres àmbits: la contextualització històrica, la galeria dels bombardeigs i la galeria de la destrucció

Àmbit 1: El context històric
S’hi troba un panell informatiu il·lustrat amb imatges inèdites sobre les conseqüències dels bombardeigs feixistes sobre Reus, la construcció de refugis i la dura vida quotidiana a la ciutat, procedents del Fons Ramon Perera, conservat a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat. També s’hi mostren plànols municipals de l’època sobre el refugi de la Patacada, la xarxa de refugis a la ciutat i els efectes dels bombardeigs al casc urbà. Consta de quatre apartats, amb els textos en quatre idiomes.

El segon àmbit: la Galeria dels Bombardeigs
Mostra vuit fotografies aèries de 150 x 100 cm realitzades per la tripulació dels bombarders italians de l’Aviazione Legionaria delle Baleari (procedents de l’Arxiu Àngelo Emiliani, de Faenza, Itàlia) que plasmen el moment de l’impacte de les bombes sobre la ciutat de Reus. Les imatges corresponen a vuit bombardeigs realitzats entre gener i juny de 1938. Un peu identifica el dia i l’hora de l’atac i les seves principals conseqüències. Les fotos recullen alguns dels instants més tràgics i que la memòria popular més ha conservat sobre els bombardeigs de Reus, com la matança provocada per l’impacte d’una bomba a l’entrada del refugi de la plaça de la Llibertat o la destrucció parcial de la Casa Navàs, joia modernista de la ciutat.

El tercer àmbit: la galeria de la destrucció
La secció d’un cub de 143 x 143 cm. que sobresurt d’una de les parets de la sala presenta les imatges retroil·luminades de la devastació de la ciutat, procedents de diversos fons i arxius. Les fotos estan inserides en una quadricula de cinc quadres per costat i mostren la destrucció de tot tipus d’edificis provocada pels bombardeigs.