Reus, Pere de Luna i el Cisma d’Occident

El Cisma d’Occident o Cisma Papal és l’expressió utilitzada per referir-se al període de crisi viscut entre 1378 i 1417, durant el qual dos papes rivals, un establert a Roma i l’altre a Avinyó, es consideraven respectivament l’únic papa legítim. A partir del Concili de Pisa (1409), els papes rivals van ser tres. El Cisma es va resoldre amb el Concili de Constança (1417), que va escollir un nou i únic papa reconegut per tota la Cristiandat: Martí V.

Tot va començar amb la mort de Gregori XI i l’elecció d’Urbà VI, que aviat va crear una forta controvèrsia al seu voltant, entre altres qüestions sobre si la seu del papat havia de ser Roma o  Avinyó (entre 1305 i 1377, Avinyó havia estat seu del papat, i aquest fet era vist per molts com una anomalia). Així, els contraris d’Urbà VI, amb el suport polític corresponent, es van reunir a la ciutat de Fondi i van escollir un nou papa, Climent II, adduint que l’elecció d’Urbà II no havia estat legítima. La convivència dels dos papes es va perpetuar amb les successions que van tenir lloc en els anys següents: Urbà VI va ser succeït el 1389 per Bonifaci IX, Innocenci VII el 1404, i Gregori XII de 1406 a 1417; al seu torn, Climent VII va ser succeït el 1394 per Benet XIII. L’existència dels dos papes i va donar lloc a la divisió de la Cristiandat llatina en dues faccions, d’acord amb les quals es van alinear els poders polítics de l’època. En el cas dels reis catalans, a la mort de Pere el Cerimoniós, que havia restat indiferent a la tria, es van decantar per Benet XIII.

Pere de Luna

Pedro Martínez de Luna, més conegut amb el nom de Papa Luna, antipapa Benet XIII o Benet XIII d’Avinyó, va néixer el 1328 en terres d’Aragó i va morir al seu retir de Peníscola el 1423.

El 1387 va ser nomenat per Climent VII canonge i cambrer de la catedral de Tarragona, càrrec que comportava una part del senyoriu de Reus.  El 1397, quan era a Avinyó, davant dels deutes del castlà Joan d'Olzinelles, l'altre senyor de Reus, va comprar la castlania per 50.000 sous, i va quedar com a senyor únic de la vila.