R01: Sabies què?
Un canal navegable de Reus a Salou
La proposta de construir un canal navegable que unís Reus amb Salou s’emmarca en les rivalitats que, a finals del s. XVIII, van viure els ports de Salou i Tarragona. Amb la proposta del canal, Reus pretenia reforçar les possibilitats del port de Salou, el seu port de referència, d’aconseguir l’habilitació per al comerç marítim i eludir l’impost sobre les exportacions —entre les quals els vins i aiguardents de Reus tenien un pes important— que es volia imposar des de Tarragona.
La idea del canal s’ha d’entendre en el moment històric en què es va formular. Durant el s. XVIII les monarquies europees havien donat un suport decisiu a la construcció de canals de navegació que facilitaven els intercanvis comercials i abaratien el transport. En el cas de Reus, no es tractava de construir-hi un port marítim, sinó d’abaratir i facilitar el transport de mercaderies fins al mar.
El projecte, impulsat pel fabricant de teixits Pere Sunyer, va haver de fer front a nombrosos entrebancs polítics i econòmics. Pere Sunyer, a qui l’Ajuntament havia nomenat comissionat pels temes del canal, es va dedicar al projecte en cos i ànima, i instal·lat a Madrid fins i tot hi va comprometre la seva fortuna personal. Finalment, el 26 de novembre de 1804 es va celebrar l’acte de col·locació de la primera pedra de les obres. Les disputes en el si de la Junta del Canal i els enfrontaments amb l’Ajuntament, en el context dels canvis en la conjuntura econòmica i política, van contribuir a posar pals a les rodes a un projecte complex que la invasió napoleònica va aturar definitivament.
977 010 010
